Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
Adad
Mitologia
Déu de la tempesta del panteó sumeroaccadi, probablement d’origen hurrita.
Anomenat Iškur a Sumer i a Hadad pels arameus, controlava les pluges i produïa les inundacions anuals Fou especialment venerat a Assíria i tingué temples en diverses ciutats de Babilònia Era representat amb un llamp a la mà
rabinisme
Judaisme
Conjunt d’activitats intel·lectuals i religioses portades a terme en el judaisme després de la destrucció del Segon Temple (70), que constituïren una base d’organització del judaisme.
Inicialment les escoles de Babilònia i de Palestina es constituïren capdavanteres elaboració del Talmud fins que la supremacia cultural passà a la península Ibèrica s XI i a Occitània A partir del 1492 els principals focus radicaren a l’Europa Central
Hefestió
Història
Noble macedoni.
Amic d’Alexandre el Gran, prengué part en la conquesta d’Àsia Es casà amb la filla de Darios III de Pèrsia Alexandre li féu bastir una fastuosa sepultura a Babilònia i ordenà que li fos retut el culte degut als herois
Akîtu
Religió
Dansa i ball
Nom babilònic del festival de cap d’any, a la primavera.
Consistia en una sèrie de processons entre els temples de Babilònia L’acte principal de la litúrgia era la lectura solemne —potser acompanyada de pantomima i dansa— del gran mite de l’origen del món Enūma Eliš , i la celebració de la hierogàmia per propiciar les noves collites
urim i tummim
Bíblia
Noms hebreus de significat desconegut que designen probablement dos instruments per mitjà dels quals els sacerdots hebreus transmetien l’oracle de Jahvè.
Probablement eren unes pedres o palets de la mateixa forma, però de color diferent o amb signes distints, l’un dels quals significava sí i l’altre no El sacerdot els duia en un estoig sobre l’efod Foren usats fins al moment de l’exili de Babilònia
talent
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes grega (τάλαντον), originària probablement de Babilònia.
Fou també unitat monetària Corresponia a 60 mines mina i a 6 000 dracmes dracma El seu valor i el seu pes en metall variaren segons els llocs i els temps el d’Egina pesava 43,63 kg, l’àtic 26,178, l’hebreu 34,272, el romà 27,3
Mesopotàmia
Dignatari, pintura mural d’època cassita, procedent del palau de Dur-kuri-galzu
© Fototeca.cat
Regió de l’W d’Àsia compresa entre el Tigris i l’Eufrates.
Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona deltaica,…
arca de l’aliança
Judaisme
Mena de cofre de fusta d’acàcia revestit d’or que contenia les taules de la llei i que era considerat el lloc especial de la presència de Déu entre el seu poble ( aliança
).
Segons la Bíblia, fou construïda per Moisès al peu del Sinaí per manament de Déu Els israelites, la portaren amb ells durant tot el temps del pelegrinatge, i, un cop construït el temple de Jerusalem, la collocaren al Sant dels Sants Es perdé probablement durant el temps de l’exili del poble a Babilònia
art mesopotàmic
Art
Art desenvolupat a Mesopotàmia.
Hom hi aprecia tres tendències la sumèria —la més antiga i, ensems, determinant—, la babilònica i l’assíria, les quals presenten clares diferències malgrat unes característiques generals comunes manca de perspectiva en el relleu, en les rajoles esmaltades i en la glíptica diferències irreals de la mida de les figures caràcter anònim de l’obra artística, etc La influència de l’art mesopotàmic s’estengué pel Pròxim i pel Mitjà Orient L’arquitectura ha produït dos tipus d’edificis característics el zigurat sumeri, torre temple creada en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, i el palau…
Karkamiş
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’alta vall de l’Eufrates, avui petita localitat situada a la frontera entre Turquia i Síria, coneguda en època romana amb el nom d’Europus.
Excavada intermitentment 1878-1920 per missions del British Museum, la seva importància a l’Orient antic deriva del fet d’ésser el pas més important de l’Eufrates entre Síria, Mesopotàmia i Anatòlia i entre l’interior Babilònia i Assíria i la Mediterrània A l’època sirohitita fou capital d’un dels principats, incorporat a l’imperi assiri el 717 aC