Resultats de la cerca

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he…

Era fill de l’organista i compositor, deixeble de JS Bach, Heinrich Nikolaus Gerber 1702-1775, del qual rebé una acurada educació musical Estudià dret, però poc temps després de començar a exercir abandonà la professió i es dedicà a la música A la mort del seu pare, ocupà la plaça d’organista a la cort de Schwarburg-Sonderhausen Autor d’un reduït nombre de composicions instrumentals, ha passat a la història com a estudiós de la música Al llarg de la seva vida acumulà una de les colleccions de documentació musical més extenses Destacava, en primer lloc, la biblioteca, engrandida a partir de la…

Format al British Film Institute de Londres i a la televisió suïssa, fou un dels capdavanters del “nou cinema” suís El seus films, com ara L’invitation 1973,  Pas si méchant que ça 1974, La dentellière 1977, premiat a Canes,  La provinciale 1980 i La mort de Mario Ricci 1982 reflecteixen una minuciosa observació de la realitat social del seu país Posteriorment rodà Orfeo 1985, adaptació de l’òpera de Claudio Monteverdi, la faula Si le soleil ne revenait pas 1987, L’ombre 1992, on retorna a la crítica social del seu país, Le dernier été 1997, una història d’antisemitisme a partir dels darrers…

Vida Compaginà els estudis d’història de l’art a la Universitat de Barcelona amb el batxiller de teologia i els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona El 1977 s’endinsà en la recerca musicològica, i el 1983 es doctorà amb una tesi sobre El fet musical a la Barcelona Modernista Des del 1987 és professor al departament d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, on dirigeix un doctorat de musicologia i el Grup de Recerca Història de les associacions corals a Espanya Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, com ara la "Revista Musical Catalana", "…

El 1962 es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà 1970 en filologia francesa a la Universidad Complutense de Madrid Des del final de la dècada del 1960 i fins al 1980 fou director de diferents instituts de batxillerat El 1980 ocupà la càtedra de filologia francesa a l’Escola Universitària de Magisteri Entre el 1981 i el 1983, fou director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE i és vicerector de l’Estudi General Lullià des del 1991 Com a investigador ha treballat el camp de la lingüística i la investigació històrica En aquest àmbit, cal…

Vida Algunes fonts el situen durant la seva infantesa a Begur, on fou organista de la parròquia, mentre que d’altres afirmen que vivia a Barcelona, on feu estudis d’harmonia i composició Al principi del segle XX desenvolupà una important tasca com a crític musical en el diari barceloní "Las Noticias", on també escriví articles sobre compositors catalans i espanyols del moment Fou amic d’A Cotó i de T Bretón Publicà un estudi sobre Pep Ventura i diversos articles al voltant del món de la sardana, tot interessant-se per la restauració del contrapàs cerdà i per la composició de sardanes a l’…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Virgínia Films Paco Poch, Barcelona GUIÓ Dolors Payàs, MHuerga FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jorge Déniz, Ramon Olives MUNTATGE Josep Miquel Aixalà, Toti Rovira, Marcel Abril MÚSICA Carlos Miranda SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Sabater Gaudí, Elisabet Escayola Pepeta Moreu, Jesús Orús Gaudí nen, Santiago Claramunt Gaudí jove, Lluís Padrós Gaudí vell, Josep Boixaderes narrador ESTRENA 10091989 en català, per a tv PREMIS Barcelona 1988 de la crítica Sinopsi Documental fictici que exposa i recrea la biografia…

Vida i obra De família de comerciants catalans, residí des de molt petit a Catalunya Cursà comerç i comptabilitat amb la intenció de tornar a Cuba per seguir el negoci familiar Després optà per la carrera eclesiàstica i estudià al seminari de Girona, durant set o vuit anys El primer text que escriví fou una obra de teatre sobre Colom i el descobriment d’Amèrica El seu estudi se centrà en la figura de Jacint Verdaguer, del qual publicà deu volums de l’epistolari en collaboració amb JM de Casacuberta 1966-93 De la seva bibliografia destaca també Julio Verne o la pasión científico-geográfica del…

S'inicià de molt jove en l’activitat teatral a la Unió de Cooperadors i la Societat Iris de la seva ciutat natal Durant la guerra civil de 1936-39 participà en muntatges al front promoguts per la Generalitat Acabada la guerra, treballà en una empresa tèxtil Parallelament, conegué Esteve Albert i Corp , del qual el 1998 publicà el retrat Esteve Albert i Corp Esbós biogràfic , i s’introduí als ambients culturals de la postguerra, especialment els de Mataró, on entrà en contacte, entre d’altres, amb Josep Punsola i Vallespí Com a actor, interpretà obres d’AMaseras, ACollado, JNavarro i…

Amic de Verhaeren i de RRolland, emigrà a Anglaterra 1930 i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller La seva obra dramàtica i lírica porta l’empremta de l’expressionisme i del simbolisme de l’escola de Viena Es revelà com un mestre incontestable de l’art novellístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l’anàlisi dels estats d’ànim de l’home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu De la seva obra, abundosa, cal destacar…