Resultats de la cerca

Car estudia els mecanismes enzimàtics, la creació i l’alliberament d’energia, els problemes del metabolisme intermediari, la regulació bioquímica, enzimàtica, hormonal, etc, en l’organisme considerat com un tot

És d’adscripció obligatòria per a exercir com a professional Es constituí el 1997 per segregació del Collegi Oficial de Biòlegs Poden ésser-ne membres els llicenciats en biologia o en bioquímica

Fou professor d’immunologia a la Universitat de Londres 1960-67 i de bioquímica a la d’Oxford des del 1967 Estudià l’estructura molecular dels anticossos, els quals classificà completament El 1972 rebé, juntament amb GMEdelman, el premi Nobel de medicina

Per bé que n'hi ha molts d’utilitzables, els més usuals són la demanda bioquímica d’oxigen DBO , la demanda química d’oxigen DQO , el nitrogen orgànic, el pH, la conductivitat elèctrica, el nitrogen inòrganic, l’àcid sulfhídric i l’oxigen dissolt

És un sòlid cristallí incolor, lleugerament soluble en aigua calenta i fàcilment soluble en les bases, que es fon a 326°C Hom l’obté per síntesi a partir de la urea i de l’àcid 2-cianopropiònic i té aplicació en la recerca bioquímica

Intervé en els mecanismes de degradació bioquímica dels glúcids pas d’hexoses a trioses i exerceix, per tant, un important paper en el metabolisme ha estat obtinguda cristallitzada del múscul de conill i ha estat aïllada del llevat de cervesa actua, també, sobre cetosamonofosfats

Aquesta tècnica és utilitzada principalment en els camps de la bioquímica i la medicina amb suspensions de cèllules o de microorganismes i permet, entre d’altres, l’aïllament de clons d’hibridomes per a la producció d’anticossos monoclonals i l’estudi de l’activitat de cèllules individuals

Director de l’Institut Max Planck de Bioquímica 1979, el 1988, juntament amb RHuber i JDeisenhofer, li fou atorgat el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi

Són substàncies de propietats similars a les amides i que gaudeixen d’una gran importància en bioquímica Com a principals ureids cal esmentar l’àcid allofànic, d’estructura lineal, i, entre els cíclics, l’alloxana, l’allantoïna, la hidantoïna i l’àcid barbitúric, així com les purines i diverses hidroxipirimidines

Treballà als departaments de química i bioquímica de la Universitat de Califòrnia El 1987 li fou concedit, juntament amb JMLehn i Charles J Pedersen, el premi Nobel de química pels seus treballs sobre síntesi de macromolècules cícliques d’estructura semblant a les zones actives dels polímers biològics Formulà la regla de Cram