Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
Axel Hugo Teodor Theorell
Bioquímica
Bioquímic suec.
Per la seva contribució a l’aïllament de les flavoproteïnes i per altres estudis sobre ferments respiratoris li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1955
Richard Laurence Millington Synge
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Estudià i treballà a Cambridge El 1944, amb AJMartin, ideà l’anàlisi cromatogràfica sobre paper i l’aplicà a la separació i l’anàlisi de les proteïnes de la matèria viva Rebé el premi Nobel de química el 1952, juntament amb AJMartin
Francisco Grande Covián
Bioquímica
Bioquímic asturià.
Llicenciat en medicina a Madrid 1931, amplià estudis a Dinamarca amb Krogh i a Alemanya amb Meyerhof, en temes de metabolisme Deixeble de Juan Negrín, féu la guerra a Madrid, on creà un institut de l’alimentació, dirigit per J Puche, i estudià la patologia de la desnutrició i algunes avitaminosis Acabada la guerra, hom li prohibí de fer oposicions durant deu anys i treballà a l’institut Jiménez Díaz Catedràtic de fisiologia de Saragossa 1950, el 1953 anà a la Universitat de Minneapolis Minnesota i dirigí el laboratori del Mount Sinai Hospital el 1976 És autor de treballs bàsics sobre el…
Paul Karrer
Bioquímica
Bioquímic suís.
Estudià, juntament amb altres autors Kuhn, Morris, l’estructura química i els efectes fisiològics, profilàctics i terapèutics d’algunes vitamines E El 1937 rebé el premi Nobel de química, juntament amb WNHaworth
Frederick Gowland Hopkins
Bioquímica
Bioquímic anglès.
El 1902 isolà per primera vegada el triptòfan i el 1921, el glutatió Fou un dels descobridors de l’existència de factors qualitativament mínims vitamines, l’absència dels quals en la dieta determinava malalties com el raquitisme o l’escorbut El 1929 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia conjuntament amb Christiann Eijkman
Carl Peter Henrik Dam
Bioquímica
Bioquímic danès.
Després d’haver ensenyat bioquímica a l’institut politècnic de la seva ciutat nadiua, investigà a la Universitat de Rochester Nova York en 1942-45 Pel descobriment de la vitamina K rebé, juntament amb Edward Adelbert Doisy, el premi Nobel de medicina 1943 Els seus treballs abasten els camps d’estudi de les vitamines, els lípids, la coagulació de la sang i la formació dels càlculs biliars
antiparkinsonià
Farmàcia
Dit de l’agent que combat la malaltia de Parkinson.
Els fàrmacs antiparkinsonians es basen en el fet que el trastorn bioquímic fonamental d’aquesta malaltia és un dèficit de dopamina en els ganglis basals, que produeix un desequilibri entre els sistemes dopaminèrgics , el més important dels quals, la levodopa precursor de la dopamina és el fàrmac d’elecció, generalment associat amb un inhibidor de la dopadescarboxilasa, i anticolinèrgics , entre els quals cal destacar el trihexifenidil
cetoàcid
Química
Àcid carboxílic amb una o més funcions cetòniques.
Les propietats dels cetoàcids i dels aldoàcids varien en relació amb la distància relativa de llurs funcions oxigenades Així, els α -cetoàcids com l’àcid pirúvic CH 3 COCOOH, en general, presenten simultàniament les reaccions dels grups carboxil i carbonil són composts de gran reactivitat, i constitueixen productes intermediaris importants d’interès bioquímic en el metabolisme dels albuminoides i dels glúcids Els β -cetoàcids són composts que tenen comportament anàleg a les 1,3-dicetones i a l’àcid malònic són molt inestables cetoèster
Paul Modrich

Paul Modrich
© Duke Photography / MIT
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat pel Massachusetts Institute of Technology 1968, es doctorà a la Universitat de Stanford el 1973 Des del 1976 treballa com a investigador i exerceix la docència a la Universitat de Duke Membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències 2004, el 2015 compartí el premi Nobel de Química amb Tomas Lindahl i Aziz Sancar pels seus treballs sobre els mecanismes de reparació de l’ ADN , en particular la metilació de l’ADN, per la qual determinats enzims detecten les duplicacions defectuoses de nucleòtids i les corregeixen
Robert Paul Lanza

Robert Paul Lanza
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Als 13 anys aconseguí enfosquir la pigmentació de pollastres blancs amb la manipulació de l'ADN nuclear, experiment que fou publicat en la revista Nature Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània l’any 1978, el 1983 obtingué un màster, i els anys següents continuà els estudis amb Jonas Salk , BF Skinner i Christiaan Barnard Cap científic de l’Advanced Cell Technology al Wake Forest School of Medicine de Massachusetts, desenvolupà diverses tècniques de transferència nuclear Entre d’altres, amb el seu equip clonà amb èxit dues espècies de bòvids gairebé extingits, un dels quals…