Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
pudelació
Tecnologia
Procediment metal·lúrgic d’obtenció de ferro industrial o d’acer de baix contingut de carboni.
Inventat el 1784 per l’anglès Cort, anà caient en desús i fou abandonat fa uns quants anys Consisteix a agitar manualment en un forn de reverber un bany de ferro colat líquid al qual hom afegeix una determinada quantitat d’escòria ferruginosa fins que el carboni és eliminat i les impureses són acumulades en l’escòria, que és separada del ferro, en estat pastós i formant boles, per martelleig
joc per forats
Golf
Modalitat de competició de golf disputada entre dos jugadors o dos bàndols que consisteix a completar més forats que l’adversari amb un menor nombre de cops.
Cada forat del camp representa un punt, que s’anota el jugador o l’equip que abans emboca la bola Quan l’avantatge de punts és superior al nombre de forats que resten per completar el recorregut, s’acaba l’enfrontament Presenta algunes variants en funció del nombre de boles jugades per cada bàndol, dues o tres, o del nombre de bàndols fins a tres que juguen alhora
estrigiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells rapinyaires nocturns, de cap gros, amb les plomes de la cara disposades en forma de discs al voltant dels ulls, que són molt desenvolupats i orientats cap endavant.
Tenen el bec curt, fort i molt ganxut, les ales amples, les potes fortes i quatre dits amb urpa a cada peu S'alimenten d’insectes, rosegadors i petits ocells, els quals, s’empassen sencers, i més tard en vomiten, en forma de boles, les parts no digeribles pèls, ossos, plomes, etc Presenten pavelló auditiu rudimentari L’odre comprèn dues famílies, la dels estrígids i la dels titònids
àbac
Àbac xinès
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Aparell simple de càlcul digital que permet de fer totes les operacions aritmètiques bàsiques.
Consisteix, normalment, en un tauler o marc proveït de filferros parallels, amb boles foradades que corren al llarg d’aquests Cada enfilall representa un lloc decimal unitats, desenes, centenes, etc, i llur nombre pot ésser variable Les operacions s’efectuen canviant de posició unes boles en relació amb les altres, i, amb una manipulació complicada, hom pot aconseguir fins l’extracció d’arrels L’àbac fou usat a l’antic Egipte i probablement a Babilònia, d’on passà a Grècia i a Roma L’àbac romà consistia en una taula amb diverses ranures paralleles per on hom feia…
Santa Maria de Sureda (Sant Andreu de Sureda)
Art romànic
Era l’església parroquial del poble que s’havia constituït a migdia de l’abadia És esmentada el 1121, en l’acta de consagració de l’església abacial de Sant Andreu, on es confirma al monestir la seva possessió L’únic vestigi de l’església de Santa Maria és una ara d’altar romànica de marbre blanc, trobada a prop del seu emplaçament on s’ha establert un terreny per al joc de boles
Jean-Antoine Nollet
Física
Físic francès, conegut també com a abbé Nollet
.
Descobrí el fenomen de l’osmosi dels líquids 1748 i fou el primer a demostrar amb una experiència personal immersió al riu Sena que el so també es propaga dins l’aigua Inventà el primer electroscopi 1747, format per dos fils de lli dels quals penjaven dues boles de suro, i, tres anys més tard, l’electroscopi de làmines d’or Féu molts experiments amb l’ampolla de Leiden i amb altres aparells productors d’electricitat, no solament per divertir els seus contemporanis, sinó també amb finalitats terapèutiques Per això hom el considera el fundador de l’electroteràpia empírica
flipper
Jocs
Màquina inventada als EUA.
Amb la qual hom practica un joc que consisteix a obtenir un nombre de punts fixat per endavant fent córrer successivament unes boles a través d’un pla inclinat en el qual hi ha un seguit d’obstacles, els quals, en ésser tocats per la bola, la projecten en diferents direccions alhora que atorgen un nombre de punts determinat El jugador ha d’impedir, movent dues aletes d’ací ve el nom de la màquina, que la bola s’introdueixi en un forat de la part inferior del pla Si el jugador aconsegueix els punts necessaris, rep com a premi la possibilitat de jugar una altra partida de franc
petador
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon copejat de manera indirecta Consta d’un petit cilindre de fusta de parets gruixudes, amb dos talls o obertures laterals i obert per un extrem a l’altre extrem hi ha un mànec de la mateixa fusta A la base del cilindre, és a dir, a la part més pròxima al mànec, hi ha clavades -en posició creuada amb les obertures laterals- dues llargues làmines d’acer amb una petita bola de fusta a l’extrem El so es produeix per sacseig, en picar les dues boles el cilindre obert Joguina infantil de caràcter popular, actualment també es construeix amb…
alumini en pols
Química
Pólvores d’alumini sovint d’extrema finor, de color gris brillant i de forma laminar.
Formen amb l’aire mescles inflamables i explosives Són obtingudes per mòlta de fulls molt prims de metall, en molins de martells o de boles, en general amb addició d’un lubrificant àcid esteàric i curant d’evitar explosions Són emprades en aluminotèrmia, per al flaix fotogràfic, en la fabricació de l’acer, de formigó cellular, d’explosius i de focs artificials, per a pomades protectores, com a combustible en propulsors sòlids per a coets i sobretot com a pigment per a pintures metàlliques Les pólvores pigment es fabriquen en qualitat pelliculant les laminetes tendeixen a surar en la capa de…
Wiltonià
Prehistòria
Fàcies cultural prehistòrica de l’Àfrica austral, on ve després de la smithfieldiana, definida pels materials apareguts al predi Wilton, prop d’Alicedale, a la província del Cap.
Correspon a un moment molt humit, almenys en la seva fase típica, d’hàbitats a l’aire lliure i en coves La indústria lítica es caracteritza per les peces de petites dimensions micròlits i els palets de talla grollera Hi ha molins, boles de pedra perforades que devien formar part de pals de cavar, paletes, elements d’adorn de closca d’ou d’estruç, petxines perforades i espàtules d’os Les destrals de pedra polida hi són escasses En el Wiltonià apareixen les primeres ceràmiques de la regió, aportades per elements estrangers, que foren abundants a partir de l’edat del ferro, que en…