Resultats de la cerca

Nebot de  Gregori Maians i Siscar  i germà de Gabriel Siscar i Siscar , ingressà a la marina 1778 es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII 1814-20 i 1823-33, si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas de a bordo 1791 i Tratado de artillería de marina 1829

L’homorítmia, que s’oposa a polirítmia , és un tipus de textura homofònica homofonia , característica dels himnes, el fals bordó i els corals, entre d’altres Es tendeix a identificar aquest tipus de textura amb l’harmonia en si, per això es coneix també com a ’estil acòrdic’ vegeu l’ex 1b de contrapunt 1 La relació homorítmica, d’altra banda, s’expressà en l’Edat Mitjana amb la locució punctus contra punctus o contrapunctus simplex i en el Renaixement amb la locució stile familiare utilitzada en el context de l’anomenada Escola Romana

Consisteix bàsicament en un parell de rolines de perfils complementaris i eixos parallels, entre les quals hom hi colloca la peça a bordonar En acostar les rolines i aquestes pinçar la xapa, la màquina s’engega i les rolines es posen a girar en direccions contràries, fent girar la peça i conformant-n'hi alhora un bordó, a la vora o a qualsevol punt de la seva superfície lateral Substituint les rolines de forma per unes amb la perifèria bisellada, la màquina pot ésser utilitzada per a tallar xapa

Situació Anvers i revers d’una de les esteles més antigues que s’han conservat, procedent de l’antic cementiri parroquial JM Miró El poble dels Omells de na Gaia s’esglaona per un pujol que s’alça vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Mapa 33-15 389 Situació 31TCF394964 Per a arribar als Omells de na Gaia, cal prendre en direcció S la carretera L-220, que s’inicia entre Belianes i Maldà, a la cruïlla amb la carretera que va a l’Espluga Calba CPO Història L’indret fou repoblat a mitjan segle XII, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura Aquesta…

Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia…

Collaborà amb poemes a Revista de Gerona , Gerunda  i La Costa de Llevant , entre d’altres A Blanes desenvolupà una intensa activitat cívica, política i cultural Fou un dels fundadors de la Tertúlia Literària, l’Ateneu, de l’Aplec Nacionalista, d’una caixa rural i dels diaris La Selva  1906 i Sindical Participà en nombrosos Jocs Florals i certàmens poètics La seva poesia, de caràcter popular, fou recollida en part a l’aplec Poesies “Lectura Popular”, s d Com a dramaturg, és autor de Lo viudet 1904 i del quadre en un acte i en vers Lo noi de bordo 1904, escrit en collaboració amb Josep…

El més greu, normalment de 16', rep el nom de contres majors Si va acompanyat d’un de 8', aquest s’anomena contres menors Els grans instruments poden disposar-ne de 32' A voltes s’ha utilitzat el nom de contres obertes quan es tracta de tubs oberts flautats, principals, etc i de contres tapades o sorderes quan es tracta de tubs tapats subbaix, bordó major, etc Per extensió, s’ha aplicat aquest nom a les tecles del pedal quan aquest joc no disposava d’un tirador que li permetés de poder sonar independentment Era el moment en què el pedal escassament tenia l’àmbit d’una octava, i…

De molt jove es traslladà a Barcelona, on obrí una llibreria i hi fundà els periòdics El Examen 1868 i El Siglo XX El 1871 es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí El Eco de la Patria Conservador primer i liberal de Sagasta després, el 1872 anà com a voluntari a la guerra de Cuba Publicà, entre altres moltes obres, La farsa social Cartas a Emilio segona edició del 1865, Retrato histórico de Francisco II 1867, Colección de tratados celebrados entre España y las demás naciones desde 1801 hasta Amadeo I 1871, la novella de costums A bordo del vapor Guipúzcoa 1872, Historia de los voluntarios…

Llicenciat en periodisme per la Universidad Complutense de Madrid, es donà a conèixer el 1998 com a finalista del premi Herralde per A bordo del naufragio Visqué tres anys al Japó i, en tornar a Espanya, a més de collaborar amb mitjans periodístics com El Mundo , Público o Qué Leer , publicà novelles de caràcter realista i rerefons social Trenes hacia Tokio 2006, El talento de los demás 2007, Tatami 2008, El estatus 2009 i Ejército enemigo 2011 Escollit el 2010 per la revista Granta com un dels millors vint-i-dos narradors joves de les lletres hispanoamericanes, és un dels escriptors que més…

Començà publicant poemes al periòdic La Ignorància de Palma Mallorca i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d’Olot El seu reconeixement públic arribà amb l’obtenció de nombrosos premis en certàmens literaris locals, cosa que el dugué a exercir de secretari del consistori en els Jocs Florals de Barcelona del 1912 També cultivà el gènere teatral, faceta en la qual destaquen dues peces breus Lo noi de bordo 1904 i Lluita social La defensa de l’autonomia de Catalunya fou un dels motius principals de la seva tasca periodística, amb articles d’opinió a La Illustració…