Resultats de la cerca

És situada al límit oriental del baix Llenguadoc, al contacte entre la garriga calcària i la baixa plana, en una cruïlla de vies de comunicació El nucli antic, limitat pels bulevards Courbet, Hugo, Gambetta i Las Arènas, conserva l’aspecte i l’estructura medieval de carrers estrets i tortuosos Durant el decenni del 1960 al 1970 experimentà el creixement més important Hi ha indústries tèxtils, de mobles, del calçat, de material de construcció i alimentàries conserves Emplaçada sobre l’antic lloc de Nemausus, ciutat dels volques arecòmics, fou colònia de dret llatí a l’origen de l’imperi Romà…

Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli 1851 Traçà el carrer de la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT Armando Crespo Cutillas GUIÓ Josep Manuel Amich i Bert, Amichatis FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Raquel Meller Ana, Asensio Rodríguez Juan de Dios, Assumpció Casals la marquesa, Lluïsa Olivan Marta de Montemar, Juana Sanz Siracusa, Francisco Aguiló Alifás, Lucien Aristy el marquès, José Martí Álvaro de Valdés, Juan Torelló Carlos de Navarro, Carlos Beraza El Trianero, Tina Meller la criada, Ramon Quadreny ESTRENA Barcelona, maig del…

Pons destacà en el gènere paisatgístic, en què compaginà l’horacianisme recorrent sovint al beatus ille amb la sensibilitat romàntica i la mitificació renaixentista i tradicionalista En aquest aspecte, ressalten poemes com “L’olivera mallorquina”, i, escrit uns quants mesos després, “Los tarongers de Sóller” 1867, que contraposen la fugacitat humana a la perennitat de la natura A “Estiuada” el gaudi de la pau del camp porta a pensar en Déu “La muntanya catalana” pren la forma d’una excursió, en què la gradació paisatgística ascendent i descendent concreta una allegòrica elevació a una…

La crema de convents a Barcelona la nit de Sant Jaume del 1835 La tarda del dia de Sant Jaume del 1835 el Torín de la Barceloneta era ple per a seguir una cursa de braus, un dels entreteniments populars més festejats de la Barcelona vuitcentista Però els braus que es van torejar aquell dia foren molt mansos i exasperaren els ànims de la concurrència El darrer toro va ser arreplegat per uns vailets que se l’endugueren per la muralla de mar a dins de la ciutat De manera espontània, es formà una manifestació que, oblidant les despulles de l’animal, es dirigí cap al…

Es llicencià en economia a la Universitat Catòlica de Guayaquil, i posteriorment amplià estudis a les universitats de Lovaina i Illinois, on el 2001 es doctorà Del 1993 al 2005 fou professor d’economia a la Universitat San Francisco de Quito, on arribà a ser cap del departament d’economia L’abril del 2005 fou nomenat ministre d’Economia en el govern d’Alfredo Palacios Dimití a l’agost arran d’un incident amb un préstec denegat del Banc Mundial A principi del 2006 fundà Alianza PAIS, amb el suport del qual i del Partit Socialista, guanyà les eleccions presidencials del 2006, derrotant el…

Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les comarques…

L’expressió artística és una de les innovacions que apareixen a Europa amb l’arribada dels humans actuals Des de l’inici del Paleolític superior, fa uns 30 000 anys, durant els darrers millennis de la glaciació del Würm, els humans han començat a deixar testimoni de la seva capacitat de representar símbols o imatges de la realitat que els envoltava, si bé l’etapa de la màxima esplendor de l’art paleolític, el Magdalenià, se situa cronològicament entre els 19 000 i els 11 000 anys enrere i es manifesta de manera gairebé exclusiva en una àrea geogràfica relativament restringida de l’Europa sud-…