Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
banyó
Indústria tèxtil
Cadascuna de les peces còniques que sobresurten a cada cara del cilindre de la màquina jacquard i als jocs de calaixos dels telers que els tenen aplicats i que serveixen per a arrossegar el dibuix.
escut
Tecnologia
Placa de metall fos o estampat, amb un orifici, que hom col·loca al pany de portes i calaixos de mobles, de manera que fent d’ornament protegeixi dels efectes de la furgada repetida de la clau.
cilindre
Indústria tèxtil
Peça prismàtica dotada de moviment intermitent, que en diverses màquines i mecanismes de la indústria tèxtil, tals com les maquinetes de lliços, els jocs de calaixos i les màquines jacquard, arrossega el dibuix i el fa voltar.
escriptori
Tecnologia
Moble destinat a escriure-hi, i especialment taula amb calaixos per a guardar-hi papers i documents, els estris d’escriure, etc, al damunt de la qual sol haver-hi una grada o petita prestatgeria amb compartiments.
calaixera
Calaixera holandesa (segle XIX)
Tecnologia
Moble proveït d’un cos de diversos calaixos superposats, aproximadament d’uns cinc pams d’alçada i sovint amb el calaix superior més estret i amb l’amplada partida en dues, destinat tradicionalment a desar-hi roba blanca, vestits, etc.
Segons l’època, n'és variada la fusta, el contorn i la decoració bombada i amb fulloles de noguera en el barroc, massisses de fusta de noguera i motllurades en el neoclàssic, de caoba, amb bronzes o marqueteria, a la primera meitat del segle XIX, i de xicranda a la segona
Bibliografia sobre el marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Bibliografia A Altisent i Altisent Diplomatari de Santa Maria de Poblet , vol I, Anys 960-1177 , Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993 X Ballestín Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā Balagà, Lārida, Turtūša , “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus Homenaje a José M Fórneas”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs 489-532 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell , “Urgellia” la Seu d’Urgell, IX 1988-89, pàgs 7-312 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys…
Paleontologia 2019
Paleontologia
Invertebrats ancestrals Fa entre 551 i 539 milions d’anys, al sud de la Xina, una estranya criatura en forma de cuc va morir al fons oceànic i va quedar-ne el cos fossilitzat junt amb la seva impressió al fang Aquests fòssils es consideren un nou gènere i espècie d’animal Yilingia spiciformis Els oceans ediacarians estaven plens de vida, però aquells organismes presentaven característiques tan inusuals que és complicat establir relacions amb els animals actuals En canvi, Yilingia spiciformis mostra ja un cos segmentat amb simetria bilateral semblant als cucs anèllids i els artròpodes L’…
revòlver
Tecnologia
Peça giratòria que permet d’utilitzar alternativament i optativament algun o alguns dels dispositius, les eines, etc, que suporta o que allotja, com els tambors giratoris d’alguns microscopis, els capçals portaeines dels torns-revòlver, els jocs de calaixos d’alguns telers mecànics, etc.
fusteria
Tecnologia
Ofici de fuster o art d’adjuntar posts, a base de juntura plana o bé contraplacant-les, suficients per a una superfície determinada i de muntar armadures mitjançant mitges mosses o metxes i forats en els bastigis, com també metxes de cua d’oronella en caixes i calaixos.
Aquest ofici comporta prèviament serrar, obrar i regruixar taulons i posts per a treure'n les peces que esdevindran muntants i travesseres, monjos i mainells, plafons i motllures, i que constituiran bucs i bastiments
Soler i Torra Germans (1917-1957)
La societat regular collectiva 1917-1936 Anunci de la Soler i Torra Germans Societat d’Atracció de Forasters , Barcelona 1926-27, fundada el 1918 per Ignasi Soler i els germans Pere i Josep Torra Els germans Pere i Josep Torra i Closa començaren a treballar a 14 o 15 anys a la casa de banca Fills de F Mas Sardà, on aprengueren els fonaments de l’ofici Aviat, s’imposà per a ells l’especialització borsària Pere Torra es vinculà a l’Associació del Mercat Lliure de Valors, perquè el 1915 en fou un dels socis fundadors El 1917, els dos germans acordaren constituir una entitat bancària amb el nom…