La majoria dels aliments frescos s’han de conservar a temperatures que oscil·len entre 2 i 7°C, ja que dins d’aquest interval els processos metabòlics dels teixits i la reproducció dels microorganismes es produeixen tan lentament que, fins a un cert temps, els productes no s’alteren. Precisament, els frigorífics o neveres casolanes permeten de conservar els aliments dins d’aquest interval de temperatures.
La temperatura interna dels frigorífics no és homogènia. Les zones més properes al congelador són les més fredes i, en general, la temperatura oscil·la entre 2 i 4°C. En canvi, les zones més allunyades del congelador es troben habitualment a temperatures que fluctuen entre els 5 i 7°C. Cada zona és la més adequada per a certs productes.
El peix s’ha de conservar en les zones més fredes del frigorífic, ja que es deteriora amb especial rapidesa. Amb tot i això, cal tenir en compte que, fins i tot si es col·loca en aquestes zones, no es pot garantir que es mantingui en bon estat durant més de 24 hores. Per això, per tal d’assegurar el bon estat del peix fresc és convenient, com a norma general, de comprar-lo el mateix dia que s’ha de consumir o, si això no és possible, el dia abans. D’altra banda, per tal que llur conservació sigui òptima, abans d’introduir-lo a la nevera és aconsellable de llevar-li les escates i les vísceres i de rentar-lo. Si es tracta de peix congelat i no es disposa d’un congelador adequat per a conservar-lo, convé que sigui consumit o si més no cuinat abans que no passin 12 hores d’haver-lo comprat.
La carn, que també es fa malbé amb bastant rapidesa, també s’ha de conservar en les zones més fredes del frigorífic, per bé que en aquestes condicions és convenient de consumir-la abans que no passin 48 hores d’haver-la comprada. Abans d’introduir la carn a la nevera és aconsellable de treure-li el paper amb què ha estat embolicada en el lloc de venda i embolicar cada unitat per separat en paper d’alumini o de cel·lofana. D’aquesta manera, es refrigerarà més ràpidament i la seva conservació serà òptima. Els talls més grans, com que tenen proporcionalment menys superfície d’exposició, es conserven durant més temps que els petits. Per aquesta raó és convenient que la carn capolada, a l’igual del peix, es compri el mateix dia o el dia abans a aquell en què serà consumida. Aquesta recomanació també és vàlida per a les vísceres.
Els ous es deterioren molt més lentament que la carn i el peix. Tanmateix, també és convenient de guardar-los a la nevera, en una zona que generalment els és destinada, ja que d’aquesta manera es poden mantenir en bon estat durant unes tres setmanes. En èpoques fredes, si hom disposa a casa d’un rebost o lloc fresc, els ous es poden guardar en aquest lloc. Amb tot i això, per tal de garantir-ne l’adequada conservació, s’aconsella de comprar-los més sovint i de guardar-los menys temps.
La llet pasteuritzada, el iogurt i els formatges frescos cal guardar-los a la nevera. El temps màxim de conservació de la llet pasteuritzada i dels formatges frescos és d’uns 3 dies. El del iogurt, depèn de la seva data de caducitat. Els formatges secs és preferible de guardar-los fora de la nevera, ja que així conserven millor la seva aroma, textura i sabor i, al mateix temps, s’evita que altres aliments guardats a la nevera s’impregnin amb la seva olor. Per tal que la conservació dels formatges secs sigui òptima s’aconsella de guardar-los dins de campanes de vidre, plàstic o metall, o bé d’embolicar-los en paper metàl·lic o plàstic, ja que així llurs qualitats organolèptiques són més persistents. De la mateixa manera, els embotits assecats (pernil salat, llonganissa, etc.) no necessiten nevera. Sí que en necessiten, en canvi, els embotits cuits (pernil dolç, mortadel·la, etc.).
Les fruites madures i les verdures també s’han de conservar a la nevera, encara que convé guardar-les en les zones menys fredes, que en general disposen de calaixos o dispositius idonis per a aquesta finalitat. En aquestes condicions, el temps màxim que poden durar oscil·la entre uns 2 i 7 dies, segons el tipus d’aliment de què es tracti. Així, per exemple, les maduixes, les cireres, les figues i les verdures de fulla verda, es conserven uns 2 o 3 dies; els albercocs, els plàtans, els préssecs, el raïm, les prunes, les peres, els tomàquets, les pastanagues i les albergínies, de 3 a 5 dies; i les pomes, el meló, les taronges i la pinya, fins a un màxim de 7 o 8 dies. Les fruites no madures poden conservar-se durant uns quants dies fora de la nevera.
Una altra manera de guardar els aliments en la nevera és introduint-los en recipients de plàstic. La finalitat d’aquests recipients és d’aïllar del medi extern els aliments que hi són continguts, per tal d’evitar l’emanació d’olors i de preservar-los de la humitat. Cal remarcar que perquè aquests recipients compleixin llur missió, cal que estiguin, però, relativament plens, ja que si no és així es crea un micro-clima al seu interior que també pot alterar les característiques organolèptiques dels aliments.
Les conserves i altres aliments envasats, en general, s’han de guardar fora de la nevera i fins a un màxim de temps que varia segons la data de caducitat. Això no obstant, és important d’observar atentament les instruccions referents a les condicions en què cal mantenir-los —habitualment en llocs frescos i secs—, ja que en cas contrari es fan malbé abans de la seva data de caducitat. Les conserves, un cop .obertes, s’han de consumir com més ràpid millor, per bé que, segons el tipus de producte de què es tracti, després d’obrir l’envàs es pot mantenir en la nevera durant un o dos dies. Sempre és convenient de canviar l’envàs un cop oberta una conserva.
Els paquets de cereals i derivats, de llegums, de sucre i de sal s’han de guardar en llocs secs i frescos i, un cop oberts, llur contingut, a l’igual dels fruits secs, s’ha de conservar en recipients aïllats, per exemple en pots de vidre, per tal de preservar-los de l’escalfor, la humitat i la contaminació per petits insectes o cucs.