Resultats de la cerca
Es mostren 345 resultats
sobrenom
Història
Sociologia
Dret civil
Nom afegit al nom d’una persona, sobretot per distingir-la d’altres del mateix nom.
Derivat primitivament del nom d’un dels pares, del lloc d’origen o d’un apellatiu, donà origen a l’actual cognom Establerta ja la forma jurídica, en continuà l’ús en les capes populars per exigències de concreció i d’expressivitat motiu , àlies Referit normalment a característiques físiques o morals de la persona alludida, fou conegut ja a l’antigor Cicero , ‘el del cigró al nas’ Nassus , ‘el nassut’, etc, i caracteritzà personatges importants medievals Carles el Calb, Oliba Cabreta, Guifré el Pelós, etc
Parentiu i matrimoni de les famílies comtals
Al començament del segle IX, les famílies responsables dels comtats que, en el seu dia, esdevindrien catalans, descendien de Guillem de Tolosa mort el 813, conqueridor de Barcelona l’any 801 Aquest personatge, cosí germà de Carlemany, gaudia d’un gran prestigi Fou un dels artífexs, amb Benet d’Aniana, de la reforma monàstica carolíngia, i fou el fundador del monestir de Gellona Alvèrnia, on va morir en olor de santedat La cançó de gesta en llengua d’oïl el va cantar, durant molt de temps, amb el nom de Guillem d’Orange Guillem va estar casat en dues ocasions La seva primera esposa, Cunegunda…
Bosó I de Provença
Història
Rei de Provença.
Era cunyat de l’emperador Carles el Calb Conseller de Lluís d’Aquitània, el 878 rebé a Arle el papa Joan VIII i l’acompanyà al concili de Troyes Les esposalles de la seva filla amb Carloman se celebraren en presència del papa i de Lluís el Tartamut també hi assistí el comte Guifré el Pelós Mort el rei 879, Bosó es revoltà contra els seus hereus Lluís i Carloman i es proclamà rei de Provença Els comtes catalans reconegueren, però, Carloman Bosó fou atacat i expulsat del seu regne
monestir de Saint-Benoît-sur-Loire
Abadia
Abadia benedictina fundada vers el 651, amb el nom de Fleury, i que canvià de nom (segle VIII) després del suposat trasllat del cos de sant Benet, fet que li valgué la protecció dels primers Capets.
El 845 hi fou signat el tractat de Saint-Benoît-sur-Loire entre Carles el Calb i Pipí II, pel qual aquest recobrava l’Aquitània, mutilada però del Poitou, Saintonge i Angoumois cedits a Rainulf I d’Alvèrnia Del seu escriptori eixiren cròniques, precioses per a la història dels segles X-XII L’església, començada el 1070 i acabada al segle XIII, és un dels més bells exemplars romànics Destruït per un incendi el 1562, ha estat gairebé reconstruït 1936 i d’ençà del 1947 hi ha installada una comunitat benedictina
Bernat I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (835-844), de Narbona (828-844) i de Barcelona (826-832 i 835-844), conegut també per Bernat de Septimània.
Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Gaucelm , comte de Rosselló Es formà, probablement, al palau imperial el seu pare era cosí germà de Carlemany, i fou apadrinat per Lluís el Piadós El seu nomenament com a comte de Barcelona 826 provocà la revolta d’ Aissó i Guillemon, amic i fill, respectivament, de l’antic comte Berà, contra el domini estranger encarnat en els successors de Guillem I de Tolosa 826-827 Bernat pogué vèncer la revolta i fou premiat amb la successió en el comtat de Narbona 828 i en altres comtats de Septimània dependents d’aquest Besiers, Magalona, Nimes i, potser…
Sant Climent de Reglella
Monestir
Antic monestir benedictí del municipi d’Illa (Rosselló), a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.
És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al s XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del s XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir
hispà | hispana
Història
Nom donat als emigrats d’Hispània que s’establiren a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori dominat pels àrabs, sobretot després de la fracassada expedició de Carlemany contra Saragossa (778).
Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels primers nuclis de…
Attigny
Història
Població de la Xampanya, França, al departament de les Ardenes.
A l’alta edat mitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’Urgell-Cerdanya…
Hayne van Ghizeghem
Música
Compositor francoflamenc.
Serví el duc Carles el Calb de Borgonya des de la seva infantesa fins al 1472 Possiblement morí aquest any en el setge de Beauvais Si aquesta dada no és certa, potser treballà encara durant algun temps a la cort reial francesa, atès que la major part de fonts que transmeten la seva música tenen aquest origen i foren divulgades en manuscrits més tardans Se li han atribuït una vintena de chansons , la major part rondeaux en manuscrits del final del segle XV i principi del segle XVI Les dues més conegudes, que serviren com a fonament per a moltes peces d’altres compositors, són…
Sant Marçal
Art romànic
Cal cercar l’origen de la parròquia i el lloc de Sant Marçal en el villare Mansaldi , documentat per primera vegada l’any 869 en un precepte de Carles el Calb, concedit al seu fidel Dodó, vassall d’Otger En aquesta època, tot el territori actual de Sant Marçal formava part de la parròquia de Sant Pere de la Serra actual santuari de la Trinitat del municipi de Prunet i Bellpuig L’església de Sant Marçal és consignada des del 1185, en què Ramon d’Orla llegà als templers del Masdéu la seva part de l’alou que ell posseïa dins el terme de Sant Pere de la Serra i Sant Marçal