Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
dauradella
Gastronomia
Bunyol típic de Menorca, fet amb carn picada, pastada amb ous, sucre i mantega i aromatitzada amb llimona i canyella.
cotó de Filipines
Indústria tèxtil
Cotó de fibres de color de canyella, de blanqueig molt delicat, per la qual cosa generalment hom el teixeix cru.
curri

Curri
Alimentació
Condiment consistent en una barreja d’espècies: cúrcuma, coriandre, mostassa, pebre negre, comí, canyella, clau, gingebre, nou moscada, cardamom, etc.
Originari de les Índies Orientals, es difongué al món anglosaxó
raça brasílida
Antropologia física
Raça d’amerindis mesocefals de talla baixa, pell de color de canyella, cabells estirats, cara oval, nas dret i pòmuls sortints.
Ocupa la major part de les conques de l’Amazones i l’Orinoco i, fins al segle XVI, ocupà també les Antilles
torrada de Santa Teresa

Torrades de Santa Teresa
© MPG
Gastronomia
Llesca de pa mullada amb llet, fregida després d’arrebossada amb ou batut i servida amb sucre, canyella o mel pel damunt.
xibec

Xibecx mascles i femella (d’esquerra a dreta)
Nacho (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell anseriforme, de la família dels anàtids, de bec vermell viu i cap de color canyella, que viu a l’albufera de València.
crema

Crema de Sant Josep
Pastisseria
Plat dolç de consistència semisòlida, elaborat amb ous, llet, sucre, fècula o farina, i vainilla o canyella, cuit sense arribar al punt d'ebullició.
Se’n coneixen diferents tipus la crema cremada , també anomenada crema de Sant Josep , perquè és típica de la festa de Sant Josep, per damunt la qual s’escampa sucre, que és cremat tradicionalment amb un ferro ben calent, i que també és anomenada crema catalana la crema anglesa , sense fècula, per a gelats la crema de pastisseria , per a farciment de pastissos, amb més quantitat de fècula i la crema sabaiona , d’origen italià, a la qual s'afegeix vi blanc o un raget de conyac
Dieta hiposòdica
La dieta hiposòdica , és a dir, de baix contingut en sodi, forma part del tractament de diversos trastorns en els quals es pot produir un augment en la retenció d’aigua en l’organisme, sia en el líquid extracellular —com s’esdevé en cas d’insuficiència cardíaca, d’infart agut de miocardi, de glomerulonefritis, d’insuficiència renal crònica o de cirrosi hepàtica—, o bé, concretament, en el líquid que circula dins de l’aparell cardiovascular —com s’esdevé en cas d’hipertensió arterial— Segons dades estadístiques, en el nostre medi es consumeixen per terme mitjà de 4000 a 6000 mg de sodi…
espècia
Gastronomia
Substància aromàtica i estimulant del gust, d’origen vegetal, emprada per a condimentar aliments.
La part útil del vegetal fulles, flors, rizomes, llavors, escorça, etc depèn de cada planta Les espècies es caracteritzen per llurs components aromàtics, que hom pot agrupar en una fracció volàtil i en una fracció fixa, els quals poden contenir olis essencials, alcaloides, resines, terpens, àcids orgànics, composts sulfurats, etc Independentment d’aquests components que els atorguen caràcter, les espècies contenen també proteïnes, greixos i hidrats de carboni En algunes espècies hom ha descobert, gràcies a llurs components específics, propietats conservadores dels aliments que condimenten La…
Pere Palay i Companyia, fabricant de galetes a Badalona
Pere Palay i Pons fou el primer que aplicà les màquines per a l’obtenció de galetes i l’introductor del que s’anomenaven galetes americanes, aptes per a postres i que podien tenir nombroses composicions i formes Havia viscut i treballat a l’Amèrica del Sud i en va importar els seus coneixements i el sistema de producció industrial La fàbrica s’installà a Badalona el 1859 La seva empresa, Pere Palay i Companyia, es donà a conèixer a l’Exposició de Barcelona del 1860 Tenia ja un despatx a Barcelona al carrer dels Canvis, núm 1 El seu primer producte va ser la galeta comuna, és a dir, la…