La dieta hiposòdica, és a dir, de baix contingut en sodi, forma part del tractament de diversos trastorns en els quals es pot produir un augment en la retenció d’aigua en l’organisme, sia en el líquid extracel·lular —com s’esdevé en cas d’insuficiència cardíaca, d’infart agut de miocardi, de glomerulonefritis, d’insuficiència renal crònica o de cirrosi hepàtica—, o bé, concretament, en el líquid que circula dins de l’aparell cardiovascular —com s’esdevé en cas d’hipertensió arterial—.
Segons dades estadístiques, en el nostre medi es consumeixen per terme mitjà de 4.000 a 6.000 mg de sodi diàriament, dels quals la major part prové de la sal comuna (clorur de sodi), sia de la que s’utilitza per a assaonar els aliments preparats a casa o de la continguda en productes elaborats industrialment, i la resta, del consum de nombrosos aliments, ja que gairebé tots ells tenen una proporció més gran o més petita d’aquest mineral.
La dieta hiposòdica es porta a terme disminuint bàsicament el consum de sal comuna, tant la que s’utilitza per a assaonar els aliments quan es preparen o es consumeixen, com la continguda en els productes alimentaris industrials. En el nostre medi, segons càlculs estadístics, es consumeixen per terme mitjà de 10 a 15 g de sal comuna diàriament, tot i que les necessitats estimades d’aquest producte no superen els 2 a 4 g diaris. En cas de dieta hiposòdica cal portar aquesta xifra a nivells inferiors o fins i tot, segons la gravetat del cas, el consum de sal està completament contraindicat.
Atès que l’addició de sal està molt arrelada en el nostre medi i que hom considera que els menjars preparats sense sal tenen molt poc sabor, per tal de pal·liar aquest inconvenient resulta eficaç dur a terme alguns consells pràctics. Així, és preferible de coure els aliments al vapor en lloc de bullir-los, ja que d’aquesta última manera es dilueix més el sabor. D’altra banda, no hi ha cap contraindicació perquè els aliments es preparin d’altres maneres, com és ara a la planxa, al forn, fregits o estofats. A més, és possible de condimentar els menjars amb diversos elements que afegeixen sabor i no tenen sal, com ara vinagre, llimona, oli d’oliva, alls, cebes, cebetes, escalunyes, porros, pebre, pebre vermell, paprika, curry, safrà, canyella, nou moscada o herbes aromàtiques. I, d’altra banda, és aconsellable de presentar els menjars de manera que resultin apetitosos per l’aspecte, per tal de compensar-ne en certa manera la mancança de sabor.
aliments i menjars permesos | aliments i menjars desaconsellats |
---|---|
carns, aus, vísceres, ous | sal de cuina i de taula |
peix fresc | sal iodada i sal marina |
llet, iogurt, colada | carns salades, fumades i dessecades |
mató | peixos fumats i dessecats |
pa i bescuits sense sal | crustacis, mol·luscs, caviar |
cereals, pastes alimentàries | productes de xarcuteria en general |
patates i llegums | pa i bescuits* |
fruites, verdures i hortalisses | conserves en general |
fruites seques no salades | olives |
mantega i margarina sense sal | sopes de sobre i en cubs |
olis | pures instantanis |
xocolata, cacau, crema de llet | fregits i fruites seques salades |
begudes alcohòliques (moderat) | sucs de fruita envasats |
aigua natural | mantega i margarina amb sal |
aigües minerals oligometàl·liques | pastisseria industrial |
espècies i herbes aromàtiques | aigua amb gas, gasoses en general |
condiments salats (mostassa, etc.) | |
* En els casos lleus, poden consumir-se amb moderació |
Actualment, hi ha al mercat nombrosos productes dietètics elaborats sense sal que són aptes per a la dieta hiposòdica, com salses, condiments i menjars elaborats, per bé que molts d’aquests productes substitueixen el clorur de sodi per clorur potàssic, i existeixen patologies en les quals tan contraindicat és el sodi com el potassi, per exemple, en certes afeccions renals. Per això, cal ésser cautelós en la utilització indiscriminada d’aquests productes.