Resultats de la cerca

Habitualment és conseqüència de l’oclusió arterioescleròtica de les coronàries Clínicament es pot manifestar com una insuficiència ventricular esquerra asma cardíaca, edema agut de pulmó o cardíaca total, com una angina de pit seguida o no d’infart de miocardi, com trastorns del ritme cardíac blocatge incomplet, total i de branca, extrasístoles, o com una arrítmia completa o bé només determina alteracions a l’electrocardiograma, clínicament asimptomàtiques

La miocardiopatia hipertròfica és una afecció del múscul cardíac o miocardi caracteritzada per un engruiximent asimètric i irregular de les parets del cor que, en general, afecta de manera especial la paret interventricular igualment, a través d’un estudi microscòpic d’aquest teixit, en aquests casos hom pot veure que les fibres miocàrdiques no es relacionen adequadament entre si, sinó que es troben desorganitzades En la majoria dels casos, aquest trastorn és degut a una alteració genètica que es transmet de pares a fills i en general es manifesta per primera vegada entre 20 anys i 40 En…

La seva eficàcia ha bandejat de l’ús terapèutic la resta de digitàlics Incrementa la força contràctil del múscul cardíac i la quantitat de sang bombada per minut, sense augmentar-ne ni la freqüència cardíaca ni les necessitats d’oxigen de les cèllules del miocardi És el medicament d’elecció en cas d’insuficiència cardíaca i en arrítmies supraventriculars com el flutter i la fibriŀlació auricular En les taquicàrdies supraventriculars paroxístiques comparteix les indicacions amb els fàrmacs betablocadors

La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials

Alguns dels ritmes biològics generats pels éssers vius tenen relació amb els moviments de la Terra migració dels ocells, moviment de les flors Altres ritmes biològics no estan determinats pels moviments planetaris, com ara els que generen el ritme cardíac o la cadència respiratòria Els rellotges biològics determinen l’entrada en activitat i la interrupció de les diverses activitats internes de l’ésser viu En la generació i l’organització d’aquests ritmes hi té un paper important la melatonina, coneguda com l’hormona de la son

El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules orgàniques, com ara nucli,…

Els betablocadors són útils en aquelles situacions clíniques en les quals una acció adrenèrgica exagerada comporta una patologia En la hipertensió arterial, en blocar l’acció de l’adrenalina i d’altres hormones catecolamíniques s’evita la vasoconstricció i es redueix la tensió arterial A nivell cardíac, la seva acció terapèutica sobre la cardiopatia isquèmica i algunes arrítmies es basa en l’anullació de l’efecte beta-adrenèrgic, que millora la circulació coronària i disminueix la freqüència cardíaca També s’utilitzen per a tractar el nerviosisme i alguns casos de migranya

L’impuls sanguini en el tub cardíac embrionari és efectuat a partir de moviments peristàltics que es propaguen regularment a partir del si venós Alhora que progressa el desenvolupament, es diferencien els anells musculars sinoatrial, atrioventricular i ventriculobulbar, dels quals surten una part de les fibres miocardíaques En els peixos, amfibis i rèptils no hi ha un sistema especialitzat conductor de la contracció cardíaca Solament en els mamífers hi ha una separació real entre els músculs contractors i les fibres neuromusculars conductores fibres de Purkyně, que constitueix el…

L' aortitis aguda es pot produir en el curs de malalties diverses com arteritis sistèmiques i infeccions tifus, verola, pneumònia, escarlatina, etc acostuma a ésser greu, però és rara L' aortitis crònica és deguda sobretot a la sífilis Les alteracions de les parets de l’aorta que ocasiona l’aortitis s’estableixen lentament, però poden arribar a ésser molt greus També és lenta l’aparició dels símptomes dolor retrosternal, deformació de la imatge radiològica, ofec, defalliment cardíac, etc i de les complicacions cardíaques, arterials i renals que pot comportar