- La miocardiopatia hipertròfica és una afecció del múscul cardíac o miocardi caracteritzada per un engruiximent asimètric i irregular de les parets del cor que, en general, afecta de manera especial la paret interventricular. igualment, a través d’un estudi microscòpic d’aquest teixit, en aquests casos hom pot veure que les fibres miocàrdiques no es relacionen adequadament entre si, sinó que es troben desorganitzades.
- En la majoria dels casos, aquest trastorn és degut a una alteració genètica que es transmet de pares a fills i en general es manifesta per primera vegada entre 20 anys i 40. En altres casos, en canvi, es presenta per causes desconegudes o a conseqüència d’altres afeccions com ara neurofibromatosi, malaltia de Friedreich, feocromocitoma o insuficiència renal, i es pot manifestar a qualsevol edat.
- Els símptomes més freqüents són dispnea o sensació de manca d’aire —que es presenta inicialment quan hom fa un esforç físic, però més endavant també durant el repòs—, dolor toràcic d’angina de pit, sensació de mareig i pèrdua transitòria de la consciència, i palpitacions.
- L’evolució d’aquesta afecció és variable. En alguns casos es manté asimptomàtica durant molts anys, o bé els símptomes evolucionen molt a poc a poc. En altres, en canvi, es produeixen complicacions de manera sobtada: insuficiència cardíaca, xoc càrdio-vascular, aturada cardíaca o infart de miocardi que, sovint, son mortals.
- El tractament és adreçat a atenuar els símptomes i prevenir-ne les complicacions, i esquemàticament consisteix en repòs relatiu, la realització periòdica de controls mèdics i l’administració de fàrmacs que redueixen el treball cardíac i antiarítmics.
- De vegades, cal efectuar una intervenció quirúrgica per a extirpar una part del teixit miocàrdic engruixit i afavorir l’esforç del cor. L’èxit d’aquesta operació se situa al voltant del 90% dels casos, en què els símptomes s’atenuen o bé desapareixen.