Resultats de la cerca
Es mostren 734 resultats
Robert F. Furchgott
Medicina
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’endoteli dels…
Charlotte

Charlotte
James Willamor (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Ciutat de l’estat de Carolina del Nord, als EUA.
Important nucli industrial indústria tèxtil —cotó, llana—, de maquinària, química, d’equips elèctrics, siderúrgica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Johnson C Smith University, fundada el 1867 Queens College, el 1857, i University of North Carolina of Charlotte, el 1946
escriptura visigòtica
escriptura visigòtica carolina en un còdex gironí de la Collectio Canonum Hispana (~980)
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina usada en els territoris que formaren l’antic regne visigòtic.
El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…
Gilbert Chase
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià a les universitats de Columbia i North Carolina Entre el 1929 i el 1935 exercí la crítica musical com a corresponsal a París de diverses publicacions angleses i americanes Participà com a editor associat en projectes com la International Cyclopedia of Music and Musicians 1938 i Baker’s Biographical Dictionary of Musicians 1940 S’especialitzà en la música llatinoamericana i treballà com a especialista en aquesta matèria a la Library of Congres i com a agregat cultural a les ambaixades de Lima, Buenos Aires i Brusselles El 1961 fundà l’Inter-American Institute for Musical…
Greensboro
Ciutat
Ciutat de l’estat de Carolina del Nord, EUA, al comtat de Guilford, situada als vessants orientals del Blue Ridge, Apalatxes.
L’activitat principal són les companyies d’assegurances Té indústries tèxtils, de fabricació de productes d’acer, de mobles i de ceràmiques És un nus de comunicacions de ferrocarril i de carretera, i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of North Carolina at Greensboro Bennet College, fundat el 1873 Greensboro College, el 1838 Guilford College, el 1837 i North Carolina Agriculture and Technical State University, el 1891
carrasca

Carrasca
© Carolina Latorre Canet
Botànica
Alzina de fulla curta i pilosa, grisenca, sovint de glans dolces.
És pròpia de la península Ibèrica i de l’Àfrica mediterrània
Colúmbia
Ciutat
Capital de l’estat de Carolina del Sud, als EUA, situada als contraforts orientals dels Apalatxes, a la confluència dels rius Broad i Saluda.
Situada en una regió agrícola cotó i blat, és un nucli industrial tèxtil, nus de comunicacions ferrocarrils, carreteres, aeroport internacional i centre d’ensenyament superior University of South Carolina, fundada el 1801 i Columbia College, el 1854
Charleston
Ciutat
Ciutat de l’estat de Carolina del Sud, als EUA, en una estreta península, a la confluència dels rius Ashley i Cooper.
El port, un dels més importants de la costa atlàntica meridional dels EUA, amb un ample hinterland les dues Carolines, Geòrgia, Kentucky, Tennessee i Alabama, trafica en cotó, tabac, fertilitzants, carbó, fustes i productes hortícoles Té indústria alimentària, tèxtil, de la fusta, de l’amiant, paperera, química, metallúrgica drassanes Base naval i estació de turisme d’hivern Centre d’ensenyament superior The Citadel, fundat el 1842 College of Charleston, fundat el 1785, i Medical University of South Carolina, fundada el 1824 Fundada el 1670 pels anglesos amb el nom de Charles…
el Turbó

Vessant sud del Turbó
© Carolina Latorre Canet
Massís
Massís muntanyós que forma part de les Serralades Interiors dels Prepirineus, al límit entre l’Alta i la Baixa Ribagorça i amb la zona actualment aragonesa de la vall de l’Éssera.
Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs, 1674 m alt, pel port de la Múria i…
la Vallhiverna

Vista de la Vallhiverna
© Carolina Latorre Canet
Vall de la Ribagorça, afluent per l’esquerra a la capçalera de l’Éssera.
Aigua amunt de l’Éssera resta separada de la vall de Cregüenya per les crestes d’Estatats i d’Aragüells, que voregen els 3000 m alt, prolongades per la Maladeta i la cresta de les Tempestats aigua avall, la separa de la vall de Penyascaró la muntanya de la Roda, el pic obac de Vallhiverna 2511 m alt i l’Estiba Freda 2680 m, mentre que la serra Negra 2757 m, els pics de Vallhiverna Oest , 3062 m alt Est , 3067 i la collada de Vallhiverna 2730 m comuniquen la vall de Benasc, drenada per l’Éssera, i la de Barravés La vall és enfondida pel riu de Vallhiverna , que neix a uns 2700 m conca de…