Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
Mare de Déu de Bellera (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Petita església situada al cim d’un serrat amb el sector llevantí totalment en ruïnes Arxiu Centelles Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Bellera es troben al caire d’un serrat, a uns 3 km al sud-est de les ruïnes del poble de la Bastida de Bellera, al qual s’arriba per una pista que surt de Sarroca de Bellera JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG292909 Història No s’han localitzat fins a l’actualitat notícies històriques documentals d’aquesta antiga ermita del terme de la Bastida de Bellera MLIR Església És un edifici en estat ruïnós, especialment a la part de llevant, d’una sola…
Santa Maria de Terrassa (Gavet de la Conca)
Art romànic
El lloc de Terraza apareix esmentat l’any 1175, com a terme del castell de Galliners La seva església és documentada l’any 1314, en què s’inclou en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades, l’any 1314, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona Vers l’any 1526 n’era rector Esteve Guillem Posteriorment, el poble de Terrassa degué decaure, car ja no consta com a parròquia independent en la minuciosa relació feta pel visitador del bisbe d’Urgell l’any 1758 En la relació de les parròquies del bisbat del 1904 consten “les cases de Terrassa” com a annexes de la…
Sant Esteve de Morellàs (Morellàs i les Illes)
De l’església parroquial de Morellàs, se’n té notícia des de l’any 1147, en què es fa esment d’una terra que limitava amb la sagrera de Sant Esteve de Morellàs en un document que recollí Francesc de Fossà en el seu cartoral segle XVII De l’any següent és el testament de Gausfred de les Illes, que, entre altres disposicions, llegà a la seva esposa una penyora que tenia a Sant Esteve de Morelans A les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 hi figura el capellano de Maurelianis , que havia de contribuir-hi amb 16 sous melgoresos L’actual església parroquial de Sant Esteve de Morellàs és un…
Capella de Sant Sadurní o Sant Serni de Montesquiu (Isona)
Art romànic
Situació Capella rural de nau i absis, d’extrema senzillesa Arxiu Gavín L’església de Sant Sadurní és a la part alta del poble abandonat de Montesquiu, al qual s’arriba per una pista des de Vilamitjana JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG321718 Història No disposem de notícies sobre aquesta capella, d’origen alt-medieval, fins el 1758, en què consta com a sufragània de Sant Sadurní de Montesquiu L’any 1904 figura dins la parròquia de Montesquiu la capella de Sant Sadurní, de la casa Regant MLIC Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis…
Sant Llorenç d’Espinavessa (Cabanelles)
Art romànic
Situació El poblet d’Espinavessa és prop de la riba esquerra del riu Fluvià i del punt on conflueix la riera de Sant Jaume, al sector meridional de l’extens terme municipal de Cabanelles L’església parroquial de Sant Llorenç és al bell mig del reduït nucli d’Espinavessa, agrupat al seu entorn Mapa 258M781 Situació 31TDG872710 El camí d’Espinavessa s’agafa des de la carretera local de Figueres a Banyoles Aquesta carretera surt de la comarcal de Figueres a Besalú i Olot, a l’indret de l’Hostal d’en Vilà Si hom pren la direcció de Banyoles, abans d’arribar a Crespià, trobarà a mà esquerra el…
Casal de Cruïlles (Aiguafreda)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de la banda de ponent abans de la recent restauració M Anglada El casal de Cruïlles, anomenat popularment “el castell de Cruïlles”, es troba a la part de llevant del terme, emparat per la serra que culmina als masos de Can Brull i Serra de l’Arca i que fa d’espona a la vall del Congost Dista poc més d’1 km vers el sud de l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt, i es troba a una altura un xic superior a la de la vella parròquia Mapa L37-14364 Situació 31TDG383258 És accessible per una pista que surt a migdia de l’església de Sant Martí i sobretot per…
Sant Feliu de Surri o de Bonestarre (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Vista de la part sud-oest d’aquest temple esfondrat fa anys ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Feliu són al cim d’un esperó rocallós que domina el congost que forma el riu d’Estaon quan arriba a la vall del riu de Cardós, aigües amunt del poble de Ribera, just al costat de l’antic camí de Bonestarre a Ribera de Cardós Mapa 34-9182 Situació 31TCH541151 Per a anar-hi cal agafar l’antic camí de Bonestarre a Ribera, i a uns 800 m del poble es passa pel costat de les ruïnes de l’església JAA Història L’església de Sant Feliu, actualment inclosa dins del terme de Surri,…
Santa Maria del castell de Bellpuig
Art romànic
Aquesta església fou la capella privativa dels senyors de Bellpuig Se’n tenen referències des del 1268, en què Guillem III d’Anglesola i la seva muller Constança hi fundaren els beneficis de Santa Maria i Santa Margarida La capella del castell era servida per un prevere, i fou un lloc de reunió dels preveres de Bellpuig i altres pobles que estaven sota patronatge dels senyors de Bellpuig El bisbe de Vic la visità el 1332 La fi de la capella s’esdevingué durant la guerra del Francès, quan el 12 d’octubre de 1811 fou assaltat el castell i volat en part per forces catalanoangleses Les seves…
Sant Miquel de Suterranya (Tremp)
Art romànic
Situació Esglesiola rural, amb un absis molt desenvolupat, cobert encara amb l’antic llosat Arxiu Gavín La capella de Sant Miquel és al cim d’un tossalet que domina el poble de Suterranya, des d’on s’hi arriba per un camí en direcció nord Mapa 33-12290 Situació 31TCG310692 Per a arribar a Suterranya cal agafar un trencall que parteix de la carretera comarcal 1 412, poc després de Vilamitjana, a mà esquerra venint de Tremp JAA Història Aquesta capella no apareix en la documentació coneguda fins a l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Suterranya MLIC Església És un edifici…
Santa Maria de Pessonada (el Pont de Claverol)
Art romànic
La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 954, quan el prevere Galeni donà al monestir de Gerri els béns que tenia al lloc de Pessonada L’any 1023 és documenta la publicació sacramental del testament de Trudegards, que deixà l’alou que tenia a Pezonada al seu marit, i després d’aquest, a la seva filla Gersén No és pot descartar que en un primer moment el nucli de població de Pessonada estigués vinculat a l’església de la Mare de Déu de la Plana, actualment isolada fora del poble L’església parroquial de Santa Maria de Peçonada fou objecte de visita per part dels…