Resultats de la cerca
Es mostren 311 resultats
astàsia
Patologia humana
Dificultat de restar dempeus, tot i no existir paràlisi en els músculs dels membres inferiors.
Més que no pas una veritable paràlisi, és un trastorn en la coordinació dels moviments És combinada habitualment amb la dificultat de caminar o abàsia L' astàsia-abàsia és pròpia dels vells i dels individus presenils afectats d’arterioesclerosi cerebral, amb lesions de microreblaniment als nuclis grisos centrals del cervell nucli lenticular, nucli caudal N'hi ha una altra forma piscogènica o histèrica, sense lesions i de pronòstic més favorable
gall

Gall
Erik Schlogl (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids, amb el cos alt i comprimit i el cap enorme i amb punxes.
L’aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts, i la caudal és arrodonida Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats La boca és molt grossa i protàctil Habita al fons de sorra i llim de la plataforma continental de la Mediterrània i de l’Atlàntic i és comú a les costes dels Països Catalans, on és força apreciat per la seva carn
malacostracis
Carcinologia
Subclasse d’artròpodes de la classe dels crustacis que comprèn els representants més coneguts d’aquest grup.
Tenen el cos format per vint segments cinc de cefàlics, vuit de toràcics i set d’abdominals, amb una closca que recobreix el tòrax Els apèndixs del sisè segment abdominal són amples i plans, i, juntament amb el tèlson, donen lloc a una aleta caudal en forma de ventall El desenvolupament té lloc normalment a través dels estadis de zoe i metazoe, bé que en algunes formes hi ha la fase de naupli
aleta

Tipus i disposició de les aletes en els peixos
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus imparelles i parelles Aleta dorsal d’una orca ©…
escorpeniformes

Peix de l’ordre dels escorpeniformes
© Lluís Prats
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis.
És integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats principalment marins, encara que també d’aigua dolça Es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle, així com unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Als Països Catalans existeixen cinc famílies d’escorpeniformes els escorpènids , els tríglids , els peristèdids , els còtids i els liparídids
lofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis de cos nu o cobert de tubercles espinosos.
Caracteritzats pel fet de presentar les aletes pectorals pedunculades, els primers radis de les aletes dorsals lliures i transformats en filaments pescadors i les feses branquials reduïdes a un simple forat situat darrere cada aleta pectoral Presenten l’aleta caudal no bilobada, la boca generalment és molt grossa i les aletes ventrals són en posició jugular no tenen costelles i són fisoclists Inclou unes 225 espècies marines i bentòniques, agrupades en cinc famílies Una espècie típica és el rap
lòbul
Anatomia
Part més o menys sortint d’un òrgan, d’un apèndix, d’una víscera, etc., limitada per un sec profund o bé destacada per la seva forma arrodonida.
En les plantes, cal esmentar els lòbuls de les fulles dels pelargonis i les malves En els animals, són importants els lòbuls frontals, parietals, temporals i occipitals del cervell, el lòbul dret, esquerre, quadrat i caudal del fetge, els lòbuls anterior i posterior de la hipòfisi, el lòbul de l’orella porció carnosa inferior del pavelló auricular i els lòbuls de cada pulmó i del cerebel Alguns insectes presenten el lòbul prosternal com a prolongació anterior de la prosternita
Joan Parcet Poblet
Futbol
Porter de futbol.
Jugà amb el Vic i el Caudal de Mieres abans d’ingressar al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1955-56 Al març del 1958 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol i la temporada 1958-59 retornà al Sabadell A continuació jugà a primera divisió amb el Valladolid 1959-60 i el Mallorca 1960-61 i en l’edició 1961-62 defensà de nou la porteria del Sabadell El seu darrer equip fou l’Hospitalet 1962-67
escolà
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals i mandíbula prominent, proveïda d’una barbeta.
Té dues aletes dorsals, la segona i l’anal molt llargues, que acaben juntes a la base de la caudal, que és espatulada amb marges rodons les pectorals són petites De color gris rosat a la part dorsal i blanc argentat a la cara ventral, ateny els 70 cm de llargada Habita sobre fons fangosos de 200 a 1 000 m de profunditat, on s’alimenta de peixos i crustacis És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic temperat
castanyoleta

Castanyoleta
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix perciforme marí de la família dels pomacèntrids, freqüent en petits grups o en moles nombroses entre les roques de les zones litorals i coral·lina.
La coloració de l’adult, que fa uns 12 cm, tira a marró o a blau negrós, sobre un fons daurat i amb una vora caudal blanca la cua és escotada, i les aletes pectorals, grans L’alimentació és plactòfoga la fecundació és externa, hi ha delimitació de territoris i els peixos tenen cura dels ous Típic de l’Atlàntic oriental des de Portugal fins a Guinea i de la Mediterrània, és conegut també per estudiant , somera , moret , tuta , soldat