Resultats de la cerca

Fou un dels representants més importants del neorealisme entre el 1949 i el 1952 El seu nom, lligat gairebé sempre al de Cesare Zavattini, signà títols tals com Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano premi del festival de Canes del 1951, Umberto D 1952, Il tetto 1956, La ciociara 1960, I Girasoli 1969, Il giardino dei Finzi-Contini 1971 i Il viaggio 1974 Com a actor deixà exquisides creacions a Madame de 1953, L’oro di Napoli 1954 i Il generale Della Rovere 1959 Estigué casat amb l’actriu catalana Maria Mercader

Anomenat d’infant Pippo buono per la seva bondat, es formà en l’ambient dels dominicans de San Marco, i passà després a treballar a Cassino i a Roma 1534, on, per atendre els pelegrins i els convalescents, fundà la Confraternità della Santissima Trinità 1548 El 1551 s’ordenà de sacerdot Mantingué contacte amb promotors de la Reforma, i el 1575 fundà la congregació de preveres de l'Oratori , entre els primers membres de la qual figurà Cesare Baronio Aconsellà al papa que acceptés la reconciliació d’Enric IV de França Fou canonitzat el 1622 La seva festa se celebra el 26 de maig

Estudià a Munic amb Schimon-Regan i, posteriorment, a Milà amb Cesare Galliera El 1893 debutà en un concert a Munic i el mateix any fou contractat per l’Òpera de Mannheim, amb la qual actuà fins el 1896 A continuació formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín 1896-1923, on s’especialitzà en el repertori wagnerià Entre el 1899 i el 1909 es destacà al Festival de Bayreuth, en els personatges de Walther Els mestres cantaires de Nuremberg , Sigmund La valquíria i el titular de Sigfrid Del 1924 al 1941 exercí la docència a la Hochschule de Munic, on fou professor de cant

Estudià piano a l’Escola de Música de Vic i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i cant a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres El 1997 obtingué el primer premi de la seva especialitat al concurs internacional de cant Francesc Viñas de Barcelona Aquell mateix any debutà al festival de Glyndebourne Sussex, Anglaterra Des de llavors ha actuat amb les principals orquestres Europa Galante, London Baroque, Al Ayre Español, etc, teatres i festivals europeus Innsbruck, Utrecht, Granada, Conca, Viena, Amsterdam, etc El 2001 debutà al Liceu amb…

Els representants més destacats són Giulio Cesare Arresti 1617-1704 i Maurizio Cazzati 1620-77 El deixeble d’aquest, Giovanni Battista Vitali 1644-92, desenvolupà l’estructura de la forma sonata i, més tard, Giuseppe Torelli 1658-1709 escriví els primers concerts per a solista La perfecció tècnica dels constructors d’instruments els Brensio, els Fontanelli, els Tononi, els Floreno, etc que tingué Bolonya influí en l’escriptura instrumental de l’escola bolonyesa Al segle XVIII la personalitat del pare Giovanni Battista Martini 1706-81 convertí Bolonya en un centre musical visitat…

Estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Mestre de capella a Berlín a partir del 1740, viatjà a Itàlia en cerca de cantants per al teatre de l’òpera, que fou inaugurat amb la seva obra Cesare e Cleopatra 1742 Autor força prolífic, compongué prop de trenta-cinc òperes i música religiosa i instrumental Juntament amb JA Hasse, fou un dels representants més notables de l’òpera…

Entre els seus membres cal destacar Ercole Procaccini , anomenat el Vell Bolonya 1515 — Milà 1595, pintor i gravador, que conreà el gènere històric Els seus fills foren Camillo Procaccini Bolonya ~1551 — Milà 1629, pintor i gravador, Carlo Antonio Procaccini Bolonya ~1555 — Milà 1605, que conreà la pintura de flors, natures mortes i paisatges, i Giulio Cesare Procaccini Bolonya ~1570 — Milà 1625, pintor i escultor, membre destacat de l’escola llombarda el seu estil és de transició entre el manierisme i el barroc, amb forta influència d’Il Correggio i Rafael Ercole Procaccini ,…

Fill d’un comerciant italià Es formà a Roma amb Carlo Maratta i fou pintor de Cosme III de Toscana A Roma assolí la canongia de la collegiata de Xàtiva i retornà a València Pintà a la capella del sagrari i a la de Sant Pere de la seu de València, i a la capella dels Jesuïtes, també a València És autor dels catorze quadres de l’orde franciscà al convent de Sant Francesc de València, de la Confessió de sant Pere i el Naixement de sant Ambròs augustinians de Morella Tornà a Roma el 1700 i hi publicà Osservazioni sopra il libro de la Felsina Pitrice 1703, impugnant l’obra de Carlo Cesare…

És una evolució del calendari, del qual es diferencia pel seu caràcter més universal El model més antic, a Occident, és l’indegudament anomenat Martyrologium Hieronymianum s V A l’edat mitjana, sobretot al s IX, es formaren els martirologis dits històrics, on a les notícies broixes primitives hom afegí elogis biogràfics més amplis Es destaquen, entre aquests, els martirologis de Beda el Venerable, de Florus, d’Adó i d’Usard A la Catalunya medieval sembla haver predominat bastant el d’Adó Catalunya ofereix també el cas singular de la fusió d’un sacramentari i d’un martirologi manuscrit del…

De formació autodidàctica, a quinze anys creà un grup folk amb la seva germana i a l’institut de formació secundària on estudiava arribà a muntar diversos espectacles musicals, entre els quals una recreació de la llegenda de Tristany i Isolda amb música medieval Cursà estudis de musicologia a la Sorbona de París i debutà professionalment el 1979 amb el Clemencic Consort El 1985 fundà el Seminario Musicale, conjunt barroc instrumental i vocal Posteriorment fou contractat per a diverses funcions líriques barroques, com Ottone, Rè di Germania i Giulio Cesare in Egitto , de GF Händel…