Resultats de la cerca
Es mostren 2644 resultats
cicle de les pentoses

Cicle de les pentoses
©
Bioquímica
Via oxidativa, possible en animals i vegetals, anomenada també cicle de la pentosa-fosfat, que permet d’obtenir energia a partir de la glucosa, amb despesa d’oxigen, mitjançant dues deshidrogenacions i una descarboxilació, que condueix a la formació de ribulosa-5-fosfat.
L’hidrogen arrencat redueix el NADP, que passa a NADPH 2 La ribulosa-5-fosfat dóna, per isomerització, xilulosa-5-fosfat i ribosa-5-fosfat, que s’interaccionen en una sèrie d’equilibris fins a regenerar glucosa-6-fosfat, amb la qual torna a començar el cicle L’oxidació d’una molècula de glucosa exigeix sis voltes del cicle, i forma 12 molècules de NADH 2 que, si continua oxidant-se fins a donar aigua i NADP cadena dels citocroms , condueix a la síntesi de 36 molècules d’ATP, rendiment gairebé tan eficient com el del cicle de Krebs Bé que aquest darrer…
cicle cel·lular

Tot el cicle cel·lular dura, aproximadament, vint-i-quatre-hores
© fototeca.cat
Conjunt d’esdeveniments que porten a la formació d’una nova cèl·lula.
Durant el cicle cellular, la cèllula creix, es prepara per a la divisió i acaba dividint-se per a donar dues cèllules filles que tenen la capacitat d’iniciar un nou cicle Són quatre fases, anomenades G 1 , S, G 2 i M
cicle[18]carboni
Química
Anell format només per 18 àtoms de carboni, en el qual s’alternen enllaços senzills i triples.
cicle de Bethe

Cicle de Bethe
© fototeca.cat
Astronomia
Conjunt de reaccions termonuclears proposat per H.A. Bethe com a procés productor d’energia en certs tipus d’estels.
És anomenat també cicle del carboni o del carboni i el nitrogen , perquè els nuclis de 1 2 C fan de catalitzadors a la síntesi de nuclis d’heli partícules α a partir de 4 protons i amb producció intermèdia d’isòtops del nitrogen Hom el considera la font principal d’energia en els estels superiors de la seqüència principal, mentre que per al Sol i els estels menys densos és més gran l’aportació d’energia del cicle protó-protó
cicle del carboni

Cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La matèria orgànica…
cicle del nitrogen

Cicle del nitrogen
© Josep Lluís Ferrer
Bioquímica
Procés de fixació del nitrogen de l’aire i la seva transformació en matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes.
La conversió del nitrogen atmosfèric en amoníac deixa aquest element disponible per a la síntesi de proteïnes vegetals i animals aquest procés condiciona la productivitat biològica de les zones fèrtils de l’escorça terrestre i és un element important per a corregir el dèficit proteic en l’alimentació i també el problema de la fam Altres etapes del cicle són la nitrificació conversió de l’amoníac del sòl en nitrits i nitrats, l’amonificació retorn del nitrogen al sòl en forma d’amoníac després de la descomposició de la matèria orgànica i la desnitrificació restitució del nitrogen…
cicle del fòsfor

Cicle del fòsfor
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cicle biogeoquímic que descriu el moviment d’aquest element a través de la litosfera, la hidrosfera i la biosfera.
Les plantes dissolen formes ionitzades de fòsfor que han estat rentades de les roques i immobilitzades en el sòl, i les incorporen El pas d’aquest element pels herbívors i els carnívors és molt ràpid, i retorna al sòl per l’acció de microorganismes A diferència d’altres elements com el nitrogen, el seu pas per la litosfera i la hidrosfera és molt lent, i no es troba en quantitats significatives a l’atmosfera
cicle d’Otto

Diagrama pV del cicle d’Otto, teòric i real: 1-2 admissió, 2-3 compresió i ensesa, 3-4 combustió, 4-5 expansió i obertura de la vàlvula d’escpament; PMS i PMI són els punts morts superior i inferior, respectivament
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna d’encesa per guspira o explosió, desenvolupat per Nikolaus Otto, que el 1876 construí el primer motor d’aquest tipus, de quatre temps i de combustió a volum constant, seguint els principis enunciats per Beau de Rochas el 1862.
En el cicle per a motors de quatre temps hom pot distingir la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment instantani d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió instantània d’energia a volum constant A igualtat de compressió, el rendiment d’aquest cicle és superior al del cicle dièsel, però no permet d’assolir les elevades relacions de compressió d’aquest darrer El cicle pràctic difereix del teòric en el fet que les línies rectes del diagrama d’aquest són substituïdes per línies corbes i els angles s’arrodoneixen,…
cicle protó-protó

fototeca.cat
©
Astronomia
Física
Encadenament de les tres reaccions nuclears de fusió que, semblantment al cicle de Bethe, poden tenir lloc de manera natural en un estel, on és format heli a partir d’hidrogen i és emesa una certa quantitat d’energia, que és de 26,72 MeV per a cada cicle.
També rep el nom de cicle de Critchfield En el Sol, el cicle protó-protó té un període d’uns 3 x10 9 anys