Resultats de la cerca

Pertanyent a una família d’emigrants libanesos, es graduà a la TulaneUniversity School Medicine de Nova Orleans el 1932, a la facultat de cirurgia de la qual retornà el 1937 després d’ampliar estudis a Europa Durant la Segona Guerra Mundial 1942-46 contribuí a organitzar els serveis mèdics militars dels EUA, dels quals esdevingué director, i durant la guerra de Corea 1950-53 fou un dels impulsors de les unitats de cirurgia mòbil de l’exèrcit Fou també un dels primers promotors de programes mèdics per a veterans de guerra El 1948 s’incorporà al Baylor University College of Medicine del Texas…

Fill d’un cirurgià, es graduà en matemàtiques a la Universitat de Nova York 1940 i el 1943 en medicina al Long Island College Durant la Segona Guerra Mundial, serví com a cirurgià a l’exèrcit El 1948 s’incorporà al Montefiore Hospital del Bronx, i posteriorment 1955 al Maimonides Medical Center de Brooklyn i, des del 1968, a la Wayne State University School of Medicine i al Sinai Hospital de Detroit, on exercí fins a la jubilació El 1983 fundà LVAD Technology, empresa dedicada al desenvolupament d’aparells cardiovasculars Pioner, amb Christiaan Neethling Barnard ,…

Durant la guerra del Francès fou ajudant de cirurgia de l’exèrcit El 1814 li fou confiada la càtedra de física experimental de l’escola de física creada per la Junta de Comerç de Barcelona Més tard fou vicerector i catedràtic de la Universitat de Barcelona, vicepresident de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i membre de les de Bones Lletres i de Ciències i Arts de Barcelona Traduí obres de text per a estudis de física i publicà alguns opuscles de temes científics

Estudià a Barcelona i fou deixeble i ajudant de Valentí Carulla i de Cardenal Pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, viatjà per Europa i pels EUA Fou un dels fundadors de la revista Therapia 1909 de terapèutica física i farmacològica, es dedicà especialment a problemes ortopèdics i publicà nombrosos treballs de cirurgia experimental i general

Es llicencià a Barcelona el 1872 fou deixeble de Letamendi i amplià els estudis en diversos llocs d’Europa fou deixeble de Billroth i de Kocher El 1879 fou nomenat director de l’Hospital del Sagrat Cor, de Barcelona, recentment creat, i ocupà aquell càrrec fins a la mort a través de l’escola de cirurgia que hi constituí, convertí aquest centre en un dels més importants de la cirurgia catalana Practicà i ensenyà les doctrines de Lister i tingué la prioritat en la divulgació dels mètodes antisèptics Entre els nombrosos treballs mèdics que publicà es destaca el Manual práctico de cirugía…

A la Guerra Gran 1793 fou metge militar, i després director dels hospitals de la regió de Girona El 1799 esdevingué professor a Salamanca, el 1804 al collegi de medicina de Burgos, i finalment, el 1807 al collegi de cirurgia de Barcelona, el qual mantingué en funcionament juntament amb els professors Vicenç Pozo, Ametlla i Bas i el dissector Francesc Borràs durant el règim napoleònic, sense rebre'n cap gratificació de les autoritats franceses A partir del 1827 fou professor del nou collegi de medicina i cirurgia, de Barcelona Escriví, entre d’altres obres, Prolegómenos de clínica médica 1838…

Després de participar com a metge en totes les campanyes napoleòniques, fou professor a Val-de-Grâce i escriví importants tractats de cirurgia militar

Graduat en medicina per la Universitat de Michigan el 1883, practicà la medicina i la cirurgia a l’hospital St Mary de Rochester amb el seu pare, William Worral Mayo Manchester, Anglaterra 1819 - Rochester, Minnesota 1911, i germà, Charles Horace Mayo Rochester, Minnesota 1865 - Chicago 1939, amb qui cofundà, l’any 1889, el que anys més tard, el 1903, fou la Clínica Mayo, un dels centres quirúrgics més reconeguts del món William Mayo s’especialitzà en cirurgia de l’abdomen, la pelvis i el ronyó, i en operacions de càncer El 1915, conjuntament amb el seu germà iniciaren un programa d’…

Fill de Narcís Hereu i Matas i de Teresa Jordà i Ponsjoan, d’infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols Es doctorà en medicina a la Universitat de Louisiana 1880, on fou professor d’anatomia 1886 i de cirurgia 1894, branca en la qual assolí un gran prestigi Presidí un gran nombre de societats científiques descriví un nou procediment de tractar l’aneurisma endoaneurismorràfia o operació de Matas-Bickman i establí contactes amb cirurgians barcelonins

Especialitzat en cirurgia toràcica, inventà i posà en pràctica la cambra pneumàtica de baixa pressió 1903 i diferents perfeccionaments d’aquesta, que permeteren la manipulació quirúrgica d’òrgans intratoràcics sense greus alteracions respiratòries