Resultats de la cerca

És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…

La carn pot estar contaminada fins i tot si és fresca i es troba en bon estat, per la qual cosa és aconsellable de coure-la abans de consumir-la Per tal d’aprofitar millor els nutrients continguts en la carn és convenient que, segons els talls o trossos de què es tracti s’utilitzin diversos mètodes de cocció Com a norma general, és preferible recórrer als mètodes de preparació més ràpids i senzills, com la planxa i el forn, per als talls o els trossos més tendres que es caracteritzen per la fàcil digestió, i reservar els més elaborats, com els guisats i els estofats, per als més durs o…

En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se àmpliament en…

La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne la diagnosi…

En aquest cas hom l’anomena també desencolament o desaprest Totes aquestes substàncies dificulten el blanqueig, la tintura i l’estampació, i cal eliminar-les El procediment és essencialment una cocció en solucions aquoses En el cas del cotó o de fibres semblants, hom empra solucions de carbonat sòdic o de sosa càustica amb unes altres substàncies auxiliars, generalment en autoclaus de pressió i a temperatures superiors a 100°C El descruatge per mitjà de calç ha caigut en desús Els raions reben tractaments més suaus Quan hom desitja simplement d’eliminar aprests a base de midons…

Consisteix a escalfar sinterització, sense arribar a la temperatura de fusió del material menys fusible, mescles de grànuls de pólvores dels materials ceràmics i metàllics, generalment comprimits Per aquest procediment hom obté una massa dura amb un grau de compactació que depèn de la pressió exercida Malgrat que algunes preparacions d’aliatges poden ésser efectuades en fred o a temperatures poc altes o sense aplicació de pressió durant la cocció, generalment el procés és efectuat amb compressió en tota la seva durada, tant en l’escalfament com en el refredament El fenomen…

Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…

Reproducció idealitzada d’un ingeni sucrer El conreu de la canyamel, importada a la Mediterrània des de l’Índia cap al segle VII, havia assolit una certa importància a les illes de la Mediterrània oriental, com Xipre, però el domini otomà entrebancava el comerç occidental i, des del segle XIV, varen aparèixer plantacions de canya de sucre a les vores occidentals d’aquesta mar, sobretot a Sicília i al País Valencià Malgrat que es tenen notícies del conreu de la canyamel i de l’elaboració de sucre a diverses comarques valencianes, com la Plana Castelló o el Baix Segura Oriola, allà on va…