Resultats de la cerca

Germana del també escriptor Terenci Moix Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada  Gauche Divine  a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, conreà diversos gèneres, com la novella, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició La seva poesia, en la línia avantguardista europea, es destaca per la utilització del collage Baladas para el dulce Jim 1969, A imagen y semejanza 1970, premi Vizcaya,  Call me Stone 1969, No Time for flowers 1971, etc Els llibres de relats i les novelles reflecteixen el seu entorn i…

La seva obra és marcada per l’internament als camps de concentració d’Auschwitz i Buchenwald durant la Segona Guerra Mundial Un cop alliberat, es graduà en grafisme el 1952 i escenografia el 1953 a l’Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia, on fou també professor des d’aquest any fins el 1963 Posteriorment, fou professor a l’Acadèmia de Varsòvia En el camp de la producció teatral, dissenyà nombroses escenografies i fou un dels proponents de l’anomenat ‘teatre plàstic’, en el qual el decorat esdevé protagonista de l’obra Dirigí diverses companyies de teatre Teatr Ludowy de Nowa Huta,…

D’origen jueu, el 1933 emigrà a la Gran Bretanya, on treballà de periodista El 1944 publicà la seva primera novella, Beneath the stone the scorpion , a la qual seguirien d’altres Els anys quaranta treballà com a guionista a Hollywood i després es decantà per la direcció teatral La seva primera obra teatral, Flight into Egypt , s’estrenà a Broadway sota la direcció d’Elia Kazan Instalat a Alemanya des del 1971, des d’aleshores, per bé que escriví originalment en anglès, la seva obra fou publicada o estrenada en alemany El 1983 rebé el premi dramatúrgic de Mühlheim per l’obra Jubiläum ‘Jubileu…

Format al College of Art de Bradford 1953-57 i al Royal College de Londres 1959-62, aquest any viatjà a Nova York, on entrà en contacte amb Andy Warhol i amb els pioners del pop-art , que l’influïren profundament De fet, la seva pintura pot inscriure’s dintre de les derivacions d’aquest corrent, bé que sense la crítica ferotge o el cinisme impersonal de la societat de consum que la majoria dels seus representants mostren Un viatge a Califòrnia 1964 acabà per definir el seu estil realista, de colors brillants i exaltació del cos masculí, a través del qual evoca un món hedonista, refinat,…

Entre el 1987 i el 1990 fou membre de la galeria Or Gallery, gestionada per artistes Molt interessat per l’obra de Samuel Beckett, ha organitzat diverses exposicions sobre ell Treballa sobre les relacions entre l’espectador i mitjans com la televisió o el vídeo En Overture 1986 associà el cinema a un text de Proust reescrit per l’artista, en un collage d’imatges sense autor Monodrames 1991 és un conjunt de deu seqüències de vídeo que fan referència a l’univers dels mitjans de comunicació de masses i a les seves formes d’expressió Hors-champs 1992 evoca la televisió, qüestionant-…

Conegut amb el pseudònim de Xam Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic 1958-62 Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes a un primer moment d’inspiració cubista…

Fou deixeble d’H Eller al Conservatori de Tallinn, centre on es graduà el 1963 En un principi hereu dels models russos i, sobretot, de D Šostakovič i S Prokof’ev, com ho demostren la seva cantata infantil Meie aed ‘El nostre jardí’ i l’oratori Maailma samm ‘La marxa del món’, posteriorment es decantà pel serialisme Nekrolog , 1960 Perpetuum mobile , 1963, per a orquestra i també feu ús de la tècnica del collage en obres com Pro et contra , per a violoncel i orquestra 1966 Al principi de la dècada dels setanta, s’interessà pel cant pla, la polifonia francesa i francoflamenca dels…

Signava  Vives Fierro Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou alumne de JM Garrut i de Tomàs Bel Residí a París el 1961, i l’any següent feu la seva primera exposició individual, a Cartagena Des del 1970 residí temporades a Londres, que prengué com a tema de molts dels seus quadres i on feu diverses exposicions 1971, 1973 A partir de la dècada de 1980 tornà a centrar la seva obra en la ciutat de Barcelona, i, posteriorment, l’Havana, Londres, París i Nova York foren alguns dels temes de la seva pintura Exposà en ciutats d’arreu del món Londres, Ginebra, Düsseldorf, París,…

Es formà al Conservatori de Música de Madrid i posteriorment amb G Gombau, A Arias, W Marchetti i J Hidalgo Un dels compositors que el marcà més fou el músic Iannis Xenakis, fonamental en la seva trajectòria compositiva Becat, el 1966, per la Fundació Joan March, es formà en la disciplina de música electrònica a la Universitat d’Utrecht, on fou deixeble, entre d’altres, de Gottfried Michael Koenig De retorn a l’Estat espanyol, combinà la composició amb l’ocupació de diferents càrrecs públics, com ara el de delegat de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola 1981-86 i el de membre del…

Vida Nebot dels compositors Rodolfo i Ernesto Halffter Escriche Format al Conservatori de Madrid, fou deixeble de C del Campo Posteriorment amplià els estudis de composició amb A Jolivet i A Tansman Director de l’Orquestra Manuel de Falla 1955-63, el 1960 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Madrid, que dirigí entre el 1964 i el 1966 A partir del 1966 es dedicà exclusivament a la composició i a la direcció orquestral Membre de l’anomenada Generació del 51, les seves primeres obres s’emmirallaren en les de compositors com Falla, Bartók i Stravinsky A partir del 1959, però…