Resultats de la cerca

Mahamadou Issoufou va ser reelegit en la presidència de la República en obtenir el 92% dels vots en una segona volta, celebrada al març, en la qual l’oposició havia demanat el boicot mentre que el seu candidat, l’exprimer ministre Hama Amadou, es trobava a París per ser tractat en un hospital En la primera volta, Issoufou havia obtingut el 48% dels vots, mentre que Amadou, el 17% Amadou, candidat de la Coalició per l’Alternança 2016 COPA 2016, havia estat detingut des del novembre del 2015, quan va arribar a Niamey procedent del seu exili parisenc, fins tres dies abans de la segona volta,…

Signà el tractat de Veliki-Luki juliol del 1812, en el qual el tsar reconeixia la legitimitat de les corts de Cadis, i el que incorporava Espanya a la Santa Aliança maig del 1816 De Rússia passà com a ambaixador a Constantinoble 1820-23 i a Londres Fou secretari d’estat 1824-25, i ambaixador a Dresden i a Londres L’1 d’octubre de 1832, després dels fets de La Granja , Maria Cristina li encarregà que formés nou govern confirmat en el càrrec a la mort de Ferran VII setembre del 1833, continuà la seva política, anomenada de despotisme illustrat i que consistia a mantenir les institucions tot…

Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en el període…

Fill d’Hug II i de Marquesa de Saguàrdia Anà a Sardenya amb deu cavallers armats 1334 Conseller reial del rei Pere III, prengué part en la guerra del Rosselló contra Jaume III de Mallorca 1343-44 Tornà a Sardenya com a capità de guerra i fou fet veguer de Càller 1347 Obtingué diversos petits feus a l’illa, que li foren canviats pels més importants de Sanluri i Donigala Les seves galeres acompanyaren al Regne de València, amb les de Mateu Mercer, la nova reina Elionor de Sicília 1349 Lluità novament a Mallorca i també contribuí a la pacificació dels unionistes valencians Nomenat capità de l’…

Després de cursar estudis a la Universitat de Minsk, des del 1972 collaborà en un diari d’aquesta ciutat i també treballà de mestra Des del 1976 publicà narracions, reportatges i assaigs a la revista N’oman El seu primer llibre, U vojny ne ženskoje lico ‘La guerra no té rostre de dona’, 1983, se serví d’un gran nombre d’entrevistes per a donar a conèixer la realitat de les dones que havien combatut a la Segona Guerra Mundial L’obra, censurada per anticomunista i antipatriòtica, no fou publicada fins a la perestroika 1985, i, el mateix any, el director de cinema Wiktar Dašuk en…

En un any preelectoral, el president Amadou Toumani Touré, en el poder des del 2002, va designar Cissé Mariam Kaïdama com a primera dona cap del Govern, en subs-titució de Modibo Sidibé, i va impulsar una reforma de la Constitució, els treballs de la qual van començar a l’agost De cara a les eleccions, previstes per a l’abril del 2012, els polítics dels diversos partits que donen suport a Toumani Touré es van disputar el favor del president, que els garanteix la victòria en la pràctica Entre els més ben situats per a arribar a la presidència, destaquen el matemàtic Dioncounda Traoré, líder de…

Descripció La majoria de bacteris poden iniciar un procés infecciós supuratiu quan troben els teixits amb una capacitat menor de resistència, com a conseqüència de traumes locals, hematomes, irritants químics droga injectada, cossos estranys o isquèmia En aquests casos hi ha, generalment, una fase preliminar de cellulitis amb infiltració de plasma i fenòmens d’imbibició, sense supuració En aquest moment, si la causa no és prou intensa, el procés pot retrocedir Altrament, aquesta fase inicial va seguida de la formació de l’abscés Els abscessos localitzats en regions superficials es manifesten…

Fill de teixidors, practicà l’ofici a Barcelona, on estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Ordenat de sacerdot el 1835, es destacà com a missioner i predicador i com a autor de devocionaris, catecismes i textos doctrinals, que difongué, en català o castellà, o en totes dues llengües, segons criteris influïts per la diglòssia, a través de la Llibreria Religiosa, que havia fundat Cal destacar diferents Avisos als sacerdots, monges, pares de família i donzelles, entre altres estaments socials el Catecisme de la doctrina cristiana 1847, el Camí dret i segur per arribar al Cel 1843 —185…

Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció absolutista i una…

La mort del president, João Bernardo Nino Vieira, en un atemptat el 2 de març, va provocar una crisi institucional greu que va amenaçar l’estabilitat de la petita república exportuguesa de l’Àfrica occidental Nino Vieira va ser mort unes hores després de l’atac que havia costat la vida al cap de l’estat major de l’Exèrcit, el general Batista Tagmé Na Waie Els dos personatges havien combatut contra els portuguesos durant la guerra colonial en el si del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, però es van distanciar a partir del 1985, quan Nino Vieira,…