Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
Legió de Crist
Congregació religiosa fundada a Mèxic l’any 1941 pel sacerdot Marcial Maciel.
Formada per més de 800 sacerdots i 2500 seminaristes, els seus membres, anomenats legionaris de Crist, tenen per objectiu estendre el Regne de Crist a la societat, especialment a través de la formació i l’educació Té nombroses escoles, universitats i cases repartides per 22 països del sud i el nord d’Amèrica, Europa i Oceania Comparteix fundador i manté una estreta relació amb l’associació seglar apostòlica Regnum Christi L’any 2006, el papa Benet XVI retirà Maciel dels seus càrrecs i el sancionà per abusos sexuals contra seminaristes L’abril del 2009 el Vaticà ordenà una investigació sobre…
Philippe Manoury
Música
Compositor francès.
Estudià composició amb G Condé i M Deutsch, i més tard amb I Malec i M Philippot al Conservatori de París A partir del 1975 estudià composició per ordinador amb P Barbaud El 1980 compongué una de les seves peces més ambicioses Numéro Huit , obra sense desenvolupaments ni progressions on els paràmetres compositius són sotmesos a l’anàlisi estadística L’any següent entrà a l’IRCAM Després d’un primer període lligat al serialisme i al càlcul de probabilitats, influït per P Boulez i I Xenakis, amb peces com la Sonate pour deux pianos 1972 o Numéro Cinq 1975, es decantà cap a l’elaboració…
Robert Ezra Park
Sociologia
Sociòleg nord-americà, un dels fundadors de l’Escola de Sociologia de Chicago.
Es formà a la Universitat de Michigan i a la de Harvard Els seus inicis com a reporter influïren en la seva manera de concebre el sociòleg com una mena de superperiodista que escriu sobre les tendències de continuïtat i de canvi que se succeeixen en el llarg termini de les societats Es desplaçà posteriorment a Alemanya, on es posà sota la tutela de Georg Simmel i on finalitzà el seu doctorat el 1904 El 1914 entrà al departament de sociologia i antropologia de la Universitat de Chicago, on realitzà els seus treballs sobre comportaments collectius en la ciutat D’aquestes…
territorialisme
Etologia
Mecanisme de defensa de l’àmbit domèstic en què es desenvolupen els organismes, que tendeix a allunyar els individus o grups els uns dels altres.
Entès així, tots els grups taxonòmics tenen formes de lluita de defensa del territori, des dels organismes inferiors, en els quals es desenvolupen sistemes passius que tendeixen a fer incompatible la vida d’altres organismes, mitjançant la secreció de composts químics, com ara antibiòtics i substàncies allelopàtiques en general, fins als organismes superiors, que se serveixen de comportaments complexos, controlats per un sistema nerviós prou desenvolupat Tot i això, sovint hom parla de territorialisme limitant-ne l’abast al que presenten els vertebrats superiors i alguns…
Pau Agustí i Planell
Cinematografia
Científic.
Vida Metge i membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, l’any 1915 oferí a la Universitat de Barcelona tres xerrades intitulades Conferencias sobre cinematografía científica , pioneres a l’Estat espanyol Hi tractà des de la llanterna màgica fins a la cinematografia científica que enregistra els moviments d’objectes o éssers per tal d’estudiar-ne els comportaments S’enfrontà al cinema que dona una sensació de relleu i amb les experiències acadèmiques que sobre aquest tema feu August Pi i Sunyer des de 1906, així com amb el cinema en color Les conferències magistrals foren…
new-look
Nova moda, amb relació a comportaments personals o col·lectius, o bé a concepcions polítiques o costums caracteritzats per canvis radicals.
Enric de Fuentes i Lloselles
Literatura catalana
Novel·lista i poeta.
Comptable de professió, residí a París 1886 i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova A partir del 1900 collaborà regularment a La Illustració Catalana , La Veu de Catalunya , Els Quatre Gats , Pèl & Ploma i Joventut , on publicava contes de marcat to costumista, que anà recollint, amb considerable èxit de públic i crítica, a Prosa 1897, Estudis 1899, Aplec 1902, Amors i amoretes 1903 i Fulls escampats 1908 És autor de tres novelles psicològiques de tema amorós Tristors 1904 segon premi de la Biblioteca Popular de l’Avenç, Illusions…
,
diglòssia
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Situació sociolingüística en què un idioma o parlar alt (A) és usat per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i en la majoria dels usos escrits, enfront d’un idioma o parlar baix (B), d’ús informal (comunicació íntima, familiar o espontània, etc.) i generalment oral.
Exemples de diglòssia són algunes aristocràcies europees abans de la Primera Guerra Mundial llengua A el francès llengua B la del país corresponent, la comunitat suïssa alemanya llengua A alemany comú llengua B suís alemany i la societat catalana en el seu conjunt, bé que amb diferències regionals històriques situació més atenuada a Catalunya que al País Valencià o al Rosselló Alguns autors distingeixen entre diglòssia em> parcial i diglòssia total segons que l’alternança dels parlars A i B es produeixi amb pressions de caràcter polític externes ocupació militar, opressió nacional o no…
caos determinista
Física
Explicació de certs fenòmens físics que dóna raó de dos aspectes teòricament contradictoris: la imprevisió dels fenòmens caòtics i el determinisme.
Molts sistemes dinàmics deterministes mostren comportaments impredictibles Al mateix temps, l’evolució de certs fenòmens aparentment caòtics sembla tendir a un cert ordre en el temps Un sistema aparentment ordenat pot prendre un moviment desordenat, que finalment esdevé completament irregular, caòtic Només tres graus de llibertat són suficients per a observar el caos determinista, que es produeix en fenòmens macroscòpics Les equacions que governen aquest moviment caòtic macroscòpic són completament deterministes El caos determinista es caracteritza per l’existència d…
Martin Crimp
Teatre
Dramaturg anglès.
Llicenciat per la Universitat de Cambridge 1978, les seves primeres obres foren produïdes per l’Orange Tree Theatre a Richmond, Londres Living Remains 1982, Four Attempted Acts 1984, Definitely the Bahamas 1987, Dealing With Clair 1988 i Play With Repeats 1989 Durant els anys noranta les seves obres traspassaren les fronteres britàniques i començà a ser conegut a Nova York, on féu una estada Inicià la seva collaboració amb el Royal Court Theatre de Londres, on estrenà No One Sees the Video 1990, Getting Attention 1991, The Treatment 1993, Attempts on her Life 1997, The Country 2000, Face to…