Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
Vārānasi, ciutat santa
Aquest mapa representa la ciutat de Vārānasi, situada a l’estat d’Uttar Pradesh, considerada una de les ciutats més sagrades de l’Índia i la veritable capital de l’hinduisme Vārānasi s’alça a la riba esquerra del riu Ganges, que la limita per l’est formant una mitja lluna Els diferents cercles concèntrics indiquen els perímetres sagrats de la ciutat, i són també rutes de pelegrinatge El més extern, el Pāncakrośi, delimita l’amplària màxima de l’espai sagrat és una ruta molt popular que conté 108 temples i es pot completar a peu en cinc dies La ciutat de Vārānasi s’ha anat estenent entre els…
Sant Grau d’Entreperes (Sales de Llierca)
Art romànic
Situació Una vista de l’església de Sant Grau d'Entreperes, perduda enmig del paisatge F Tur L’església de Sant Grau o de Santa Maria d’Entreperes és situada a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, la qual en aquest indret forma els cingles d’Entreperes, més al sud de Gitarriu Fent honor al seu topònim Entreperes = entre pedres, l’edifici fou erigit en una graonada de la serra i des d’ell hom podrà admirar unes boniques vistes sobre les valls del Llierca i del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG692806 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona…
plec

Elements d’un plec geològic (l’esquema correspon a un plec inclinat)
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…
timbala

Timbala
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels semiesfèrics Consisteix en un recipient semblant a un perol -collocat damunt un suport-, al qual se subjecta una membrana tesada amb un sistema que permet fer sons afinats en percudir-la amb unes macetes Les timbales solen ser emprades en grups de dues o més És l’únic tambor usat en la música culta occidental que produeix notes d’afinació determinada i està dotat de recursos que li permeten canviar amb precisió la nota en què està afinat durant la interpretació Aquesta característica singular fa que s’integri…
Mare de Déu o Santa Paula del Torbiner (les Paüls)
Art romànic
Situació Ermita d’història molt desconeguda situada en un turó a ponent del poble de les Paüls ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta ermita són emplaçades damunt un turó situat a ponent del poble de les Paüls, des d’on es pot veure la serra de Gavàs i el massís del Turbó Mapa 32-10 213 Situació 31TCH014055 Per a anar-hi, partint de les Paüls, cal agafar la carretera C-144 en direcció a Castilló de Sos, i un cop fets uns 2 km s’ha d’agafar una pista a mà dreta, no apta per a vehicles, que en un recorregut d’uns vint minuts arriba a l’ermita MAF Història Aquesta ermita se situa en el mateix solar…
Sant Joan dels Cans (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del sud-est F Junyent-A Mazcuñan La capella és erigida al bell mig d’un planell conreat, situat entre els masos Cans i Calet, prop de Salo, a la banda nord-occidental del terme Long 1°37’44” - Lat 41°51’00” Després d’haver passat el poble de Salo i havent-se acabat la carretera asfaltada, cal prosseguir pel mateix camí i travessar la riera, per desviar-nos poc després, a mà dreta, on s’inicia el camí que porta al mas Cans, prop del qual s’alça la capella La clau és a aquesta masia FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’…
conversió
Transports
Evolució que segueix un estol format en línia de front quan vol canviar de rumb per moviment simultani, de manera que els vaixells descriuen arcs concèntrics a l’entorn d’un vaixell que fa d’eix de gir.
projecció

Diversos sistemes de projecció. projeccions còniques: cònica simple, cònica secant, Lambert; projeccions cilíndriques: Mercator, transversal de Mercator, UTM; projeccions zenitals (o planes): ortogràfica, estereogràfica, gnomòtica; projeccions preudo-cilíndriques: homologràfica (o de Mollweide), sinusoidal (o de Mercator-Sanson-Flamsteed), homolosiana (o de Goode)
© Fototeca.cat
Cartografia
Acció i resultat de representar una regió de la superfície terrestre sobre un pla.
Una projecció consisteix, en essència, a especificar un mètode per a fer correspondre els punts del globus terraqüi sia representat en la forma d’una esfera, d’un ellipsoide o d’un geoide amb els punts del pla escollit, que és necessàriament el resultat del desenvolupament d’una superfície desenvolupable La correspondència entre els punts del globus i els punts de la superfície desenvolupable pot fer-se de diverses maneres hom empra actualment més de dues-centes projeccions En aquest pas, es produeixen inevitablement algunes de les següents alteracions deformació de l’escala l’escala no és la…
Sant Cristòfol de Cerdans (Arbúcies)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn amb l’extrem de llevant i l’absis tapats per una capella tardana i la casa rectoral J Recarens Aquesta església, centre d’un veïnat amb el mateix nom, es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal d’Arbúcies Mapa L37-13332 Situació 31TDG529327 A la carretera GE-543 d’Arbúcies a Coll de Ravell, uns metres abans d’arribar a la gasolinera, al cim del coll, surt una carretera particular que en uns 2,5 km mena a l’església JRR Història D’ençà del 878 es coneixen algunes referències al lloc de Cerdans, gràcies als…
fortificació
Fortificació. El castell de Salses
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.
Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts altes de les ciutats…