Resultats de la cerca

Normalment s’ha produït un procés d’enfonsament que condueix a la formació de geosinclinals, acompanyat d’algunes oscillacions, i un procés de formació de grans conques intercontinentals Molts autors coincideixen a afirmar que després de cada període orogènic orogènesi hi ha un moviment epirogènic d’elevació que posa al descobert els plegaments que han estat iniciats en els geosinclinals

Atès que hom disposa de taules empíriques de refractivitats atòmiques i estructurals, la refractivitat molecular ha estat emprada en la determinació estructural de composts orgànics, així com en l’estudi dels sistemes tautomèrics Tanmateix, l’existència de diverses causes de no-additivitat de les refractivitats atòmiques condueix sovint a determinacions errònies, pel qual fet l’ús d’aquesta tècnica és en l’actualitat molt limitada

Té una gran importància el tetrafluoroetilè, el qual per polimerització en suspensió condueix al tefló Els composts perfluorats de pes molecular baix són emprats com a refrigerants refrigerant i com a agents propulsors en fase de vapor d’aerosols aerosol Els polímers perfluorats troben actualment una extensa aplicació industrial gràcies a les seves propietats d’estabilitat tèrmica i química, solubilitat molt baixa en els dissolvents, ininflamabilitat i escassa toxicitat

Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…

No és una veritable paràlisi, perquè el malalt, assegut, pot moure a voluntat les extremitats inferiors la deficiència radica en la pèrdua de l’ordenació dels moviments que intervenen en la realització automàtica de la funció ambulatòria Atesa aquesta alteració no paralítica, algú ha considerat l’abàsia com una apràxia de la marxa Gairebé sempre l’abàsia és acompanyada per l' astàsia aquesta combinació dels dos trastorns condueix a l’estat anomenat astàsia-abàsia

Hi ha una fase parietovascular, desglossada en un període de vasoconstricció simpàtica i hormonal, i una fase d’obliteració mecànica, en les quals tenen una gran importància les plaquetes Després ve la coagulació, que condueix a precipitacions del fibrinogen en fibrina, a la retracció del coàgul i a la seva lisi fibrinolítica Hom parla també d’hemostàsia quan l’acció de deturar l’hemorràgia és intentada a través de maniobres manuals o instrumentals

Es tracta d’una església, avui desapareguda, que es trobava vora el camí que condueix al mas de Santescreus, al nord d’Alp És esmentada per primera vegada en una sentència de l’any 1256 en què apareix com a possessió del priorat de Marcèvol Conflent, de l’orde dels canonges del Sant Sepulcre Tenia, segons J Martí Sanjaume, caràcter d’ermita i fou objecte de moltes deixes testamentàries durant els segles XIII i XIV

Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions

Hom els obté per hidròlisi dels halogenurs de trialquilsilil Són composts més àcids que els alcohols corresponents, i en general els silanols i llurs sals es comporten com els alcohols i els alcòxids Atesa la gran estabilitat de l’enllaç Si-O 105 kcal/mol, experimenten amb gran facilitat una deshidratació intermolecular per a formar siloxans La hidròlisi de di- i trihalogenosilans condueix a la formació de silandiols i silantriols, els quals es condensen amb gran facilitat originant les silicones