Resultats de la cerca

Del 1689 al 1692 estudià teologia a les universitats de Viena i Praga Probablement en aquesta última aprengué música Ordenat de sacerdot a Cracòvia el 1692, poc després fou nomenat rector de la Congregatio Missionis a Chelmno Pomerània El 1698 fou nomenat director musical de la catedral de Wawel a Cracòvia, càrrec que ocupà fins a la seva mort Gorczycki és un compositor important de la música polonesa del Barroc tardà Compongué majoritàriament música litúrgica, encara que sembla que també s’aventurà en el terreny de la música profana instrumental Cultivà l’antic estil a cappella , però l’…

Fou alumne d’A Cifra, GB Nanino i P Agostini Al principi de la seva carrera treballà a les corts de Colònia i Munic i més tard fou mestre de capella a la cort de l’arxiduc d’Àustria Leopold I Altra vegada a Itàlia, fou mestre de capella a diverses esglésies de Roma, entre les quals Santa Maria de Trastevere, Sant Joan del Laterà i Santa Maria Major Compositor de gran prestigi a la seva època, Foggia fou força prolífic i escriví sobretot música religiosa Estilísticament fou un dels darrers seguidors de l’estil palestrinià, tot i que certes estructures rítmiques i harmòniques, així com l’ús del…

Graduat en arts 1956 i en medicina 1960 per la Universitat de Rochester Nova York, després de treballar del 1961 al 1964 com a assistent de recerca al National Institutes of Health NIH, completà la formació al Georgetown University Hospital, on fou director de recerca del departament d’hematologia 1966-69 El 1964, amb Baruch Blumberg  descobrí l’antigen Austràlia de l’hepatitis B Des del 1969 és cap d’investigacions del departament de transfusions i, des del 1972, cap del departament de malalties infeccioses del Clinical Centre del NIH Els seus treballs contribuïren de manera decisiva a la…

Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d’orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra valenciana constituïda…

Les audiències territorials foren creades el 1812 a les corts de Cadis, però no foren instaurades fins el 1834 en substitució de les antigues audiències i chancillerías borbòniques Cada audiència agrupava el territori de diverses províncies, però no constituïa un grau superior de les audiències provincials, sinó que era un tribunal competent en qüestions que li eren especialment reservades Foren suprimides en traslladar-se les seves competències en part a les audiències provincials audiència provincial i en part als tribunals superiors de justícia tribunal

Vida És conegut bàsicament per la seva faceta com a poeta en llengua castellana i també com a crític d’art Les seves poesies creen un món oníric on la màgia i els rituals de velles cultures, que tan bé coneixia, tenen un paper decisiu Musicalment, fou deixeble de F Ardèvol i membre del Cercle Manuel de Falla Com a compositor se serví a vegades de l’atonalisme i entre les seves obres sobresurten el Preludi per a cinc instruments 1948, Himne i la Suite atonal per a piano S’interessà també per la crítica i l’assaig musical i escriví diferents articles sobre música, a més d’un llibre…

Sembla que durant la seva joventut fou llaütista al servei de Claude de Clermont, baró de Dampierre, i, després, del vescomte de Tours Posteriorment, el 1545, entrà a treballar amb l’editor parisenc Jean de Brouilly El 1551, juntament amb el seu cosí Robert Ballard, fundà una de les cases editorials més importants de la història de la música francesa del Renaixement, Le Roy et Ballard Home culte, freqüentava els cercles intellectuals de l’Acadèmia de Música i Poesia, i coneixia alguns dels millors literats francesos del moment com P de Ronsard o JA de Baïf, i era amic personal de…

Francesc Duran i Cañameras Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952 Francesc Duran i Cañameras va néixer a Martorell l’any 1837 El 1863 obrí a Sabadell un taller mecànic al carrer de Riego Aleshores Sabadell era una ciutat on la indústria anava guanyant terreny a l’agricultura, però aquesta encara hi tenia un bon paper No és d’estranyar que la seva primera dedicació fos la fabricació de premses per al vi i molins de vent per a elevar l’aigua L’ambient industrial guanyà la partida al professional D’aquí l’interès en els telers mecànics que Duran i Cañameras coneixia i…

Llançat per la Patachou el 1952, la seva obra assolí una gran difusió durant els anys setanta Componia la música d’arrel popular, gairebé sempre al servei del text i les lletres, les quals, editades com a poemes 1963, obtingueren el premi de poesia 1967 de l’Académie Française Autodidacte, coneixia a fons la poesia francesa, que sovint musicà i fou influït sobretot per Villon Construïa les lletres amb un gran rigor tècnic, sota una aparença a vegades vulgar emprava sovint obscenitats i argot Milità 1946 en grups anarquistes, i la temàtica de la seva obra ha conservat un to àcrata…

Els seus membres eren nomenats pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys Desaparegué amb la Constitució del 1993