Resultats de la cerca

Napoleó en confià el govern a Frederic August, rei de Saxònia, i el comandament de l’exèrcit al príncep JPoniatowski Fou promulgada una constitució, inspirada en la francesa poder legislatiu exercit per dues cambres —senat i cambra de nuncis—, sufragi censatari, etc, i fou suprimida la servitud de la pagesia, bé que no li foren reconeguts drets damunt les terres que conreava Al congrés de Viena de 1814-15 el territori del gran ducat fou dividit entre Prússia i Rússia, llevat de Cracòvia, erigida en república independent

Conseller d’Alfons III de Catalunya-Aragó, caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l’infant Pere, contrari a aquesta divisió 1332 Rei aquest Pere III, li confià delicades missions de govern, com fer d’ambaixador de Mallorca a l’inici de la lluita contra Jaume III 1336 Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc 1347 Del 1351 al 1360 fou procurador general de València

Era membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix Regidor perpetu de Palma 1793 i dipositari reial de Mallorca 1794, compongué diverses obres, la majoria de les quals inèdites destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, conservat parcialment és una descripció de la ciutat i dels pobles de l’illa, acompanyada amb plans, alguns dels quals publicats

Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV, comte d’Urgell però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’ Ermengol VI El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer Aquell mateix any jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es feu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona juntament amb el vescomte de Cardona

Actuava a Barcelona des del 1909 El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch li confià la repressió dels conflictes obrers Ángel Pestaña el denuncià des de Solidaridad Obrera com a espia alemany, responsable de la mort de Josep Albert Barret i Moner Fou processat, condemnat a presó i destituït 1918, però Milans del Bosch i la Federació Patronal el mantingueren actiu Com a represàlia per la mort de Pau Sabater,  el Tero , president de secció del sindicat tèxtil juliol del 1919, fou assassinat dos mesos després per elements sindicalistes

Filipista Es doctorà en teologia a València el 1673 El 1681 fou fet paborde de la seu amb càtedra de Sagrada Escriptura a la universitat 1681 Tancada la universitat per causa de la guerra, n'aconseguí la reobertura i Felip V li'n confià el govern Fou elegit bisbe d’Ourense 1708-18 i de Còrdova 1718-31 Publicà els seus cursos universitaris, Theologia de novissimis 1707, reeditat a Anvers i a Lió, Tractatus Evangelici tres volums, 1723-27, i deixà diversos tractats inèdits Fou de tendència eclèctica i antiaristotèlica

Aquest li confià la presidència del consell del Caire i, el 1848, el nomenà representant seu Però ‘Abbās no fou reconegut com a tal fins a l’any següent, a la mort del seu oncle Ibrāhīm Paixà S’oposà a l’europeïtzació del país, però permeté als britànics la construcció del ferrocarril del Caire a Alexandria Mantingué bones relacions amb Turquia el soldà el nomenà paixà i es posà al seu costat en esclatar la guerra de Crimea 1854-55, durant la qual morí assassinat Fou suceït pel seu oncle  Muḥammad Sa‘īd Paixà

Estudià magisteri a Barcelona i obrí una escola a Palma amb el seu marit, Francesc Civera Restà vídua el 1869, i el 1870 el bisbe Salvà li encarregà la reorganització del Collegi de la Puresa, fundat el 1809 pel bisbe Nadal El 1872 la diputació provincial li confià l’organització en el mateix collegi de l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba Estengué l’Institut de la Puresa pel País Valencià, per influència del futur cardenal Enric Reig

Les illes principals són Ponape, Chuuk, Kosrae i Palau Llurs principals recursos econòmics són l’exportació de copra, fosfats i bauxita Descobertes per Toribio Alonso Salazar el 1526 i annexades a la corona castellana el 1686, el 1899 foren venudes per l’Estat espanyol a Alemanya i restaren sota el seu domini fins el 1914, que foren annexades al Japó Durant la Segona Guerra Mundial foren conquerides pels EUA passaren després sota la tutela de l’ONU, que en confià l’administració als EUA, en règim de fideïcomís, dins el grup designat com a Illes del Pacífic en Administració Fiduciària

Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques a la cort de Castella 1286 per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó, a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles 1286, per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis 1257 El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos