Resultats de la cerca
Es mostren 1874 resultats
Sant Cristòfor de Vallfogona (la Pobla de Lillet)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfor, avui perduda, fou consagrada l’any 985 pel bisbe Salla d’Urgell a precs del comte Oliba i la seva muller Ermengarda, i els habitants del lloc de Vallfogona Sant Cristòfor era advocada també als sants Susanna i Nazari i l’església conservava les relíquies del tres sants sunt reliquie in ipsa ecclesia Sci Christofori et S Susanne et Sci Nazarii Situada prop de Falgars els seus límits eren la Serra d’Od, el Catllaràs, Fontanelles i la serra de Falgars El bisbe establí una sagrera i un cementiri a trenta passes a l’entorn de l’església i en confirmà…
Sunyer I de Pallars
Història
Comte de Pallars (996-1010/11), fill petit de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare el govern passà a mans de la comtessa Goldregot i, vers el 963, a les dels seus fills grans Ramon III i Borrell I, amb els quals Sunyer cogovernà des del 966 Dels tres germans, Ramon ocupà una posició preferent, però tant ell com Borrell traspassaren poc després del 995 El comandament del clan familiar passà aleshores a Sunyer, que governà primer amb el seu nebot Ermengol I, fill de Borrell, i després amb els seus propis fills Confirmà la donació del Burgal a la Grassa 1006, assistí a la restauració de la canònica urgellenca i en confirmà la…
Castell d’Eina
Art romànic
La vila i castell d’Eina eren una possessió del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent El rei Jaume I, el 10 de març de 1263, ho confirmà a Bernat, prior del monestir Amb aquest document coneixem la llista dels nombrosos pobles del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i el Rosselló on el monestir tenia béns A la Cerdanya, a més del castell i la vila d’Eina, tenia Roet, algunes rendes de Llo, Gorguja, Llívia, Estavar, Callastre, Bajande, Paladol, Targasona, Vilalta, Cereja, Enveig, Puigcerdà, Ger, Osseja, Oncés, Càldegues, Ix, Guils i Senillers, i els delmes que el comte de Cerdanya havia…
senescal
Història
A Occitània, càrrec creat per Simó de Montfort, en nom del rei de França, amb atribucions per a administrar justícia, presidir els tribunals de senescalia i manar els nobles en cas de guerra.
Hom nomenà senescals a Bellcaire, Carcassona i més tard a Tolosa Llenguadoc Lluís VIII de França confirmà 1226 les atribucions dels senescals, que tenien per objecte de reforçar el control francès del Llenguadoc
seropositivitat
Medicina
Condició de seropositiu.
En el cas de referir-se a una prova serològica destinada a la detecció d’un anticòs específic contra un determinat agent infecciós, la seropositivitat confirma el contacte de la persona sotmesa a l’estudi i, per consegüent, la infecció
Clinton, confirmada secretària d'Estat
El Senat dels Estats Units confirma Hillary Clinton com a nova secretària d'Estat per 94 vots a favor i només 2 en contra Clinton, que havia estat rival d'Obama en les primàries, substitueix en el càrrec Condoleezza Rice
Kārt
Dinastia fundada per Shams al-Dīn Muḥammad Kārt (1245-85), descendent dels prínceps gúrides a Hārat.
El gran kan Möngke els confirmà en el govern de Hārat, Sistan, Balkh i l’Afganistan 1251, fins que, rebellat l’últim representant de la dinastia, Jiyāt al-Dīn Pīr ‘Alī Kārt, contra la sobirania timúrida 1381, fou extingida per Tamerlà
Bernat Abellar
Cristianisme
Abat de Santes Creus (1457-66).
Calixt III li encomanà delicades missions pontifícies Enriquí el monestir amb nombrosos privilegis obtinguts principalment de Roma, però també del rei Joan II La historiografia romàntica li ha atribuït una adhesió a Carles de Viana que la veritat històrica no confirma
Alexis Fernández Dorado
Rugbi
Jugador de rugbi.
Es formà al Rugby Club l’Hospitalet, on es confirmà com un dels millors jugadors estatals en la posició de talonador Jugà dues temporades 2002-04 en la màxima categoria amb l’equip riberenc Disputà dos partits amb la selecció espanyola absoluta
el Montsacopa

La zona volcànica de la Garrotxa, amb el Montsacopa en primer terme
© Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà, inactiu, que s’alça, a 504 m, a la zona volcànica de la Garrotxa , al N de la ciutat d'Olot, entre els volcans de Montolivet i la Garrinada.
Té una edat estimada d’entre 130000 i 20000 anys L’any 2015 hom confirmà l’existència d’un segon cràter a la paret sud del con, que restà tapat per la lava i les cendres de l’explosió que originà el cràter superior