Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
Castell de Camporrells
Art romànic
El poble de Camporrells s’emplaça entre dos torrents, el barranc del Molí del Pubill i un brancal que hi conflueix El topònim del lloc és consignat per primera vegada l’any 1063, com a límit territorial del terme d’Estopanyà i, per tant, dels dominis dels comtes de Barcelona En aquest temps, Camporrells fou conquerit pels futurs vescomtes d’Àger així, consta que l’any 1090 Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de totes les esglésies que hi havia i les que en un futur es “ in castrum Camporelios ” i en els castells de Tragó,…
col·legiata de Mur

Vista exterior de l’absis de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Canònica augustiniana (Santa Maria de Mur) situada prop del castell de Mur al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es reservaren el patronat…
Sant Cristòfol de Creixenturri (Camprodon)
Art romànic
El predi o mas de Creixenturri és citat l’any 904 a l’acta de consagració de la primitiva església del monestir de Sant Pere de Camprodon Entre els anys 908 i 935, hi ha documentats quatre instruments inclosos en el Llibre de Canalars de l’abat Isalguer de Sant Joan de les Abadesses, que fan referència a vendes o donacions d’alous situats “ in termino de Grexenturrio ” Segons F Monsalvatje, l’any 952, Sant Cristòfol de Creixenturri apareix com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en un precepte donat a favor d’aquest monestir pel rei franc, Lluís l’Ultramarí Tanmateix, en l’…
Sant Benet d’Espiells (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
Situació Vista de l’església, des del costat nord-oest, amb el petit campanar d’obertures geminades ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Benet és situada al veïnat d’Espiells, a 3 km de Monistrol d’Anoia i a 5 km de Sant Sadurní Per la carretera de Sant Sadurní a Masquefa, una vegada passat el pont sobre l’Anoia, a mà dreta es troba el trencall d’Espiells JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TDF006886 Història L’indret d’Espiells és documentat per primera vegada l’any 986, en el precepte que el rei Lotari concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès confirmant els…
Sant Joan Baptista del Catllar
Art romànic
L’església parroquial del poble del Catllar es troba al bell mig de la vila El lloc del Catllar formava part del terme d’Ullastrell, dit després de Montoliu, segons una escriptura datada l’any 1060, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació del puig d’Ullastrell, amb la seva fortalesa, en propi alou, a Bernat Amat de Claramunt i la seva muller Arsenda Posteriorment, el terme i castell del Catllar era integrat dins el territori cedit per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066 Els Montoliu senyorejaren el Catllar fins a mitjan segle XIV Malgrat tenir…
Brasil 2012
Estat
El balanç del segon any de mandat de la presidenta Rousseff va mostrar uns resultats ambivalents, amb una efectivitat limitada en la modernització del sector públic i de l'Administració, mentre que van ser més evidents els fruits obtinguts amb els impulsos a la iniciativa privada D'aquesta manera, es va refermar la capacitat gerencial de Dilma Rousseff i el caràcter imprès a la seva acció de govern, orientada a promoure polítiques per a potenciar la competitivitat econòmica i a dedicar més recursos a impulsar l'avenç tecnològic Respecte a la voluntat de millora en la qualitat de la política…
Sant Andreu del Terri (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli rural, centrat per l’església de Sant Andreu, d’una gran simplicitat arquitectònica TAVISA L’església de Sant Andreu és situada prop de la vora dreta del Terri, dins el nucli urbà del poble Mapa L39-12296 Situació 31TDG874573 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Cornellà a Medinyà Al peu de la mateixa carretera, al quilòmetre 3, es troben l’església i el poble Les claus de l’església són guardades en una casa veïna Cal fer referència també al pont medieval sobre el Terri, que permetia que la carretera el travessés Recentment, l’arranjament de la via…
Santa Maria de Gresolet (Saldes)
Art romànic
Situació Imatge de la Mare de Déu procedent del santuari i actualment conservada a l’església de Sant Martí de Saldes R Viladés El santuari de Gresolet es troba al vessant nord-oriental del Pedraforca, a 1 300 m d’altitud, al fons de la vall de Gresolet, afluent per l’esquerra del riu de Saldes, en un indret ple de bosc d’avets, faigs, pins, boixos, etc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M787 x 94,9 — y 79,95 31 TCG 949795 No n’indiquem el camí, puix que l’edifici és modern i no conserva res de romànic…
Sant Vicenç de Castellar del Riu
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’absis, avui completament capgirat i transformat amb un sobreaixecat, l’obertura de la porta d’entrada i una finestra, exemple eloqüent de fins a quin punt hom pot arribar a deformar un edifici RViladés El terme de Castellar del Riu es troba ja al límit amb el Solsonès, al sector meridional dels Rasos de Peguera I Sant Vicenç de Castellar es troba a la dreta de la riera dels Porxos o de Castellar, al vessant de l’aigua d’Ora, a l’extrem de ponent de Campllong i una mica apartada de les cases de Castellar del Riu Aquesta església figura situada en el mapa del…
Castellfollit del Boix
Castellfollit del Boix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit amb l’Anoia; ocupa un conjunt de relleus oligocènics, en bona part tabulars, que formen la divisòria entre les conques del Llobregat i de l’Anoia.
Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els cims del Cogulló de Can Torre 877 m,…