Resultats de la cerca

Es tracta de l’església del vilatge sorgit als peus del castell de Claramunt, al vessant meridional de la serra del Montsec La història d’aquesta església és molt problemàtica, perquè, de fet, es confon amb la de la propera de Santa Maria de Claramunt, situada al castell L’any 1048 Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda feren donació a Sant Pere d’Àger de les esglésies que hi havia o hi hauria en el futur en el castell de Claramunt i en el seu terme Aquesta referència pot ser un indici de l’existència, ja a mitjan segle XI, de més d’una església a Claramunt, Santa Maria, situada al…

A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “ est fons villam ” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi D’aquesta manera, doncs Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica…

A més dels afrobrasilers i afrocubans, el més conegut és el vodú Malgrat les diferències d’ambient històric i cultural de les diverses contrades, hi ha trets comuns, que confirmen l’existència d’una cultura bàsica a l’Àfrica occidental Cal esmentar ritus de possessió comunicació amb les deïtats a través de mèdiums contacte directe amb el món sobrenatural l’Ésser Suprem com a déu “ociós” les deïtats serveixen de “camins” vers Déu i estructura monoteista característica, que abasta un sistema politeista Llur concepte bàsic és material i orientat vers aquest món, amb fins utilitaris i específics…

Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil compositiu, tot…

Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348 És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana La seva vida és poc coneguda hom sap que el 1324 rebé l’encàrrec de decorar els murs de dues capelles de l’església antiga de Sitges i que, des del 1333, que introduí la pintura italogòtica als Països Catalans, rebé successivament encàrrecs d’Alfons III i de Pere III L’única pintura sobre taula conservada és un fragment de retaule amb escenes de la vida de sant Bernat Museu de Vic, i fins l’any 1936, en què fou destruït, hi havia encara el frontal de Bellpuig de les Avellanes…

Aquesta església, parròquia del poble de la Pobla de Roda, fou en un principi una possessió del monestir de Santa Maria d’Ovarra Sembla que el seu primer esment es troba en la segona acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016, que recull a les afrontacions terres de Santa Maria d’Ovarra i de Sant Jaume L’anomenat fals V d’Ovarra consigna la donació que els comtes Bernat i Toda van fer a l’abat Ègica de diversos vilars i de l’església de Sant Jaume l’any 912 Aquest privilegi, fals, va ésser confirmat el 1076 pel rei Sanç Ramírez i també pel seu fill Pere I Altres notícies puntuals …

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, al lloc d’Hortoneda avui can Blanc, no passà de sufragània del lloc d’Hortoneda vinculada a la parroquial de Riner en un principi, passà més tard a la de Santa Susanna Encara que s’hagi afirmat, no fou mai parròquia L’església i el lloc apareixen documentats l’any 1062, quan Guillem donà a la seva muller Adelaida els alous que posseïa a Olius, Joval, Riner i Solsona, els quals afrontaven a llevant amb la casa de Sant Pere d’Hortoneda“ in domum Sancti Petri de Ortoneda ” Amb aquesta dada i d’altres que ho confirmen, cal abandonar la…

Castell erigit prop de Talló, potser en el promontori on més endavant es fundà la vila de Bellver Es documenta des del final del segle XI fins a la primera meitat del segle XII, sempre sota l’alt domini dels comtes de Cerdanya La primera notícia sobre aquesta fortalesa la proporcionen dues convinences de contingut idèntic establertes els anys 1090 i 1091 entre Folc II, vescomte de Cardona i bisbe intrús d’Urgell, i el comte Guillem I de Cerdanya Ambdós acordaren que el primer cediria al segon en feu el castell de Cardona i que Guillem faria el mateix amb el castell i la vila de Talló i la…

Probablement la primitiva església de Santa Maria es fundà a la darreria del segle XI, moment en què també es menciona el castell de Butsènit en la documentació conservada Es coneixen del seu passat històric escasses referències documentals Dues butlles del papa Alexandre III, datades els anys 1162 i 1179 i concedides a favor de la canònica de Sant Pere d’Àger, confirmen, entre les possessions de l’esmentada abadia, l’església de Butsènit amb els delmes, les primícies i els altres drets que se’n derivaven En aquest sentit s’ha d’entendre, doncs, que aquesta església havia estat donada a…

Prop de la Vinyola, al sud-oest d’Enveig, hi ha el mas de Santa Eulàlia, que ha pres el nom d’una antiga església parroquial, avui desapareguda, que hi hagué a l’indret El primer esment d’aquesta església és de l’any 1011, en què, en una butlla, el papa Sergi IV confirmà a Sant Miquel de Cuixà el seu alou de Santa Eulàlia, a la Cerdanya Es tracta de la mateixa església que es consigna el 1043, en una donació que feu Ponç a Santa Maria de la Seu d’Urgell i al bisbe Ermengol d’una peça de terra situada al comtat de Cerdanya, al territori de Llívia, en el terme de la villa d’Enveig o de Santa…