Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
macroglòssia
Patologia humana
Hipertròfia consistent en un augment molt accentuat del volum de la llengua.
Pot ésser congènita acompanyant unes altres malformacions, com el cretinisme, el mongolisme, etc i adquirida en el mixedema, en tumors i en inflamacions parenquimàtiques difuses
Reflux vesiculoureteral
Patologia humana
És anomenat reflux vesicouretera l un trastorn congènit caracteritzat per una anomalia del mecanisme valvular que normalment impedeix el reflux d’orina en sentit ascendent, de la bufeta a l’urèter En general, l’urèter travessa de forma obliqua la paret de la bufeta urinària, i la contracció de la musculatura vesical tanca el pas per aquest trajecte submucós, alhora que impulsa l’orina en sentit descendent El reflux vesicoureteral és degut generalment a una debilitat de la musculatura vesical, de causa congènita, que ocasiona una deficiència en aquest mecanisme d’oclusió de la…
favisme
Patologia humana
Malaltia hereditària caracteritzada per anèmia hemolítica, amb astènia, hemoglobinúria, trastorns digestius i febre.
És deguda a la ingestió de faves o a la inhalació del pollen de la planta, en persones amb una manca congènita de l’enzim glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa
epicant
Anatomia animal
Plec cutani perpendicular estès des de l’arrel del nas fins a l’extremitat interna de la cella.
Tapa l’angle intern de l’ull i la carúncula Normal en els asiàtics, en el món occidental és una anomalia congènita que es presenta especialment en el mongolisme
El que cal saber de l’hèrnia inguinal
Patologia humana
És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida de diversos teixits o òrgans abdominals o pelvians, com l’intestí o la bufeta urinària, fins al conducte inguinal, un espai anatòmic que es localitza a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per sobre dels músculs de la zona L’hèrnia inguinal, que es manifesta amb l’aparició d’un bony desplaçable a l’engonal, sol presentar-se a partir de quinze anys d’edat, en general després de la realització d’esforços físics intensos Tanmateix, però, en molts casos és congènita, és a dir que ja existeix des del moment del naixement…
debilitat mental
Estat psíquic caracteritzat per una disminució anormal de la capacitat intel·lectual de l’individu.
Pot ésser congènita, des del naixement, o adquirida, com a conseqüència d’un procés de progressiu ensopiment de les facultats intellectuals El dèbil mental posseeix una capacitat inferior a la normal per a satisfer per ell mateix les necessitats vitals deficient mental
alcaptonúria
Patologia humana
Malaltia hereditària autosòmica recessiva que consisteix en una deficiència de l’enzim oxidasa de l’àcid homogentísic o alcaptona, que s’acumula en quantitats anormals en l’orina del pacient a causa d’una degradació incompleta d’aminoàcids.
Tot i que aquesta malaltia és congènita, les manifestacions clíniques, tret del color de l’orina, fosc, comencen tard Consisteixen en una progressiva afectació articular per dipòsits d’àcid homogentísic, que es manifesta per una limitació gradual de la mobilitat i, finalment, per anquilosi
degeneració macular
Oftalmologia
Alteració degenerativa del teixit retinià corresponent a la màcula lútia, que comporta una pèrdua progressiva de l’agudesa visual.
N'hi ha diferents tipus la degeneració macular congènita , transmesa hereditàriament amb caràcter autosòmic dominant la degeneració macular juvenil , que engloba diversos trastorns transmesos hereditàriament amb caràcter autosòmic recessiu, i la degeneració macular senil , que es presenta a partir de la cinquena dècada de la vida
sífilis
Patologia humana
Malaltia infecciosa crònica, actualment endèmica, causada per Treponema pallidum i transmesa generalment per contagi sexual (sífilis adquirida) o a través de la placenta (sífilis congènita); més rarament és transmesa per mossegades, petons i per inoculació amb sang infectada.
La transmissió indirecta, per objectes contaminats, és excepcional És anomenada també lues La malaltia sifilítica evoluciona en tres períodes El període primari comprèn el xancre d’inoculació acompanyat d’adenopaties regionals El xancre és una ulceració única de la pell o de la mucosa gland, prepuci, boca, vulva, etc i guareix espontàniament Després de sis o set setmanes s’inicia el període secundari , caracteritzat per una erupció cutània o mucosa generalitzada, en forma de sifílides maculoses i papuloses i menys freqüentment pustuloses i ulceroses En aquesta fase es produeix una…