Resultats de la cerca

Boris Johnson i els Conservadors són els grans vencedors de les eleccions generals anticipades Amb 365 escons sobre un total de 650, recuperen la majoria absoluta amb el millor resultat des del 1987 Els laboristes encapçalats per Jeremy Corbyn s’enfonsen a 203, mentre que el Partit Nacional Escocès 48 recupera posicions i el Democratic Unionist Party 8 retrocedeix lleugerament

El Partit Liberal del primer ministre Justin Trudeau guanya les eleccions al Parlament Federal del Canadà Tanmateix, perd la majoria absoluta 170 que va aconseguir el 2015 de 177 ha passat a 157 diputats En canvi, els conservadors milloren resultats de 95 passen a 121, i també el Bloc Quebequès de 10 a 32, que es converteix en tercera força

Després d’acceptar la Reform Act de l’any 1832, Robert Peel reorganitzà el vell partit entorn del nucli del Carlton Club 1831, l’anomenà Conservative Party i el dotà d’una organització central fora del Parlament Després de la derrota electoral del 1852, Benjamin Disraeli  el reorganitzà i li donà els fonaments ideològics els principis bàsics, formulats definitivament el 1872 al Crystal Palace, eren mantenir les institucions del país, defensar l’imperi colonial i elevar la condició del poble La Reform Act del 1867, en ampliar el cos electoral, forçà el partit a crear una organització de masses…

El 1922 fou elegit diputat laborista i formà part del govern MacDonald 1929-31 Del 1940 al 1945 fou un dels membres més destacats del govern de coalició de Churchill Cap del partit laborista, passà a ésser primer ministre quan aquest partit guanyà les eleccions del 1945 Presidí una sèrie de reformes com la nacionalització de les indústries pesants fins a l’adopció d’un programa d’austeritat 1947 En política exterior continuà amb la política d’aliança envers els EUA, cosa que significà, a la pràctica, la subordinació de la política exterior britànica a la nord-americana En política colonial…

Àustria celebra eleccions generals anticipades Els conservadors del Partit Popular, al qual pertany el canceller sortint Sebastian Kurz, obtenen una clara victòria 71 escons lluny, però, de la majoria absoluta 92 A continuació se situen socialistes 40, la ultradreta 31, els Verds 26 i els liberals 15 Un cop coneguts els resultats, Kurz inicia els contactes per a la formació d’una coalició de govern

Estudià a Espanya i combaté per la independència de Santo Domingo al capdavant de la societat secreta La Trinitaria 1833-44 Presidí el nou govern independent, però els conservadors, partidaris de la protecció d’una potència europea, l’obligaren a exiliar-se Tornà a Santo Domingo el 1864 per expulsar els espanyols, i ocupà diversos càrrecs diplomàtics a l’Amèrica del Sud, fins que es retirà

Secretari d’estat per a l’Índia 1880-82 i de guerra 1882-85 en el govern Gladstone Oposat al Home Rule d’Irlanda, collaborà en l’escissió del partit liberal i formà el Liberal Unionist Party, del qual fou dirigent 1886 El nou partit s’acostà als conservadors 1895 i ell fou nomenat lord president del consell en el ministeri Salisbury 1895-1903

És un líquid incolor d’olor penetrant, soluble en l’aigua, l’alcohol, el cloroform i l’èter, que bull a 140,7°C Hom l’obté industrialment per oxidació del n-propanol i és emprat en la preparació de propionats i plàstics de cellulosa L’àcid propiònic i les seves sals són emprats com a additius alimentaris conservadors, sobretot com a inhibidors de la floridura en el pa

Fill de Joan VI de Portugal, el 1807 anà al Brasil fugint de les tropes napoleòniques El 1822 proclamà la independència brasilera i fou coronat emperador Malgrat el seu conservadorisme, fou un monarca constitucional i actuà com a àrbitre entre liberals i conservadors Intervingué en la guerra civil portuguesa a favor de la seva filla Maria II, però el 1831 hagué d’abdicar la corona imperial a pressió dels parlamentaristes

Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935