Resultats de la cerca

Situació Vista de l’estat de ruïna avançada d’aquest petit temple A Moro Localitzada a l’oest de la ciutat de Rubí, concretament a l’extrem més ample de l’esperó que conforma la confluència de dos torrents que desemboquen, a l’oest, en el torrent de Serra Fossar Mapa 36-16420 Situació 31TDF183942 S’accedeix a l’ermita des de la ciutat, en direcció a Castellnou, passat Can Fatjó i l’avinguda de Josep Pujol on, al primer giravolt, s’obre un carrer tancat a l’esquerra que ens portarà a les ruïnes, properes a Can Casanoves Actualment la zona al voltant l’ermita està preparada per a acollir naus…

Situació Façana meridional l'església, avui desapareguda, tal com era el 1970 Imatge cedida per P Bertran La primitiva església de Sant Pere de Pedrís era a 500 m del km 6 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs Mapa 33-14360 Situació 31TCG226263 Història El lloc de Pedrís devia ser ja reconquerit el 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació a favor de Santa Maria de Gualter Un dels primers esments d’aquesta església data de l’any 1194, quan el comte Ermengol VIII d’Urgell i la seva esposa Elvira donaren l’església i el castell de Pedrís a l’orde de l…

Tenia com a finalitat evitar el despoblament del territori conquerit Així, per la capitulació de Toledo 1085, Alfons VI de Castella, a més del respecte als costums i a la religió dels musulmans la mesquita major restava per a llur culte, establí el dret de recuperació de llurs béns i el mateix tribut que abans de la conquesta Alfons I d’Aragó, a la rendició de Saragossa 1118, permetia als musulmans de conservar autoritats, cadi, propietats, religió, però els obligava a traslladar llur domicili al raval Jaume I de Catalunya-Aragó, en la capitulació de València 1238, garantí la seguretat als…

Situació i presentació Limita amb Torroella de Montgrí E i N, Bellcaire d’Empordà NW, la Tallada d’Empordà W, Fontanilles SW i Gualta S El municipi s’estén des dels vessants meridionals de l’extrem de ponent del massís del Montgrí, la muntanya d’Ullà, fins a la riba esquerra del Ter Per la seva situació inclou part de les terres àrides i rocoses del massís i un sector de la plana alluvial El poble d’Ullà i el barri de la Roqueta, que forma part de l’expansió urbana de Torroella, són els dos nuclis de poblament agrupat del municipi La carretera local de Santa Cristina d’Aro a Figueres C-31,…

Situació Interior de l’absis, d’aquest temple, convertit en una ruïna consolidada gràcies a una restauració recent ECSA - JA Corbella L’església de Sant Miquel, recentment restaurada, és situada al cim d’un petit turó que domina la riba esquerra del riu Flamicell, a uns 2 km a ponent de la Pobla de Segur, des d’on s’arriba per una carretera que segueix el marge esquerre del Flamicell JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG314815 Història Aquesta església fou el temple parroquial del primitiu emplaçament de la Pobla de Segur, anomenat simplement Segur Els primers esments coneguts del lloc de Segur…

Situació Petit castell del segle X enfilat al cim d’una penya, al Montsec d’Ares J Bolòs Castell al cim d’una penya que s’alça a l’extrem d’un serrat situat a mig vessant de la serra del Montsec d’Ares a 1 200 m d’altitud, damunt del poble de l’Ametlla Mapa 33-12290 Situació 31TCG198559 Des d’Àger hem d’agafar la pista que puja al Montsec Abans d’arribar al cim, surt a mà dreta una pista que cal seguir al llarg d’uns 6 km Quan el veiem a mà dreta, hi podrem arribar seguint la carena del serrat Uns 100 m abans d’arribar-hi, passem pel costat de les restes de l’església de Sant Miquel de…

Constituït l’any 1856 recollint l’herència dels sectors més liberals del vell partit republicà de Thomas Jefferson 1792, el seu programa incloïa l’abolició de l’esclavitud i una política aïllacionista i proteccionista Accedí a la presidència amb A Lincoln 1861 i l’ocupà posteriorment en diverses ocasions Sòlidament implantat en els medis industrials i financers, el creixement de la seva ala radical —que reclamava represàlies contra els estats sudistes després de la guerra de Secessió— provocà una escissió temporal dels més moderats partit liberal republicà, 1872-76 Durant la presidència de…

Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el comerç tèxtil amb Flandes de la ciutat i a partir del XVIII, en el…

Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia oficis, collegis, confraries, arts, etc El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants L’origen és relacionat amb el desenvolupament de l’autonomia municipal i la revifalla de l’artesania i del comerç, a partir del s XII Era basat alhora en la comunitat de treball i en els factors religiosos i assistencials Les ordinacions evolucionaren cap a…

A part, generalment, el fet de no treballar, la festa comporta estructuralment tres elements un esdeveniment —present o commemorat—, una reunió expressament convocada i unes accions típiques que constitueixen la festa en la seva manifestació més pròpia L’esdeveniment pot ésser d’ordre familiar naixement, matrimoni, econòmic festes agràries, sensiblement disminuïdes els anys de mala collita, religiós festes d’iniciació, repetició de mites o polític commemoració d’una acció bèllica El lloc de festa és variable les societats evolucionades celebren les festes familiars a casa, i les festes…