Situació
Façana meridional l'església, avui desapareguda, tal com era el 1970.
Imatge cedida per P. Bertran
La primitiva església de Sant Pere de Pedrís era a 500 m del km 6 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs.
Mapa: 33-14(360). Situació: 31TCG226263.
Història
El lloc de Pedrís devia ser ja reconquerit el 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació a favor de Santa Maria de Gualter. Un dels primers esments d’aquesta església data de l’any 1194, quan el comte Ermengol VIII d’Urgell i la seva esposa Elvira donaren l’església i el castell de Pedrís a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Malgrat aquesta donació, hom té coneixement que el 1185 el mateix comte, amb la seva mare Dolça de Foix, havien donat la meitat del castell de Pedrís en franc alou a l’orde del Temple. Foren precisament els templers que fundaren a l’església de Pedrís un priorat i no pas els hospitalers, com la documentació posterior demostra, per la qual cosa es fa difícil saber l’abast real de la donació de 1194. El priorat templer de Pedrís estava adscrit a la comanda de Gardeny (Lleida), fins que la desaparició de l’orde del Temple incorporà aquest priorat a la comanda hospitalera de Cases Antigues, també situada a la ciutat de Lleida.
L’església de Pedrís figura esmentada el 1391 en la relació de la dècima recaptada aquell any dins la diòcesi d’Urgell.
L’església de Sant Pere conegué una primera refacció a la darreria del segle XIV, que afectà el sector de ponent, coincidint amb les obres practicades en les dependències priorals situades en aquell indret. El 1659, una visita del Gran Prior de Catalunya recorda que «y ha prou evidèncias de haver-hi hagut fossar i tambéy ha una sglésia ab son campanar sens campanes ni portes ni altar, ans bé, lo cap de dita sglésia stàenderrocat». Al principi del segle XVIII (1718) el temple romànic patí una gran remodelació; es canvià l’orientació de l’església, s’amplià el mur de ponent i s’hi edificà un nou altar major, i l’antic absis romànic, a llevant, fou tapat amb pedres irregulars i morter de calç.
L’església de Sant Pere de Pedrís fou gairebé del tot destruïda en la batalla del Segre en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i fou substituïda per un nou edifici, també sota la mateixa advocació, que depèn de la parròquia de Santa Maria Major de Balaguer. Fins a l’any 1974 restà en peus el mur de migdia, que fou robat i avui els seus carreus es troben en un habitatge de luxe de Balaguer.
Església
En el seu origen, es tractava d’una església de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, i coberta per una volta de canó de perfil lleugerament apuntat. L’església primitiva, en l’exterior, feia 10, 4 m de llarg i 6, 2 m d’ample. Malgrat les múltiples refaccions que patí al llarg dels segles, abans de la Guerra Civil Espanyola encara es conservaven els murs nord i sud i la volta. Després de la guerra i fins al 1974 sols restà la façana de migdia. En aquest mur, d’un gruix de 98 cm, s’hi podia veure encara una finestra adovellada i l’extradós de l’arc de la porta d’entrada d'1,7 m de diàmetre.
Bibliografia
- Bertran, 1976-77, núms. 49-50, pàgs. 47-48; 1979, vol II, pàgs. 311 i 327; 1982*