Resultats de la cerca
Es mostren 566 resultats
Charles Robert Ashbee
Arts decoratives
Arquitectura
Argenter i arquitecte anglès.
Deixeble de John Ruskin i William Morris Fundà la Guil and School of Handicraft 1887 i la societat Arts and Crafts 1888 Fou un dels primers a fer notar que “la civilització moderna descansa en la màquina, i no pot ésser vàlid cap sistema per al manteniment, l’estímul o l’ensenyament de l’art, si no reconeix aquest fet” Participà en les exposicions de Brusselles 1894 i Torí 1902, on, enfront de l’exuberància del Modernisme, presentà obres que per llur lleugeresa i sobrietat funcional hom considera precursores del disseny industrial Com a teòric s’expressà en les obres A Few Chapters on…
nom
Gramàtica
En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l’oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.
Més estrictament, aquest terme ha estat reservat per al substantiu Hom s’ha acostumat a dividir-lo en comú , que designa tots aquells éssers als quals pot ésser aplicat de la mateixa manera, tant els éssers reals com tot allò que hom pot concebre com una entitat, encara que sigui abstracte, i propi , aplicat només a un ésser considerat en particular noms de persona, geogràfics, d’éssers personificats La definició de nom propi no apareix prou clara a molts lingüistes pel fet que sovint els noms propis tenen o poden tenir també una pluralitat de referents Alguns lingüistes atribueixen al nom…
Juan de Valdés
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escriptor i humanista castellà.
Germà d’Alfonso de Valdés, i, com ell, un dels erasmistes més distingits Sospitós d’heterodòxia pel seu Diálogo de la doctrina cristiana 1529, anà a Itàlia, on fou agent de l’emperador i gentilhome del papa Climent VII A Nàpols es féu partidari d’un cristianisme illuminista i es dedicà a exposar les seves doctrines a un grup selecte de la societat Escriví també un Alfabeto cristiano 1546 i les Ciento diez consideracions divinas 1550 Però l’obra fonamental de Valdés és de caràcter filològic i literari el Diálogo de la lengua , escrit cap al 1535 Dins el corrent renaixentista de…
Antoni Ràfols i Fernández
Música
Violinista, organista i compositor català.
Vida Es formà musicalment al monestir de Montserrat 1767-72, sota el mestratge del pare Anselm Viola Guanyà, per oposició, la plaça de primer violí de la catedral de Tarragona La "Gaceta Oficial de Madrid" del 4 de maig de 1802, citada per B Saldoni, esmenta que Ràfols escriví un tractat sobre la simfonia, i també que era prevere En aquest tractat, a més d’exposar tota una sèrie de consideracions i observacions pel que fa a aspectes de la gramàtica compositiva, Ràfols basa els principis de la seva preceptiva musical en l’autoritat del pare Josep Antoni Martí, que fou…
Joan Josep Martí
Literatura catalana
Dret
Escriptor.
Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una…
,
Josep Lluís Mateo i Martínez

Josep Lluís Mateo i Martínez
Arquitectura
Arquitecte.
Fou editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme del 1981 al 1990, i professor de l’ETSAB des del 1984 L’any 1991 fundà l’oficina MAP Arquitectes L’allunyament respecte de consideracions formals es materialitza en edificis que generalment són caixes rectangulars, els quals, més que definir entitats nítides, creen i transmeten energia Entre les seves obres més rellevants hi ha l’institut de formació professional La Bastida, a Santa Coloma de Gramenet 1985-89, amb Eduard Bru, les naus industrials al polígon de l’estació de Puigcerdà 1988-91, els habitatges realitzats a la Haia 1990-…
Marc Fabi Quintilià
Educació
Literatura
Retòrica
Escriptor i mestre de retòrica llatí.
Educat des de jove a Roma amb els mestres Palemon i Domici Afer, tornà a Hispània durant el període 60-68, com a mestre de retòrica Novament a Roma, i protegit per Galba i Vespasià, rebé un sou oficial com a mestre de retòrica també Domicià li confià l’educació dels seus nebots 90 Ensenyà durant vint anys i escriví un parell de llibrets de retòrica, un De causis corruptae eloquentiae ‘Motius de la corrupció de l’eloqüència’ i la defensa de Nevi Arpinià, obres perdudes avui Cap a l’any 92 començà la seva gran obra De Institutione Oratoria , en 12 llibres, que és un tractat de retòrica…
Alimentació sana en diferents èpoques de la vida
Per bé que les característiques de l’alimentació sana que han estat descrites en apartats anteriors s’adapten a les necessitats de la població en general, cal fer algunes matisacions, ja que hi ha determinades èpoques de la vida en què les necessitats són substancialment diferents Així, per exemple, la dona embarassada i la que porta a terme una lactància natural han de modificar llur alimentació per tal de garantir l’aportació adequada de nutrients que demanen aquestes situacions fisiològiques Durant la infància i la pubertat, els paràmetres nutritius són també diferents, per la…
Charles Fourier
Economia
Filosofia
Filòsof i economista francès.
Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau…
Luis de Granada
Literatura
Nom amb què és conegut Luis de Sarria, escriptor i predicador andalús.
D’origen modest, fou protegit pel comte de Tendilla Possiblement fou deixeble de Bartolomé Carranza i conegué Melchor Cano al collegi de San Gregorio de Valladolid, on estudià Professà a l’orde dominicà 1525 i fou provincial de l’orde a Portugal 1557 Predicava a la manera de Juan de Ávila, de qui escriví una biografia Exposà la seva tècnica oratòria, en llatí, a la Rhetorica ecclesiastica , feta traduir al castellà pel bisbe Climent de Barcelona 1770 El seu estil, expressiu i caracteritzat pels períodes llargs i fluids, revela la influència de Ciceró Al Libro de la oración 1554 distingeix les…