Resultats de la cerca
Es mostren 1143 resultats
deportació
Dret penal
Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpolis, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treballs forçats.
Aplicada a pesones considerades socialment perilloses, hom l’ha feta servir sovint amb finalitats polítiques Coneguda ja a l’imperi Romà, fou practicada, especialment al segle XIX, per Anglaterra, França i Rússia, servint-se de llurs colònies Avui és poc utilitzada El codi penal espanyol no la recull
poble de contribució
Història
A l’Antic Règim, lloc o vila que gaudia del dret del carreratge, adquirint el veïnatge de la ciutat reial, a la qual estava vinculat, amb tots els seus privilegis i llibertats.
Foren pobles de contribució de Lleida, per exemple, Bell-lloc 1320, Almacelles 1362 i les Borges Blanques 1344 Aquestes comunitats considerades carrers de Lleida eren regides per un consell i tres jurats Aquests, abans de prendre possessió de llur ofici, havien de prestar homenatge al paer en cap de Lleida
estabilitat
Química
Qualitat d’una substància de resistir-se a reaccionar amb una altra o a descompondre’s i de conservar la seva estructura química. L’estabilitat depèn de l’entalpia de formació de la substància: a una major entalpia negativa de formació correspon una estabilitat més gran..
Darrerament, diverses molècules que eren considerades inestables han estat sintetizades en formes estables Es tracta d’enols obtinguts a la Universitat de Chicago per S Bergens i B Bosnich i que es manetenen estables a temperatura ambient durant setmanes Hom creia que els enols es transformaven espontaniament en aldehids o cetones
bruixot
Esoterisme
Home que practica la bruixeria
.
Algunes professions, per la seva relació amb el foc, el temps o les malalties, eren considerades pròpies dels bruixots ferrers, rellotgers, curanderos Bé que els bruixots eren menys freqüents que les bruixes, eren considerats més perillosos per llurs coneixements així, és popular la dita Sap més un bruixot que set bruixes
Anathon Aall
Filosofia
Filòsof noruec.
Professor a Halle Alemanya i a Oslo, es distingí com a historiador de la filosofia i per la seva filosofia no reduccionista de la natura Der Logos 1896-99 Om sansynliget og dens betydning logisk betraktet ‘Sobre la probabilitat i les seves condicions considerades lògicament’, 1897, Logik 1921 Psykologi 1926, etc
pària
Història
Sociologia
Nom que a l’Índia hom dóna a la persona que no pertany a cap casta.
Classificats pels antics texts bramànics en maleïts, excomunicats i rebutjats, els darrers, dividits en diversos grups, no podien participar en cap acte religiós, eren exclosos per sempre de la societat i obligats a ocupar-se de les tasques considerades deshonroses Els dos grups restants podien tornar a la casta, per expiació
nan | nana
Història
Persona que, dins la seva espècie, és d’una petitesa extraordinària.
Ja a l’antiguitat, aquestes persones —que sempre despertaren curiositat—, considerades a Grècia i a Roma com a bufons, foren tingudes com a objecte de diversió, sobretot en les corts i els palaus Aquesta tradició es mantingué durant l’edat mitjana i el Renaixement i arribà fins a la cort mexicana de Moctezuma
escissió
Biologia
Forma de reproducció asexual per la qual un organisme es divideix en parts iguals.
En els éssers unicellulars les dues parts que resulten poden ésser considerades com els nous éssers, mentre que en els pluricellulars l’escissió va seguida d’un procés de regeneració que dóna lloc a l’organisme complet És el sistema de divisió més usual, entre bacteris, algues i protozous, i també d’alguns metazous turbellaris, anèllids, etc
Esquilí
Turó
Nom d’un dels set turons on fou fundada la ciutat de Roma.
Hi han estat trobades restes d’un hipogeu amb pintures murals s III aC que enllacen la tradició pictòrica etrusca amb la romana representen escenes de la primitiva història de Roma i són considerades com una mostra de l’escola de Fabi Píctor Al s IV dC hi fou construïda la basílica de Santa Maria Major
dracena
dracena Dracaena fragans
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere que aplega unes 150 espècies d’arbusts o d’arbres xerofítics, de la família de les agavàcies, d’aspecte molt divers, generalment de tronc únic, simple o ramificat, baix o arborescent, que pot atènyer grans proporcions i longevitat.
Les fulles són lanceolades o ensiformes, disposades en plomall a l’extrem de les branques, les flors blanques, aplegades en panícula, i els fruits en baia Les espècies més destacades considerades a voltes integrants de la família de les liliàcies són Ddraco drago, Dfragans , Dumbraculifera i Dcinnasari , pròpies de països tropicals, i força apreciades com a plantes d’interior