Resultats de la cerca

Posseeix cinc teatres a Londres i a Stratford i una programació que, a més de les obres de Shakespeare, es dedica a altres autors clàssics i contemporanis Fou dirigida per PHall fins el 1968, TNunn 1968-78, T Nunn i THands 1978-86, T Hands 1986-91 i Adrian Noble des del 1991

El món de la dona i la crítica dels costums contemporanis es reflecteixen en les seves novelles Le repos du guerrier 1958, Les petits enfants du siècle 1961, Les Stances à Printemps au parking 1969, Archaos ou le Jardin étincelant 1972 i La porte du fond 1988, premi Médicis, entre d’altres

La seva tècnica féu que des del 1873 fins al 1848 triomfés a tot Europa Malgrat que els seus contemporanis el consideressin un pianista comparable a Liszt, el seu èxit restà limitat a Itàlia, França i l’Amèrica del Nord De les seves obres pianístiques destaquen les fantasies sobre àries d’òpera

És un procediment que, bé que hom pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat emprat sobretot pels narradors contemporanis es manifesta i aconsegueix la realització màxima a l’obra de Joyce, en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana

De formació artística, triomfà als festivals de Venècia, amb Ivanovo destvo ‘La infantesa d’Ivan’, 1962, i de Canes, amb Andrej Rubl’ov 1969, i es convertí en un dels millors cineastes soviètics contemporanis El seu lirisme intellectualitzat i crític prosseguí amb Solaris 1972, Zerkalo ‘El mirall’, 1975, Stalker 1979 i Offert ‘El sacrifici’, 1986

Deixeble de JPLaurens a París Adoptà el divisionisme, sense abandonar, però, el món de l’art oficial Alternà un plàcid naturalisme amb un simbolisme místic És autor de grans conjunts murals a l’Hôtel de Ville i a la Sorbona de París, a l’alcaldia de Marsella, al Capitoli de Tolosa —on retratà originalment diversos contemporanis—, etc

Se separa de la prehistòria per l’existència de fonts escrites indirectes velles tradicions recollides posteriorment, notícies d’escriptors contemporanis d’altres pobles més desenvolupats, etc Els límits del període protohistòric dels diferents pobles, o zones, no sempre es poden marcar amb precisió Als Països Catalans, hom considera que correspon al primer millenni aC, fins a la conquesta romana

La seva poesia evolucionà d’un primitiu hermetisme a un posterior intimisme Per strade di bosco e di città 1954, L’apparenza non inganna 1966, Pietà dell’atmosfera 1970, Replay 1980,  Climax 1990, Per strade di bosco e di città 1994,  Poesie 2000, etc Publicà nombrosos estudis sobre els principals pintors i artistes moderns i contemporanis, especialment italians

Fou deixeble i professor de l’Acadèmia de Viena, en la qual introduí uns nous mètodes d’ensenyament que topaven amb els ja establerts A diferència dels seus contemporanis, practicà el plein air Els seus paisatges, les escenes costumistes i els retrats són d’una minuciositat gairebé fotogràfica Hi ha obres seves als museus de Viena, Munic, Berlín, etc

Anà a Rio de Janeiro el 1816 per organitzar-hi una acadèmia de belles arts, i introduí en aquell país la pintura de JLDavid i altres contemporanis francesos, que influïren en els pintors brasilers de l’època El 1819 tornà a França Obres Predicació de Sant Joan, Pere l’ermità predicant la primera croada Musée du Louvre