Resultats de la cerca

Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno Establert a Barcelona, ha presentat els muntatges Paisajes 1985 Los paisajes, se mueven , Stepping , Duo 1987 Paisaje en soledad 1988 Paisaje E-21 1989 From the Forest 1990 A un poeta futuro 1991 Nada, la fuerza de existir 1992 Elegia 1993 Duet , Efebo o així que passin els anys , Volta i volta 1994 Sospir i Alaire 1995 El 2003 la companyia Andrés Corchero-Rosa Muñoz, anomenada des del 2004 Raravis manté un conveni de residència al Centre l’Estruch de Sabadell, fet que ha permès als dos coreògrafs…

Format a l’escola de ball de l’Opéra National de Paris, deixà el ballet d’aquesta institució, al qual s’havia incorporat el 1940, per a treballar amb Jeanine Charrat L’any 1945 estrenà Les forains , amb música d’Henri Sauguet L’èxit assolit l’empenyé a fundar els Ballets des Champs Élysées 1945, que dissolgué el 1948 per a crear els Ballets de Paris, amb els quals donà a conèixer la ballarina Zizi Jeanmarie  1949, amb la qual es casà el 1954 Altres coreografies notables foren les de Cyrano de Bergerac 1959, Notre-Dame de Paris 1965, L’Arlésienne 1974 i Coppélia 1975 L’any 1954 feu la…

S’introduí en la dansa a Barcelona el 1941 amb el mestre Sacha Goudine El 1946 conegué Paul Goubé i Joan Tena, i fou Tena qui li presentà la que fou la seva principal mestra, Montserrat Costa Estudià dansa clàssica amb la mestra Marina Noreg El 1950 entrà als Ballets de Barcelona contractat per Joan Magriñà, i n’esdevingué primer ballarí el 1952 L’any següent, installat a Brusselles, la mestra Jane Perphanos el contractà com a professor de dansa clàssica i espanyola Fou primer ballarí de diverses companyies, i el 1958 participà en l’Expo 58 de Brusselles amb la companyia de Mariemma en…

Alumne de l’escola imperial de Peterburg El 1908 fundà amb Anna Pavlova una companyia que actuà en diverses capitals europees Del 1909 al 1914 fou primer ballarí dels Ballets Russes de Diaghilev El 1916 s’installà als EUA i muntà ballets per a l’òpera de Chicago, l’òpera de San Francisco i el teatre Colón de Buenos Aires Signà la coreografia de diversos films

Fou primer ballarí de la Scala de Milà i director de la seva acadèmia de dansa És autor de Traité élémentaire, théorique et pratique, de la danse 1820 i d’altres obres teòriques Inventà el sistema d’estudi a la barra com a suport d’entrenament

El 1922 emigrà a França, i formà part 1923-29 dels Ballets Russos de Diaghilev, amb els quals actuà a Barcelona el 1925 hi tornà sovint, més tard, com a primer ballarí de l’Opéra de París 1940, 1944, 1951 El 1945 fundà el Nouveau Ballet de Montecarlo Autor de la coreografia de més de 200 ballets i de llibres, com La danse 1938, Giselle 1942, etc

Fou primer ballarí de l’òpera de París 1826, i ballà al King's Theatre de Londres 1828 Donà un vigorós impuls al ballet danès, format a l’escola francesa És autor de Det Konegliche danske 1849 i Mit Theaterliv 1847-77

El 1953, la junta de l’Esbart Verdaguer, formada per figures de la intellectualitat catalana del moment, encomanà a Melo, que n’era el primer ballarí, la direcció de l’Esbart i la continuació del projecte de creació d’un ballet nacional folklòric català Bé que el projecte no es materialitzà, la seva tasca al capdavant de l’Esbart Verdaguer, amb la creació de centenars de coreografies, fou importantíssima per al ballet català, com també ho fou la voluntat de donar valor artístic al ballet popular, una de les principals aportacions de Melo Entre les seves coreografies cal esmentar Les danses de…

Juntament amb la seva muller, la ballarina Maria Medina, dugueren a terme nombroses actuacions arreu d’Europa A partir del 1811 es dedicà exclusivament a la coreografia Creà ballets de Haydn, Mozart, Beethoven i Rossini, i creà també la forma del drama coreogràfic

El 1930 fou director de dansa de l’òpera d’Essen En les danses per a Perséphone , de Stravinskij, renovà el llenguatge coreogràfic, conferint-li una nova força expressiva El 1934 es traslladà a Anglaterra, on desenvolupà una important tasca pedagògica, i el 1949 tornà a la RF d’Alemanya i organitzà i dirigí nombroses coreografies i espectacles de ballet Prosseguí també la seva tasca pedagògica, i entre els seus deixebles es destaca Pina Bausch