Resultats de la cerca
Es mostren 452 resultats
colla del Foc Nou
Història
Grup de joves intel·lectuals de tendència anarquista que es reuniren cap al 1896 i del qual formaren part Jaume Brossa, Pere Coromines, Ignasi Iglésies, Celestí Galceran, Josep Roca i Capull, Bernat Rodríguez i Serra i Ramon Sempau (Alexandre Cortada, malgrat el que ha estat dit, no n’era membre).
Tenia relació amb la Colla de “L’Avenç” de la qual formaren part Brossa i Iglésies i amb el grup editor de la revista anarquista Ciencia Social Brossa i Coromines Brossa, Coromines i Iglésies crearen també l’organització Teatre Independent, dedicada a la representació de teatre modern i que divulgà l’obra d’Ibsen a Catalunya Es dispersaren arran de la repressió consegüent a l’atemptat del carrer de Canvis Nous 1896
Manuel Creus i Esther
Literatura
Història del dret
Escriptor i advocat, fill de Teodor Creus i Coromines.
Amic de Víctor Balaguer, fou vocal vitalici del patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del Boletín de la qual fou director Publicà estudis històrics, com Prim en Méjico 1893, i sobre temes socials, com Los montepíos y las clases obreras 1882 i Ventajas de las sociedades cooperativas 1883
Llegenda àuria
Literatura catalana
Col·lecció de vides de sants i llegendes pietoses, obra de Iacopo da Varazze, composta entre els anys 1260 i 1266, titulada també Historia lombardica.
Desenvolupament enciclopèdic Les fonts en les quals es basa són l’Escriptura, Cassiodor, Jeroni, Agustí, Beda i altres Poc valuosa històricament, palesa, però, una vena poètica ingènua, una fe profunda i una gran imaginació Fou molt popular en la seva època i posteriorment N’hi ha traduccions catalanes, la més antiga de les quals és la conservada en manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París datada per Coromines en l’últim quart del s XIII són posteriors els manuscrits de Vic s XV i el de Barcelona En el de París probablement d’autor rossellonès, malgrat la uniformitat…
Joseph Gulsoy
Lingüística i sociolingüística
Lingüista armeni.
Des del 1949 resideix al Canadà Doctor en filologia romànica, fou deixeble de Joan Coromines a Chicago Des del 1958 és professor a la Universitat de Toronto Ha estudiat i editat el Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquim Sanelo 1965, ha publicat articles sobre lingüística catalana i castellana, entre els quals La lexicografia valenciana 1959-62, L’evolució de la terminació adjectival -IDUS en català 1981 i Estudis de gramàtica històrica 1993 Cal destacar, a més, la seva collaboració en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i en l' Onomasticon…
Bernat Vidal
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Vida i obra Oficial del rei Jaume I, apareix esmentat per Cerverí de Girona a Lo vers del comte de Rodés , escrit cap al 1279, com un dels tres trobadors que ha vist morir «al bisbat de Girona» Coromines, basant-se en la Crònica de Bernat Desclot, afirma que degué tractar-se d’un germà de Ramon Vidal de Besalú, jurista, notari del rei i canonge, a qui atribueix l’autoria del Castiagilos Hom el considera un dels collaboradors del monarca en la redacció d’algunes parts de la crònica del seu regnat, el Llibre dels feits Bibliografia Asperti, S 1984 “La tradizione manoscritta del…
Onomasticon Cataloniae
Ampli recull d’onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català.
És obra de Joan Coromines , amb la collaboració de Max Cahner , Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy , Josep Mascaró , Philip D Rasico i Xavier Terrado La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997 El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament Conté més de 400000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita El darrer…
La Humanitat
Periodisme
Diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de “L’Opinió”.
Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep M Lladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni M Sbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, Antoni Puch i…
Pla de redreç de les finances municipals de Barcelona
Pla de redreç de les finances municipals de Barcelona de Pere Coromines
Avel·lí Artís i Balaguer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf, editor i periodista.
Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…
,
Confecció del retaule de l’Adoració dels Reis de l’església de Sant Felip Neri de Barcelona
Salvador Gurri i Coromines realitza el retaule de l’Adoració dels Reis per a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona