Resultats de la cerca

S’inicià a les files del Club Atlètic Vic, on desenvolupà tota la seva carrera Després de proclamar-se campió estatal juvenil de cros 1983, l’any següent obtingué els títols català, espanyol i mundial júnior de camp a través Fou el darrer atleta blanc que guanyà aquesta prova internacional Patí un accident laboral que estroncà una prometedora carrera Tornà a la competició, però en l’àmbit popular Amb tot, destaquen les victòries en la cursa d’El Corte Inglés 1986 –ja l’havia guanyada el 1984–, dos títols de campió català de 10000 m 1987, 1991 i un de cros per equips, amb el CA…

L’any 1950 l’empresa familiar inicià la seva expansió vers l’activitat dels grans magatzems i el 1955 es transformà en societat anònima El 1963 adquirí els magatzems barcelonins Jorba, però la crisi dels anys setanta l’afectà profundament fins el punt d’ocasionar la pèrdua del control familiar, que passà al Banc Urquijo El 1981 fou venuda al grup RUMASA , el qual inicià un procés de reconversió que continuà amb la compra dels magatzems Marcol de València i Sears Roebuck de España Amb l’expropiació de Rumasa el 1983, la societat quedà a les mans del Patrimonio del Estado, el qual la vengué al…

Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en resposta a l’…

Inicià l’activitat musicològica el 1912, encoratjat pel seu amic i mestre Salvatore di Giacomo Recollí informació sobre la història de la música i sobre la vida teatral i artística a Nàpols, centrant-se especialment en els segles XVII i XVIII Amb aquesta tasca feu importants contribucions al coneixement de la història primerenca de l' opera buffa , al de la família Scarlatti i al dels compositors NB Logroscino, A Sacchini i D Cimarosa, entre d’altres, i també sobre els organistes napolitans d’aquests segles Part de la seva recerca aparegué com a Breve storia del teatro di corte e…

Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de…

Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També…

Muller de Josep MMillàs i Vallicrosa Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921 Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma 1933 Publicà importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalanoaragonesa al s XV a Sefarad i altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I En torno a la redacción del acta de Caspe , 1957 La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera , 1962-63 El 1946 publicà una edició crítica d' El cancionero de palacio , i el 1956, en collaboració amb…

Professà en l’orde franciscà i prengué partit per Carles I en les lluites de les Comunitats i l’acompanyà en diverses expedicions Fou bisbe de Guadix i de Mondoñedo Predicador notori, amb un bagatge metodològic i erudit medieval, assimilà i divulgà postulats adscrits a les idees del Renaixement Aquesta contradicció no fou obstacle al prestigi i a la difusió de les seves obres, que ja al s XVI foren traduïdes a diverses llengües europees Escriví Reloj de príncipes o Libro áureo del emperador Marco Aurelio 1529, tractat normatiu sobre el príncep cristià, que inclou la narració El villano del…

Competí pel FC Barcelona 1947-51, l’OAR de Barcelona 1951-55 i l’equip del Cercle Catòlic de Gràcia 1955-58 en curses de velocitat i salt de llargada L’any 1958 deixà la pràctica atlètica i entrà a formar part del Collegi Català de Jutges, que presidí a partir del 1964 Assolí la categoria de jutge estatal el 1964 i de jutge àrbitre estatal el 1972 Formà part del jurat tècnic en dos Jocs Iberoamericans, en un Campionat del Món 1995 i en dos d’Europa 1968, 1975 en pista coberta, i en una Copa del Món 1989, en una Copa d’Europa 1992 i en diverses edicions del Míting Internacional Ciutat de…

Titulat per la Universitat de Barcelona 1986 i especialista en l’organització d’obres i empreses Fou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per l’àrea d’urbanisme entre 1979-83, període en el qual exercí també altres càrrecs membre dels comitès executius del Consorci de la Zona Franca i del consell d’administració del Port Autònom de Barcelona, i també de les comissions mixtes per a la Planificació de les Xarxes Viàries i dels Enllaços Ferroviaris de Barcelona Director general de la Fira de Barcelona 1893-87, el 1987 fou nomenat conseller delegat del Comitè Organitzador Olímpic de…