Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
os frontal
Anatomia animal
Os que forma la part anterior i superior del crani i participa en la formació de la fossa cranial anterior.
home

Aspecte dels avantpassats de l’espècie humana
© Fototeca.cat
Antropologia
Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització.
Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’…
hominització

Hominització, origen i evolució dels homínids
© Fototeca.cat
Antropologia
Zoologia
Procés evolutiu seguit per un conjunt de formes successives de primats que partint d’un avantpassat comú de l’home i alguns pòngids encara no identificats, arriba fins a l’home actual.
Tracta, per tant, d’una branca evolutiva actualment representada per una única espècie, Homo sapiens , però que en el decurs del temps s’ha diversificat, donant formes que s’extingiren i altres que anaren canviant pels mecanismes biològics de l’evolució Les proves que mostren que l’home s’origina a partir d’un avantpassat comú amb alguns pòngids són irrefutables i provenen de camps tan diferents com l’anatomia comparada, l’embriologia, la paleontologia, la genètica o la bioquímica, integrats en l’antropologia física o biològica Evolució dels homínids fins a l’home actual La semblança…
Yves Coppens
Paleontologia
Paleoantropòleg francès.
De molt jove ja participà amb el professor Giaud en l’excavació de jaciments neolítics i construccions megalítiques Al cap de dos anys de llicenciar-se en ciències naturals entrà al Centre National de la Recherche Scientifique i començà diverses campanyes paleontològiques al N i l’E d’Àfrica La primera, al Txad 1960-66, donà lloc al descobriment d’un fragment cranial d’ Homo erectus , anomenat inicialment Tchadanthropus uxoris Després desenvolupà la seva activitat a la vall de l’Omo 1967-76 i també a la depressió d’Àfar 1972-77, on participà juntament amb Don Johanson en el…
Els osteïctis teleostis: peixos típics
Els teleostis aglutinen el nombre més gran d’ordres i d’espècies de peixos prop de 400 que colonitzen les aigües dolces i marines dels Països Catalans Això no és gens sorprenent si tenim en compte que constitueixen el grup més diversificat de peixos i que hi podem trobar una gran varietat de formes i adaptacions Dins d’aquest conjunt modern de peixos ossis podem distingir dues categories la de les formes més primitives, com ara els osteoglossomorfs, i una altra de constituïda per tres grans subgrups els elopomorfs, els clupeomorfs i els euteleostis, caracteritzats sobretot pels dos ossos uro-…
Rat-penat de musell agut
Àrea de distribució del rat-penat de musell llarg Myotis myotis , punts blaus i del rat-penat de musell agut M blythii , punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie és molt semblant a l’anterior Myotis myotis , amb la qual es pot confondre amb molta facilitat Les principals diferències que la distingeixen són la grandària de tot el cos és menor, les longituds del tercer i cinquè dit són inferiors a 100 mm i 80 mm, respectivament, l’avantbraç no depassa els 63 mm i l’orella és més petita, el tragus i el musell són més estrets Això no obstant, per…
llebrer

Gos borzoi, o llebrer rus
Deb (CC BY 2.0)
Mastologia
Dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial.
Les races principals són l’afganesa, la russa borzoi , l’anglesa whippet , la persa slugui , la italiana greyhound i l’eivissenca ca eivissenc o llebrer eivissenc Aquest últim, és un gos de quest, àgil, de salt potent i d’olfacte excellent, autòcton de les Balears, concretament d’Eivissa, però estès per la resta dels Països Catalans encara que molt creuat Els mascles amiden a la creu entre 60 i 66 cm i tenen un pes mitjà de 22,5 kg les femelles, més dòcils, fan de 57 a 63 cm i pesen uns 19 kg El pelatge és blanc, ros o vermell, amb les varietats de pèl llis, dur o llarg D’origen incert…
xenartres
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats, inclosos antigament, juntament amb els folidots i els tubulidentats, en el grup dels desdentats —actualment dissolt—.
Integrat per espècies actuals i fòssils, d’aspecte molt heterogeni en les tres famílies els bradipòdids, els mirmecofàgids i els dasipòdids en què se subdivideix el subordre, però amb alguns trets comuns, com la presència d’ungles grosses i robustes, sovint falciformes, aptes per a excavar, penjar-se o enfilar-se, la cavitat cranial poc ampla i la mandíbula en forma de V, un nombre de vèrtebres cervicals que varia, en els bradipòdids, entre 6 i 10, la vuitena i la novena de les quals són proveïdes d’un parell de costelles mòbils i amb les últimes vèrtebres dorsals i les lumbars…
Proporcions corporals del nadó
Les proporcions corporals del nadó són molt diferents de les d’un nen més gran o d’un adult El cap és relativament gran, i representa la quarta part de la longitud total del seu cos La proporció s’anirà modificant progressivament, a mesura que l’infant creix, fins que el cap faci la vuitena part de l’alçada total de l’adult Igualment que succeeix amb el pes, totes les dimensions del cos del nadó es relacionen amb l’etapa de gestació en què ha nascut Els nens nascuts dintre del terme normal de l’embaràs —entre les 37 i les 42 setmanes de gestació— mesuren, de mitjana, uns 50 cm, des de la…
El que cal saber del tumor intracranial
Patologia humana
Els tumors intracranials són creixements anòmals d’un grup de cèllules dels teixits que hi ha a l’interior del crani, que originen alteracions de les funcions de la zona on es desenvolupen i un trastorn general de les funcions cerebrals El mal de cap és un símptoma molt freqüent de tumor cerebral, bé que pot tenir moltes altres causes Quan una persona que mai no havia patit abans de mals de cap comença a tenir-ne, i encara més si van augmentant en freqüència i intensitat i s’acompanyen de vòmits, cal que consulti el metge com més aviat millor per tal de descartar la possibilitat que es …