Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
intermetàl·lic | intermetàl·lica
Tecnologia
Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més, la proporció dels quals pot variar entre dues composicions límit, i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.
Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls
solidificació
Física
En una substància, pas de l’estat líquid a l’estat sòlid (o de l’estat gasós al sòlid) mitjançant la disminució de la seva temperatura, la variació adequada de pressió (en general, augment) o ambdues accions simultàniament.
És el fenomen invers del de la fusió Si es tracta de substàncies que són cristallines a l’estat sòlid, hom pot definir, per a una pressió determinada, una temperatura de solidificació o punt de solidificació , els valors dels quals coincideixen amb els de fusió corresponents Durant la solidificació és emesa una quantitat d’energia calorífica per unitat de massa, igual a la que cal fornir per a provocar la fusió de la mateixa substància calor de fusió en les mateixes condicions de pressió fase 3
Auguste Bravais
Física
Mineralogia i petrografia
Físic i mineralogista francès.
Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X
nitrofenol
Química
Cadascun dels composts resultants de la substitució en el fenol d’un o més àtoms d’hidrogen de l’anell benzènic per grups nitro.
Hom en coneix els tres mononitrofenols següents L’ortonitrofenol i el paranitrofenol, intermediaris importants en la fabricació de matèries colorants i de medicaments, són substàncies cristallines que es fonen a 45°C i 114°C, respectivament Hom els obté per nitració directa del fenol, d’on resulta una mescla de dos isòmers que es purifica per arrossegament de l’isòmer orto en un corrent de vapor d’aigua Cal esmentar també el 2,4-dinitrofenol, intermediari per als colorants al sofre, i el 2,4,6-trinitrofenol, o àcid pícric, explosiu potent i colorant
René Jules Dubos
Patologia humana
Bacteriòleg i patòleg francès.
Establert als EUA, es naturalitzà nord-americà el 1938 fou professor a la Rockefeller University for Medical Research i a la Universitat de Harvard, entre d’altres Guardonat amb molts premis científics, estudià la immunitat adquirida, els antibiòtics, la tuberculosi, i les formes cristallines de virus que destrueixen gèrmens grampositius, entre altres camps Interessat pels problemes ambientals, esdevingué un teòric de l’ecologisme Publicà entre d’altres Louis Pasteur 1950, Man and Society 1952, Man, Medicine and Environment 1968, Only One Earth 1972, amb B Ward i The Wooing of the Earth 1980
sistema monoclínic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per tres classes cristal·lines.
La classe de més simetria, l' holoèdria monoclínica , posseeix un eix binari, un pla de simetria perpendicular al dit eix i un centre de simetria, i és la classe cristallina en la qual cristallitza un nombre més gran de composts
àcid fenilarsònic
Química
Pólvores cristal·lines, que fonen a 158-162°C.
És emprat com a reactiu per a tints
sistema hexagonal
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines.
La classe de més simetria, l' holoèdria hexagonal , posseix un eix senari vertical, sis eixos binaris horitzontals formant angles de 30°, un pla de simetria normal a l’eix senari, sis plans que contenen aquest eix i normals als binaris, i centre de simetria
fosforescència
Física
Emissió de radiació deguda a transicions electròniques en les quals l’estat excitat i l’estat normal tenen diferent spin.
Aquesta emissió, a diferència de la fluorescència, persisteix durant un quant temos després de suprimida l’excitació Primerament la seva intensitat disminueix segons una funció exponencial del temps com la fluorescència, i després més lentament, segons una cinètica més complicada Els espectres de l’emissió fluorescent i de la fosforescent solen ésser idèntics, i la superior persistència de la segona sorgeix del fet que determinats estats electrònics metaestables són “congelats”, i n'esdevé necessària l’excitació tèrmica per a produir l’emissió Moltes vegades aquests estats corresponen als…
Alaj
Serralada
Regió muntanyosa de l’Àsia central situada entre el Kirguizistan, el Tadjikistan i la Xina, articulada en diverses cadenes, que forma part del Tian-Shan occidental.
És constituïda per sediments cretacis i terciaris, i en els punts més alts afloren roques cristallines recobertes per esquists metamòrfics El vessant occidental és cobert per glaceres i congestes i s’eleva fins als 6 100 m, mentre el vessant septentrional davalla suaument vers la vall de Fergana La vall del riu Alaj , que drena una depressió de 8 a 12 km, separa l’Alaj del Transalaj, i és considerada com una regió de pastures excellent, freqüentada pels nòmades kirguisos Els vessants que dominen la vall són els més abruptes del sistema L’Alaj és travessat per l’antiga carretera del Pamir pel…