Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
bard
Literatura
Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.
Originàriament era l’auxiliar dels filid de la Gàllia representants de la poesia culta tradicional Els bards desaparegueren al s II amb la romanització Perduraren, però, a Irlanda fins al segle XVII, al País de Galles segles XII-XIV i a Escòcia fins al segle XVIII amb les funcions dels filid , conjugant la tradició pagana amb el cristianisme Radicats entorn dels nobles, esdevingueren compositors d’elogis, cants d’amor, cants de natura, planys de mort i sàtires, que cantaven o recitaven acompanyant-se amb el crwth El Romanticisme revalorà llur poesia, de la qual hom feu nombroses…
epitalami
Literatura
Poema nupcial escrit en metres diversos.
Hom en troba mostres als llibres de l’Antic Testament, però els més interessants de l’antiguitat són els epitalamis grecs, sobretot els de Safo, Teòcrit i Anacreont A la literatura llatina, els més notables són els de Catul L’epitalami llatí té una variant popular, no exempta de poesia però inferior qualitativament a la variant culta del gènere n'escriviren també Estaci i diversos poetes cristians A l’època del Renaixement el conreu de l’epitalami adquirí un nou impuls, que continuà posteriorment n'escriviren Ronsard, Tasso, Gil Vicente, Spenser, Donne, Martínez de la Rosa i…
Anxel Fole
Literatura
Narrador gallec.
Amb un gran domini del llenguatge i amb l’ús amesurat de les possibilitats expressives de la parla rural, compongué narracions on un món de misteri i de superstició troba una expressió culta, a la manera d’un Poe rural gallec L’humor, l’expressivitat i la captació matisada de tipus i d’ambients en fan un dels escriptors gallecs actuals més llegits La seva obra narrativa és recollida en els llibres A lus do candil 1953 i Terra Brava 1955, Contos da neboa 1973 i Historias que ninguén cré 1981 També ha conreat el teatre Pauto do demo , 1958
Lo Passi en cobles
Literatura catalana
Obra col·lectiva, de caràcter narratiu, no dramàtic, inspirada en l’Evangeli de sant Joan, seguint la tradició de les passions romàniques, que al segle XV peninsular donen textos com La Pasión trobada de Diego de San Pedro, amb la qual presenta algunes notes en comú.
Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983…
Lluís de Val
Literatura catalana
Novel·lista.
Assolí una gran fama com a autor de novelles per episodis Publicà, en castellà, més de dues-centes novelles de fulletó, algunes de les quals foren molt reeditades, com La luz 1891, Sola en el mundo , o El manuscrito de una huérfana 1896, El hijo de la obrera , Virgen y madre , La hija de la nieve , i Los ángeles del arroyo , amb vint-i-dues edicions, entre moltes d’altres Intentà una narrativa més culta i acurada amb Alma y materia Aves sin nido i Claro de luna En català publicà les novelles curtes Histerisme 1914 i Bebè 1930 També publicà alguna obra de teatre en castellà
,
prefix
Gramàtica
Afix afegit al principi d’un mot per formar-ne un altre: inadequat, refer, desfer, disgust, conciutadà, preveure, contrasentit, etc.
Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras, ultra, vice- I…
minuet
Música
Dansa francesa noble, de tres temps, que apareix al s XVII i deriva, probablement, del branle del Poitou, bé que no hi hagi gaire semblança amb aquest.
Lully la introduí en la música culta Molt en voga a la cort de Lluís XIV, al s XVIII esdevingué més alegre de moviment ràpid segons Brossard o moderat segons D’Alembert Al s XVIII formà part també de la suite instrumental, abans de la giga final, alternant sovint amb un segon minuet, a tres veus, que té aleshores funció de trio En les sonates i simfonies, aquest terme abusiu de trio designarà l’episodi central que substitueix el segon minuet És l’única dansa que ha estat adoptada per la sonata clàssica abans de cedir el lloc al scherzo beethovenià Fou inscrit en la simfonia, com…
música australiana
La Sydney Opera House, projecte de l’arquitecte danès Jørn Utzon, és un dels conjunts de sales d’òpera i concert millors del món
© Corel Professional Photos
Música
Música desenvolupada a la moderna Austràlia.
Cada estat té una orquestra simfònica, un conservatori de música o una facultat de música a la Universitat La música culta compta amb dues intèrprets de fama internacional, la soprano Nellie Melba 1859-1931 i Joan Sutherland 1926, i la Sydney Opera House, un dels conjunts de sales d’òpera i concert de disseny més agosarat i de millor acústica del món també destaquen alguns compositors notables Percy A Grainger 1882-1961, deixeble de Ferruccio Busoni i amic d’Edward Grieg, i Arthur Benjamin 1893-1960 En l’actualitat la música australiana més popular és una síntesi dels cants…
demòtic
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma col·loquial del grec modern, enfront de la forma culta o ‘‘pura’’ (καναρέυουσα, ‘kathareussa‘).
La pugna entre demòtic i ‘khatareussa’ més arcaïtzant i tradicionalment circumscrit a usos formals com ara el polític, el religiós i el científic ha tingut durant el sXX connotacions polítiques durant la dictadura militar de 1967-74, la forma ‘kathareussa’ fou obligatòria a l’escola i a l’administració El 1975 el parlament aprovà la igualtat d’ambdues modalitats, i des d’aleshores el demòtic s’ha imposat de manera absoluta
Esteban Salas y Castro
Música
Compositor cubà.
Totes les fonts musicològiques tendeixen a presentar-lo com el pare de la música cubana, pel fet que es tracta del primer compositor de música culta de tradició europea referenciat documentalment a l’illa Fou mestre de capella a la catedral de Santiago de Cuba, ciutat on també fundà un conservatori per tal de proporcionar músics per a la capella Fou pioner en la difusió de les obres dels compositors europeus de l’època, en especial de les simfonies de J Haydn El domini del contrapunt li permeté treballar les textures polifòniques amb un ampli ús del fugat i de les imitacions…