Resultats de la cerca
Es mostren 832 resultats
Alexander Fleming

Alexander Fleming
© Fototeca.cat
Biologia
Bacteriòleg britànic.
Estudià medicina a la Saint Mary's Medical School de Londres, on es graduà el 1908 El 1945 rebé, amb EB Chain i HW Florey, el premi Nobel de medicina i fisiologia com a descobridor de les propietats bactericides del fong Penicillium notatum i per la sintetització de la penicillina 1921, que, començada a experimentar el 1929, fou d’una gran utilitat durant la Segona Guerra Mundial Pot ésser considerat com el descobridor dels antibiòtics i l’iniciador de l’època d’aquests medicaments, que han tingut un paper decisiu en la immunització i la profilaxi de les malalties provocades per…
Aquilino Ribeiro
Literatura
Novel·lista portuguès.
El seu tema central és el món de la seva regió nadiua, copsat amb una extraordinària potència de llenguatge i amb un vitalisme desbordant El material lingüístic és decisiu en les seves visions d’un món elemental, la barbàrie i vigor del qual ultrapassen el simple regionalisme literari tot incidint en una problemàtica en la qual l’amor ocupa el paper fonamental De la seva amplíssima obra cal destacar Terras do Demo 1913, Malhadinhas 1922, Andam faunos pelos bosques 1926, SBanaboião, anacoreta e mártir 1937, A Casa Grande de Romarigães 1957 i Quando os lobos uivan 1958
equip Tecton
Arquitectura
Grup format a Londres l’any 1932 per Berthold Lubetkin al qual pertanyien Anthony Chity, Lindsay Drake, Michael Dugdale, Val Harding, Denis Lasdun i G.Samuel.
Durant els anys trenta fou molt important a Anglaterra, car les reformes del zoològic de Londres —amb l’ús del ciment armat—, en especial la Casa dels Gorilles 1933, així com els edificis d’habitatges HighpointI 1934 i Highpoint II 1938, a Highgate, influïren en tota una generació de nous arquitectes De les seves obres, d’un racionalisme ortodox, que fou decisiu per a la introducció de l’arquitectura moderna a Anglaterra, cal destacar el Centre Sanitari 1938 i els habitatges Spa Green i Priory Green 1951, a Finsbury, i els blocs Flats 1954, a Paddington
David Fuster i Torrijos
Futbol
Futbolista.
Jugador en la posició de migcampista, es formà en les categories inferiors de la UD Oliva A 22 anys fitxà pel segon equip del Vila-real CF que, sense haver debutat amb el primer equip, el traspassà a l’Elx el 2008, de segona divisió A La temporada 2009-10 tornà al Vila-real, en què jugà 22 partits al primer equip A l’estiu del 2010 firmà per l’Olimpiakós del Pireu Atenes, equip amb què, amb 29 partits disputats i 12 gols, tingué un paper decisiu per a la consecució del títol de lliga grega de la temporada 2010-11
Eleanor Roosevelt
Història
Política
Activista, política i filantropa nord-americana.
Neboda de Theodore Roosevelt , es casà 1905 amb Franklin Delano Roosevelt , cosí llunyà seu i a qui prestà un suport decisiu en la carrera política, sobretot arran de la poliomelitis que l’afectà des del 1921 Membre del partit demòcrata, defensà públicament la igualtat de drets i oportunitats, molt especialment l’emancipació i la promoció de la dona Delegada dels EUA a les Nacions Unides 1945, 1949-52 i 1961, presidí la comissió per als drets humans 1946-51 i durant el seu mandat fou aprovada la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 És autora de les autobiografies This is…
Anzio
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, a la regió del Laci, Itàlia.
És un port de pesca de la mar Tirrena i centre d’estiueig Correspon a l’antiga Antium , capital dels volscos, que fou conquerida per Roma, i durant l’Imperi esdevingué una famosa estació d’estiueig Hom hi edificà nombroses villes, entre elles la de Neró en les excavacions fetes han estat trobades nombroses obres d’art, entre elles la noia d’Anzio , estàtua probablement grega del s III aC, l'Apollo del Belvedere i el Gladiador Borghese Durant la Segona Guerra Mundial hi tingué lloc el desembarcament angloamericà del 22 de gener de 1944, dirigit per l’almirall Lowry, per tal de tallar la…
Tony Poncet
Música
Tenor francès.
Es formà com a cantant en un cor regional de Bagnères-de-Bigorre El 1947 es traslladà a París i es matriculà al conservatori, on fou deixeble de F Francell El 1954 obtingué un primer premi de cant a Canes, fet que fou decisiu en la seva projecció internacional A partir de llavors cantà en teatres francesos, belgues i alemanys El 1958 ingressà a l’Òpera Còmica de París, on fou primer tenor dramàtic També fou contractat per diversos teatres de província d’Itàlia, on l’aclamaren per la força del seu cant i els seus vertiginosos aguts en òperes d’autors com G Rossini Guillem Tell ,…
Cercle Lingüístic de Praga
Grup de lingüistes, la majoria txecs, agrupats sota la presidència de Vilém Mathesius, a partir del 1926.
El grup exercia la seva activitat en dos aspectes, un de nacional txec, en el sentit de combatre el purisme excessiu que s’introduïa a la llengua després del temps d’influència alemanya l’òrgan d’aquest moviment era la revista Slovo a slovesnost ‘Llengua i literatura’ L’aspecte en què es basa la fama internacional del Cercle és el moviment estructuralista, i principalment fonològic, expressat en els vuit volums 1929-39 dels Travaux du Cercle Linguistique de Prague Juntament amb els membres txecs, dos russos exiliats, N S Trubeckoj i Roman Jakobson, tingueren un paper decisiu en…
grup Baader-Meinhof
Nom amb què és coneguda l’organització revolucionària Roter Armee Fraktion (‘Fracció de l’Exèrcit Roig’), creada el 1968 a la República Federal d’Alemanya per Andreas Baader, Ulrike Meinhof i Gudrun Ensslin.
Sorgida de l’oposició d’esquerra extraparlamentària més radical i ajudada per grups de tendència similar a d’altres països, atemptà contra installacions de l’OTAN, comissaries i personalitats alemanyes assassinat del president de la CDU de Berlín 1975, del president de la patronal alemanya 1977, etc L’empresonament 1972 i, sobretot, la mort a la presó d’U Meinhof 1976, A Baader 1977, Gudrun Ensslin 1977 i d’altres membres del grup minvà notablement la força de l’organització, que rebé un nou cop decisiu el 1993 amb la mort del darrer líder Wolfgang Grams El 1998 anuncià la seva…
música borgonyona
Música
Art musical de diferents tendències estètiques cultivat a la cort de Borgonya al s. XV.
Ja durant el regnat de Felip el Bo, Dijon tingué una de les millors capelles musicals del món occidental, en la qual es destacà Gilles Binchois, que conreà la cançó polifònica, de tema amorós En el camp de la música sagrada s’inicià a Borgonya un nou estil polifònic Guillaume Dufay, Johannes Ockeghem Carles el Temerari 1467-77 donà una gran importància a la música i contractà Antoine Busnois, que compongué gairebé exclusivament cançons polifòniques profanes amb text francès, forma musical que del 1450 al 1490 adquirí una gran categoria artística Compositors de diferents països es trobaren a…