Resultats de la cerca

Cursà estudis d’art amb el seu oncle, el mestre Jaume Pahissa Molt jove, el 1910 emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Radicat a San Rafael província de Mendoza, s’hi establí per compte propi en el ram del comerç i destacà en activitats esportives Tanmateix, alhora s’interessà molt per les manifestacions culturals, sobretot les musicals, a més de la poesia, la prosa i el teatre Treballà també en la docència fou professor de dibuix i de pintura Prolífic pintor, féu nombroses exposicions individuals i collectives, amb molt d’èxit Els seus dos germans, Adalbert Vidal i…

A ponent del promontori hi ha la cala de Sant Elm El 1203 hom bastí en aquest indret la torre de Sant Elm per a defensa i vigia Enderrocada posteriorment, el 1542 hom bastí una ermita on des del 1474 fins al 1680 fou venerada una relíquia del Sant Drap i un castell de planta quadrada amb torres als angles Era regit per un governador Fou destruït per les tropes franceses l’any 1696 L’ermita fou reedificada el 1723 i els jurats de la vila la dedicaren també a la Mare de Déu del Bonviatge, juntament amb sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants Tenia un notable altar…

Alumne del Conservatori de Valenciennes, es traslladà a París per ampliar els seus estudis al conservatori d’aquesta ciutat Fou membre de l’Orquestra de Concerts Lamoureux i més tard de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Fou, al costat de Jean-Pierre Rampal, un dels membres fundadors del Quintette à Vent Français 1945 -formació en la qual tocà fins el 1968 - i membre de l’Ensemble Baroque de Paris a partir del 1952 Del 1969 al 1979 impartí classes d’oboè al Conservatori de París Darius Milhaud i Henri Martelli li dedicaren…

Estudià al Conservatori de Moscou i fou solista de l’orquestra del Teatre Bol’šoj del 1929 al 1943 Rebé el primer premi en el Concurs de la Unió de Músics Soviètics celebrat a Moscou el 1933, fet que li permeté de començar una carrera de concertista L’any 1940 formà un trio amb el violinista David Ojstrakh i el pianista Lev Oborin, amb els quals enregistrà el Triple concert de L van Beethoven i diversos trios de F Schubert Ben aviat esdevingué un dels trios de cambra més famosos del món Realitzaren gires per Àustria, Alemanya i Puerto Rico, on foren convidats al festival organitzat per Pau…

El 1697 entrà a forma part del cor de nens de la capella musical d’Ansbach Estudià cant amb FAM Pistocchi i violí amb G Torelli El 1709 abandonà Ansbach per anar a Leipzig, però acabà el seu viatge a Weimar, on conegué JS Bach El 1712 fou contractat com a violinista a l’orquestra de la cort de Dresden Durant els seus primers anys en aquesta ciutat realitzà nombroses gires, tot visitant França, Berlín i Itàlia Estudià amb A Vivaldi a Venècia i amb F Montanari a Roma Pisendel fou el violinista alemany més notable de la seva època Diversos autors rellevants, com A Vivaldi, T Albinoni o GPh…

Deixeble de la Juilliard School, on estudià amb Josef i Rhosina Lhévinne, formà duo amb el també pianista Robert Fizdale Debutaren a la New School for Social Research el 1944 amb un programa de música contemporània El duo Fizdale-Gold començà, així, una carrera internacional que els feu cèlebres Nombrosos compositors d’aquells anys els dedicaren obres, entre ells S Barber, N Dello Joio, D Milhaud Carnaval à la Nouvelle Orléans , 1947 Suite , opus 300, 1950 Concertino d’automne , 1951, G Auric Partita , 1953-55, F Poulenc Sonata per a dos pianos , 1952-53, G Tailleferre, H…

Començà els estudis musicals al Hurstpierpoint College i els continuà a la Royal Academy of Music de Londres Emigrà als Estats Units el 1930 i el 1937 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un dels grans difusors de la música barroca als EUA Obtingué el càrrec d’organista de la Christ Church de Cambridge Massachusetts, i feu nombroses aparicions en concert per tot el país El New England Conservatory el distingí amb al títol de doctor honoris causa El 1947 publicà Treasury of Early Organ Music , una selecció de música per a orgue des del segle XV fins al segle XVIII Benjamin Britten i…

Professor amb el seu germà Wilhelm a la Universitat de Göttingen, en foren expulsats per qüestions polítiques El 1841 ingressaren a l’Acadèmia de Ciències de Berlín Iniciadors ambdós de la filologia moderna alemanya, es dedicaren a l’estudi de les llegendes populars Jacob, en la seva Deutsche Grammatik ‘Gramàtica alemanya’, 1819-37, aplicà el mètode històric i comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre la transformació de les consonants indoeuropees en les llengües germàniques Escriví, a més, Deutsche Rechtsaltertümer ‘Antiguitats del…

S’inicià en el món musical amb l’estudi del saxòfon, però posteriorment es decantà per la tuba Ingressà a la Juilliard School i a la Manhattan School de Nova York En 1964-65 fou professor del Mannes College i el 1971 fou nomenat professor de la Universitat d’Indiana, on el 1973 s’encarregà de l’organització d’un simposi internacional sobre la tuba El 1975 fou convidat a actuar com a solista al Carnegie Hall, on oferí cinc recitals Aquell mateix any participà en la fundació de la International Brass Society Harvey Philips fou considerat un dels grans intèrprets de tuba i un dels personatges…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare Fou alumne de TÉ Laforge al Conservatori de París, on es graduà el 1902 amb un primer premi en viola El 1907 fou contractat com a membre de l’Orquestra de l’Òpera de París, de la qual formà part fins el 1949 El 1918 succeí a Laforge com a professor del Conservatori de París Intèrpret reconegut de música de cambra, fou membre del Quartet Parent i del Quartet Touche Collaborà de manera continuada amb alguns dels solistes més cèlebres del seu temps, entre els quals sobresurten P de Sarasate, P Casals, J Thibaud, M Long, P Fournier i E Ysaÿe…