Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Josep Planella i Coromina
Teatre
Escenògraf.
Fill de Bonaventura Planella i Couxello A deu anys ja ajudà el seu pare Estudià a Llotja i després treballà amb ell fins a la mort d’aquest Per encàrrec de l’ajuntament decorà la Sala de Cent i diverses sales de capitania general Decorà després el teatre de Valls Alt Camp el 1850 i després se n'anà a l’estranger a visitar edificis antics i moderns Havent tornat a Barcelona 1852, pintà una sala de ball a Tarragona i l’interior i la sala de descans del Teatre Nou d’Alacant Més endavant féu infinitat de decoracions per al Gran Teatre del Liceu i molts altres teatres barcelonins Principal, Circ…
Jean-Baptiste Camille Corot
Jean-Baptiste Camille Corot, Autoretrat
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Rebé lliçons d’Etna Michallon, que l’introduí en un naturalisme ingenu i, en morir aquest, ingressà al taller de Victor Bertin, que l’instruí dins la doctrina pictòrica del paisatge històric Aquesta mescla d’idealisme i classicisme rebé un corrent de llibertat amb els assaigs del pintor a l’aire lliure, corrent que féu de la seva pintura, especialment dels seus paisatges, un preimpressionisme La seva tècnica, sota una aparença tradicional, creà una atmosfera de llum i claredat En el seu primer viatge a Itàlia 1825-28, sense negar la validesa del paisatge històric, penetrà dins el paisatge…
silenci
Música
Absència de so o de soroll.
L’existència del silenci absolut és teòrica, atès que sempre hi ha sons encara que siguin d’una intensitat mínima Fins a 25-30 dB es considera que la intensitat sonora és feble, i es pot qualificar de silenci A les ciutats, la proliferació de sons fa que el silenci sigui cada cop més escàs La naturalesa tampoc no ofereix un ambient completament silenciós sempre es percep alguna vibració sonora produïda per l’aire, el moviment de les fulles o pels ocells i altres animals Moltes de les funcions fisiològiques corporals originen també sons perfectament audibles La cerca del silenci s’ha convertit…
El que cal saber del lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
El lupus eritematós sistèmic és una malaltia del teixit conjuntiu, de causa desconeguda, que afecta sobretot dones joves tot ocasionant lesions en diversos òrgans com la pell, les articulacions, els pulmons o d’altres òrgans interns La malaltia és d’evolució prolongada, i s’hi alternen períodes d’exacerbacions en els quals es poden presentar un gran nombre de símptomes, amb èpoques de calma en què no es presenten molèsties en general No és estrany, doncs, que amb aquesta evolució tan peculiar calgui de vegades un temps d’observació molt prolongat per a efectuar-ne la diagnosi, ni tampoc no ho…
handbol

Handbol. Esquema i dimensions del terreny de joc i de la pilota
© Fototeca.cat
Esport
Esport de conjunt practicat bàsicament amb les mans entre dos equips, de set jugadors cadascun, que miren d’introduir una pilota dins la porteria defensada per l’equip contrari.
El terreny de joc, de sòl dur, normalment de ciment o de parquet, en un recinte tancat, i lliure d’obstacles, té unes dimensions de 40 m de llarg i 20 m d’ample Les portes, situades al centre de les dues bandes més curtes, tenen unes mides de 3 m d’ample i 2 m d’alçada La pilota és esfèrica, amb una circumferència de 58 a 60 cm i de 425 a 475 g de pes Cada equip inscriu fins a onze jugadors, que es poden alternar a criteri de l’entrenador, bo i mantenint-ne un màxim de set al terreny de joc El partit es divideix en dues parts de trenta minuts, amb un descans de deu minuts Hom pot…
Fernando de Llanos
Pintura
Pintor.
Després d’una estada a València confirmada potser per les àpoques del 1473 referents a la preparació d’una clau per als pintors, italians, del cardenal Roderic de Borja, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest, estada que, tot i que no ha estat posada en dubte, només es dedueix per unes anotacions incidentals sobre la decoració del Palazzo Vecchio de Florència i per un text ambigu del Vasari És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Fernando Yáñez, amb qui, a València, sempre collaborà Pel juny del 1506, a València, cobrà ja pel retaule de Sant Cosme…
Andreu de Fenollet i de Saportella
Història
Tercer vescomte d’Illa i quart de Canet, baró de la Portella i de Lluçà.
Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet El 1355 participà, amb el seu oncle, Galceran de Fenollet, en la guerra de Sardenya, i després en la guerra dels Dos Peres, on fou fet presoner 1363, dins el castell de Magallón, la defensa del qual comandava Vengué 1357 la seva part de la baronia de Jóc a Ramon de Perellós El 1367 era en el seguici d’Enric de Trastàmara, i el 1371 el rei Pere III l’elegí conseller, d’entre els de la Lliga de Convenença, per resoldre el conflicte sobre la immunitat judicial dels barons i les imposicions senyorials El 1372 fundà un benefici a la capella del…
Continuïtat de l’abstinència del tabac
A partir del primer dia d’abandó del tabac, cal procurar anar tornant a poc a poc a una activitat quotidiana completament normal, que no requereixi modificacions permanents dels hàbits personals El ritme en què es faci aquesta adaptació a una vida normal sense tabac és variable per a cada persona, i cal que sigui regulat per ella mateixa a mesura que vagi comprovant que és capaç de mantenir-se sense fumar en situacions en què abans fumava Els únics hàbits que han de quedar definitivament eliminats són els que eren deguts exclusivament a la necessitat de fumar Així, per exemple, l’exfumador…
la Molina
El telecadira de la Tosa d’Alp, a la Molina
© Fototeca.cat
Esport general
Estació d’hivern del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), situada a la capçalera del riu Alp (dit ací riera de la Molina).
És la quarta més important dels Països Catalans, després de les de Font-romeu Alta Cerdanya, els Angles Capcir i Baqueira-Beret Vall d’Aran, per la capacitat d’allotjament uns 4000 allotjaments a peu de pista i per la facilitat de comunicacions ferrocarril, i autopista i autovia de Barcelona a Berga, túnel del Cadí i carretera direcció Puigcerdà Es convertí en lloc d’esquí i d’estiueig a partir de la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya 1925, i el 1943 hi fou installat el primer remuntador comercial El 1954, expandí l'àrea esquiable fins als 2280 m del puig d’Alp, i el…
Cansament o astènia
Patologia humana
El cansament o astènia és una sensació de debilitat i manca de vitalitat generalitzada tant física com mental De fet es tracta d’una sensació de cansament patològica, ja que no apareix com és normal després de realitzar un esforç, sinó que es manifesta en realitzar esforços mínims o la feina habitual De vegades pot impedir fins i tot la realització de les tasques quotidianes menys carregoses, i en alguns casos és constant, sense tenir relació amb l’activitat ni el descans L’astènia pot ésser deguda a nombroses causes Així, cal tenir en compte que poden provocar…