Resultats de la cerca

Antic seminarista, s’interessà pel protestantisme i es traslladà a Gibraltar 1861 i a Birkenhead Liverpool per estudiar-hi teologia anglicana El 1865 fou ordenat de diaca i enviat a la colònia britànica per fer proselitisme entre els espanyols residents El 1868 anà a Barcelona, on obrí una escola i una capella fundà El Eco Protestante 1869 i obrí una llibreria religiosa Les dificultats econòmiques l’obligaren el 1871 a expatriar-se a Anglaterra La congregació de Sant Pau, que ell fundà, posseeix temple propi al carrer d’Aragó, de Barcelona És autor de Memorias de un protestante…

Mag de Samaria, cregué en Jesús per la predicació del diaca Felip i pretengué comprar a Pere i Joan el poder de comunicar l’Esperit Sant d’aquí ve el mot simonia El màrtir Justí l’identificà amb Simó el Mag, nascut a Gitta Samaria, que en temps de Claudi, acompanyat d’una tal Helena de Tir, s’havia presentat a Roma com l’encarnació de la “potència de Déu” Els apologetes en fan l’iniciador del gnosticisme herètic, bé que moltes notícies sobre ell són llegendàries, com les dels Actes de Pere o de les homilies pseudoclementines

Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà

Portat per esclaus en la comitiva de llurs senyors, fou usat en civilitzacions orientals antigues Mesopotàmia, Egipte i fou conegut també en el món grecoromà Fou introduït ben aviat en la celebració litúrgica cristiana D’unes dimensions més reduïdes i generalment de metall, fou atribut propi del diaca, el qual el movia damunt l’altar, per tal d’allunyar-ne les mosques Hom el relacionà amb el batec d’ales dels serafins, que, d’altra banda, hom hi troba figurats És encara un objecte litúrgic de les esglésies de ritu oriental Un flabell gros, de plomes, era portat en el seguici del…

Diaca de Roma, bon diplomàtic i teòleg, antiorigenista i oposat a la condemnació dels Tres Capítols qüestió dels Tres Capítols , escriví In defensionem Trium Capitulorum libri sex Apocrisiari del papa Vigili prop de JustiniàI, actuà després amb mà forta a Roma durant l’exili del dèbil Vigili Fet papa per ordre imperial, topà amb la resistència del clergat romà i, per acreditar-se, hagué de fer públicament una professió de fe a favor de Calcedònia, però no pogué evitar un cisma a Aquileia Des d’ell els papes hagueren de requerir la confirmació de l’elecció de part de la cort…

Essent estudiant participà en la guerra del Francès, i ja havia estat ordenat diaca quan el 1821 prengué les armes contra el règim constitucional organitzant una partida guerrillera al Montseny El 1822 arribà a ocupar Olot, juntament amb els homes d’en Misses, però des de la tardor d’aquell mateix any la seva partida, molt afeblida pels atacs de la columna del liberal Milans del Bosch, deixà pràcticament d’actuar Fou nomenat brigadier de l’Exèrcit de la Fe, que entrà a Espanya acompanyant els Cent Mil Fills de Sant Lluís, i morí de resultes d’una ferida rebuda al setge d’Hostalric

Ordenat de ministre protestant, era diaca el 1651 a l’església de Sant Nicolau de Berlín, càrrec que dimití el 1666 per diferències de tolerància religiosa amb l’elector de Prússia, Frederic Guillem El 1699 fou novament ministre d’una parròquia a Lübben Luterà fervent, en la seva obra contraposa la turbulència del món a la pau que sorgeix de l’experiència interior de la fe De llenguatge planer, els seus més de cent trenta cants i himnes, molt divulgats, són interpretats encara avui Foren musicats primer pels cantors Johannes Crüger i Johann Georg Ebeling Johann Sebastian Bach…

Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de…

Hom el coneix també amb el nom de Staroobrjadčestvo ‘Vell ritualisme’ i els seus membres són anomenats raskol’niki ‘cismàtics’ o també starovercy ‘vells creients’ La dura repressió —els seus capdavanters Avvakum , Lazar’ Romanovskij i el diaca F'odor moriren a la foguera 1682— no eliminà l’oposició, la qual, mancada d’una base teològica i dogmàtica, s’anà disgregant en múltiples sectes, entre les quals destaquen els popovcy 'presbiterians' —amb una jerarquia i un sacerdoci— i els bezpopovcy ‘sense preveres’, subdividits al seu torn en nombrosos grups, que coincideixen en llur…

Escrit per Lluc, és la segona part del seu evangeli La finalitat del llibre és apologètica, i àdhuc propagandística de cara al món romà Conté dues grans parts, la primera de les quals és dedicada a l’apòstol Pere i la segona a Pau Són remarcables els discursos que conté set de Pere, un d’Esteve, un del diaca Felip i vuit de Pau, que suggereixen a l’autor la disposició dels fets que hi són contats a continuació amb la finalitat d’assenyalar les etapes de la propagació del cristianisme Lluc era company de Pau, i la seva influència s’hi fa sentir de manera evident L’àrea geogràfica…