Resultats de la cerca

Fou collaborador de la revista “Kataluna Esperantisto”, i compilà la Kataluna Antologio És autor d’obres didàctiques en aquest idioma i de poemes, com Amaj poemoj ‘Poemes d’amor’, 1924, Novaj amaj poemoj ‘Nous poe-mes d’amor’, 1927 i La lasta poemo ‘El darrer poema’, 1936 Traduí a l’esperanto Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, que publicà 1926 a Leipzig Deixà també poemes en català

Membre de l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona, fou metge de la beneficència municipal de Gràcia 1885-90 Fou copropietari i collaborador de la revista científica La Enciclopedia Publicà un Tratado de medicina rural 1884 i obres didàctiques Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , i germà d’ Antoni , erudit i bibliògraf, i de  Josep Elias i de Molins , advocat i economista

Professora de l’escola normal i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona, creada el 1884 per la Institución Libre de Enseñanza, a València Participà en congressos i en activitats pedagògiques amb projecció internacional Publicà obres didàctiques Pedagogía maternal, Temas de Pedagogía, Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez , i articles sobre l’educació física de la dona on proposava un feminisme moderat

Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d’or 1866 El 1876 fou professor de l’Escuela Nacional de Música de Madrid les seves obres didàctiques foren adoptades pel conservatori de Madrid Autor d’obres religioses per a veus i orgue i de cançons per a cant i piano Les seves obres més conegudes són la Serenata moruna i un himne dedicat a Calderón

Autor de peces didàctiques per a piano, encara en ús, i de sonates, misses, etc El 1824 envià un vals seu a cinquanta compositors d’anomenada entre altres, Liszt, Schubert i el fill de Mozart perquè n'escrivissin una variació cadascun en resultà un aplec molt representatiu del seu temps i, a més, les 32 variacions opus 120, de Beethoven, que per llur extensió foren publicades a part

Estudià a Praga, amb Weber, i a Viena, on fou amic de Beethoven Inicià, amb molt d’èxit, una carrera de pianista S'establí a Londres 1826 Havent tornat a Alemanya, fundà, amb el seu antic deixeble Mendelssohn, el conservatori de Leipzig 1843, i el dirigí quan aquell morí Deixà obres per a piano, d’un Romanticisme tímid, i obres didàctiques, que encara són emprades en l’ensenyament del piano

D’origen castellà, fou enginyer ordenador de Lleó i més tard enginyer en cap de muntanyes de Lleida Fundà la revista La Topografía moderna y el Catastro 1894 i dirigí del 1895 al 1897 la Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro Publicà Estudios forestales los montes en sus relaciones con las necesidades de los pueblos 1870-72, un Tratado de topografía moderna 1903-05 i obres didàctiques

Redactor en un primer temps del "New York Sun", posteriorment fou crític musical titular del "New York Times", tasca que li valgué el premi Pulitzer l’any 1971 Els seus escrits musicals consisteixen en guies didàctiques i comercials sobre compositors, intèrprets, directors o instruments The Great Pianists 1963-87, The Great Conductors 1967, Lives of the Great Composers 1970-81, The Glorious Ones classical music’s legendary performers 1985, Horowitz his life and music 1992

Militar, collaborà al Diario de Barcelona i al “Correo Literario y Mercantil”, de Madrid, amb les inicials JAS Amb altres socis promogué la Biblioteca de conocimientos humanos i el Diccionario geográfico universal , editats per Bergnes de las Casas, i hi collaborà Publicà unes odes dedicades a l’actor García Luna, al compositor Marià Obiols i a la reina governadora, i edità obres didàctiques, històriques i traduccions, com les Heroidas d’Ovidi 1835

D’origen modest, hagué de treballar en feines diverses fins que l’èxit de Der Pfarrer von Kirchfeld ‘El rector de Kirchfeld’, 1870 li permeté de lliurar-se al teatre A més d’una quinzena de peces dramàtiques, que sovint insinuen el naturalisme, deixà narracions, d’entre les quals destaca la novella Der Sternsteinhof ‘La hisenda de Sternstein’, 1885, que, com la resta de la seva l’obra, és de tema rural i d’intencions didàctiques