Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
juntura
Construcció i obres públiques
Conjunt dels materials i dispositius que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d’una estructura.
Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sollicitacions de construcció i de servei La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sollicitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les horitzontals de les verticals…
Laringocele
Patologia humana
És anomenada laringocele una cavitat en forma de bossa ocasionada per protrusió de la mucosa de la laringe S’origina al ventricle de Morgagni, la zona de la laringe compresa entre les cordes vocals i les bandes o cordes vocals falses En aquesta zona es forma un plec de la mucosa, la dilatació de la qual origina la formació del laringocele La dilatació pot ésser deguda a un trastorn congènit o bé es produeix a conseqüència d’augments repetits de pressió en la zona, com els que s’esdevenen en tocar instruments de vent El sac pot fer prominència cap a la part superior…
calorímetre
Física
Aparell que mesura la quantitat de calor emesa o absorbida en un procés físic o químic.
Ho fa mitjançant l’augment de temperatura calorímetre no isotèrmic o la transformació física, generalment una dilatació o un canvi d’estat calorímetre isotèrmic , d’un cos de massa i calor específica conegudes, anomenat cos calorimètric
Willem Jacob Storm van’s Gravesande
Filosofia
Física
Matemàtiques
Físic, matemàtic i filòsof holandès.
Inventà el primer heliòstat 1719, elaborà una teoria sobre els xocs dels cossos, perfeccionà les màquines pneumàtiques i ideà l’anella que duu el seu nom per a demostrar la dilatació dels sòlids anella de Gravesande
opalinins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies incolores de 100 a 350 μ de longitud i que presenten un cos pla, cobert per nombrosos flagels curts.
Són policítics i parasiten l’intestí de vertebrats poiquiloterms i especialment dels amfibis anurs, on es troben en gran nombre a la dilatació rectal, i es nodreixen de les substàncies dissoltes per un simple procés d’osmosi
dilatòmetre
Física
Aparell destinat a la mesura de la dilatació tèrmica.
Per als gasos i líquids, hom mesura les variacions de volum, i per als sòlids, les de les dimensions
galactocele
Patologia humana
Dilatació quistosa en una glàndula mamària, que conté llet.
capitat | capitada
vertigen de Ménière
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per l’aparició sobtada de vertigen amb mareig, nàusees, pal·lidesa i trastorns auditius del tipus de sordesa, brunziment, etc.
És associat a una dilatació generalitzada del laberint membranós Cursa amb brots de menys de vint-i-quatre hores que, a la llarga, però, poden produir sordesa permanent Hom desconeix la causa que l’origina És anomenat també vertigen auricular